Començo amb la crònica de la visita al festival de cinema fantàstic i de terror de Catalunya a Sitges 2015, aquest any tornant a repetir tota la setmana veient gairebé totes les pel·lícules a competició.
Com amb la crònica de l’any passat, faré opinions express sense entrar gaire en detall sobre totes les pel·lícules que vaig veure.
Per veure el trailer, cliqueu el nom de la película
Divendres 9 d’octubre
Vam arribar a mitja tarda ja directament per la gal·la d’inauguració.
Als 1600’s, a Anglaterra, una família molt catòlica s’instal·la a prop d’un bosc a la seva nova granja, construïda des de zero, després de ser desterrats del poble on vivien per desavinences amb l’església. Allà, a partir de la desaparició del germà bebè de la protagonista davant dels seus ulls, és on començaran a passar coses rares.
M’havien venut la pel·lícula com que feia MOLTÍSSIMA por i la veritat és que a mi no me’n va fer gaire, el que si que aconsegueix és mantenir-te en tensió tota l’estona i deixar-te sense saber gaire què està passant (excepte l’evident).
Els actors fan tots un bon paper, fins i tot els nens (que n’hi ha varis) i l’atmosfera està molt ben aconseguida i no te n’adones que ja s’ha acabat, es fa curta.
Una bona manera de començar el festival, si us agraden els films de terror aquest us agradarà. Menció especial a la cabra, Black Phillip, que te el seu propi compte de Twitter (WTF)
Després de saltar-nos Mr Right (que va rebre bona crítica…) ja tocava la primera marató del festival!
Midnight XTREME
Un grup de delinqüents/guardes-de-presó-corruptes entra a una mansió i segrestar la propietària per demanar un rescat. La mansió resultarà ser un parany i la noia una vampiressa.
Molt dolenta, es va fer eterna, lenta, pesada, sense gràcia ni por ni res. Va ser una tortura que només va servir per fer creixer la meva opinió sobre el cine de «casa». L’únic destacable l’aparició estelar de Vinne Jones. Eviteu-la, eviteu-la molt.
En un poble perdut de la ma de Deu un psicòpata es dedica a matar noies, fer-lis fotos (amb un estil copiat al de un fotògraf famós del poble) i deixar-les perquè les vegi «la noia més popular de poble» en plan stalker.
Un slasher en tota regla. Tot i costar-li començar ho compensa de sobres amb una recta final molt bona on es guanya pertànyer al gènere. Després de la basura anterior la veritat és que va entrar bastant be (tot i no ser res de l’altre mon).
En una oficina de venta per telèfon on ningú fot ni un pal a l’aigua hi trobem Evan, l’únic treballador que fa feina i està a punt d’aconseguir una promoció. El cap, en comptes de donar-li a ell li dona a un excompany d’universitat que ara resulta ser un vampir.
Ens havien venut Bloodsucking Bastards com la “what we do in the shadows del 2015”, però tot i ser divertida, compararla amb aquella és passar-se. (que per cert, estan fent-ne una seqüela, can’t wait)
Va ser la millor pel·lícula de la nit, molts riures i aplaudiments, situacions surrealistes, personatges dantescos, girs de trama absurds… vaja perfecte per mantenir-te despert i gaudint a una marató a les tantes. No decepciona!
Sendero, la quarta i última de la marató no la vaig veure, que ja era molt tard i hi havia son. Per sort el dia següent la gent que es va quedar ens va assegurar que vaig fer be anant a dormir.
Dissabte 10 d’octubre
En un mon post-apocalíptic al estil Mad Max on l’aigua és el be més preciat, un adolescent fan dels còmics s’haurà d’enfrontar a Zeus, un tirà de la zona.
És absolutament tot el que havien promès, Mad Max en bicicletes + Els goonies. Molt divertida, una banda sonora genial,humor absurd, combats totalment desfasats i ple de referències als cine dels anys 80 (només cal veure el poster).
Va ser una dels films que més aplaudiments i riures va aixecar i és que la lluita final és per emmarcar. Pel·lícules com aquesta son les que més s’agraeix veure en un ambient com el de Sitges. Guanyadora del Premi a millor pel·lícula pel jurat jove i a millus música. Enorme, totalment recomanada!
Quatre Joves s’apunten com a monitors a un campament d’estiu a un poble perdut per Espanya. La nit abans que arribin els nens comencen a atacar-se entre ells sense motiu aparent.
Una gran sorpresa (sobretot al ser espanyola #prejudicis). És difícil opinar perquè em va agradar sense fer spoilers, però diguem que dona aire fresc sobre el tema “infectats” aconseguint no ser més del mateix. Em va agradar bastant.
Deu existeix i viu a Brusel·les… i és un cabronàs. La seva filla de 10 Anys, Ea, farta de tot decideix escapar i buscar 6 nous apòstols per fer el “nou nou testament” i aconseguir canviar alguna cosa.
La sorpresa del dia! No donava ni un duro per aquesta producció franca-belga (més #prejudicis) i em va sorprendre molt gratament. Una comèdia molt divertida que ens presenta un Deu el més fill de puta que ens puguem imaginar (misogin, maltractador, vago…) perseguint la seva filla per Brusel·les per a què li pugui reiniciar l’ordinador per seguir “treballant” (vaja, que a més és força inútil). Ea tria els seus apòstols de manera totalment aleatòria resultant en gent força “peculiar”. Divertidissimes aparicions de Jesús donant consells a la seva germana petita i impagables les lleis universals que escriu Deu, genial.
Amb un bon càsting (Ea és interpretada per Pili Groyne ha guanyat el premi a millor actriu a Sitges) i un bon guió res podia anar malament. Molt recomanada si voleu passar una estona molt divertida.
El máxim consell espacial decideix donar-li a un humà aleatori el poder de fer Qualsevol Cosa com un experiment per decidir si la humanitat ha de ser destruida o no.
Pel·lícula del GRAN Terry Jones (només per veure’l ja va valer la pena anar a la sessió), amb Simon Pegg de protagonista i Robin Williams fent la veu del gos (el més divertit de tot).
Bàsicament és com “Como Dios”, vaja, que no aporta gran cosa nova, però tot i així és molt divertida i les actuacions son genials. A més a més Monty Python posa les veus a tot el consell espacial.
Una comèdia prou divertida, que tot i no arribar al que la majoria esperàvem, te moments genials i es fa molt amena.
Una família es posada en quarantena (junt amb tot el poble) quan un virus comença a expandir-se.
Semblava que anava a ser alguna cosa una mica diferent, però acaba sent una pel·lícula més de zombis, sense aportar res al genere, es va fer llarga. A no ser que sigueu molt molt fans del cine de zombis eviteu-la.
Una típica casa encantada, vaig durar 20 minuts i cap a dormir, no és que m’estigués desagradant, és que era massa tard (3am llargues) i després de l’anterior la son ja no permetia poder-la gaudir, tot i que tenia prou bona pinta.
Fins aquí els dos primers dies, molt positius, on en general em van agradar la majoria de pel·lícules durant no-maratons (aquest any han sigut totes força fluixes).
Comparat amb l’any passat ja no ens sabia tant greu saltar-nos pelis!
Seberi Foberi 