Archivo de la etiqueta: reviews

Lectures comiqueres v7.0

El Ángelus

01203440301_g

Clovis és un home casat i amb dos fills que porta una vida gris i avorrida fins que un dia, entrant a un museu per primer cop en molts anys, veu El Angelus (un quadre del pintor francès Millet) que li causarà una gran impressió, causant-li una mena d’atac d’ansietat. Això li causarà una obsessió pel quadre i el pintor desencadenant una transformació personal i el descobriment de secrets familiars.

elangeluspag6

Agredolç és la primera paraula que se m’acudeix per definir el que m’ha semblat aquesta BD francesa: comença molt be, tota la trama de obsessió pel quadre (del que no en coneixia la història) i redescobrir-se a un mateix i al seu passat està molt be, PERÒ alhora te un clixé que em grinyolava massa: senyor amb la crisis dels 40 en un matrimoni que no funciona, fart de la seva feina i amb fills rebels i maleducats de qui la professora d’art, joveneta i maca, del seu fill s’enamora d’ell. Sembla que el guionista hagi expressat a través de la obra el que desitjaria canviar de la seva vida.

Gràficament és prou maco, amb uns colors que passen de una tonalitat gris a una tonalitat més viva, acompanyant així l’estat d’ànim d’en Clovis; petits detalls que molts cops passen desapercebuts i demostren la de feina que hi ha darrere un còmic.

Tot i que en general m’ha agradat no n’he acabat del tot content.

Nivell de cremada de pis: 3/5.

Planet Hulk

planethulkmaster

Els Il·luminati decideixen que Hulk és massa perillós, sobretot en vigilies de intentar tirar endavant el registre de superherois, així que enganyen a Bruce Banner: amb l’excusa d’haver d’arreglar un satèl·lit el posen a una llançadera per enviar-lo a un planeta buit, ple de vegetació on no molestaria a ningú i podria ser feliç, però alguna cosa surt malament i arriba a Sakaar, un planeta en guerra.

Planet Hulk és la primera saga exclusiva de Hulk que llegeixo i m’ha sorprès molt gratament. Sempre havia pensat que en Hulk només deia “Hulk destrozar”, però aquí ens trobem que és molt intel·ligent i te sentiments (no només de ràbia).

Al començament de la saga Hulk és esclavitzat i s’alia amb la resta d’esclaus gladiadors per derrocar la tirania, així doncs hi ha un gran elenc de personatges interessants que a mesura que anem avançant anirem descobrint més sobre ells així com sobre la història del planeta.

M’ha agradat molt més del que m’esperava.

Nivell de cremada de pis: 3’5/5.

World War Hulk

world-war-hulk-movie

Després del que succeeix al final de Planet Hulk, Hulk està MOLT enfadat i decideix tornar a la terra per venjar-se de qui creu culpables del que li ha passat: els Il·luminati (Black Bolt, Tony Stark, Doctor Strange, Reed Richards, Charles Xavier) .

Com més enfadat està Hulk, més fort és (així fins l’infinit), i després de Planet Hulk diria que no ha estat MAI tant enfadat. És imparable, passant primer per la lluna per apallissar al Black Bolt (que la baralla sigui offscreen em cabreja una mica) i després arribar ja a la terra acompanyat dels companys aconseguits a Planet Hulk ningú li pot fer front.

Així com em queixava a Civil War que res tenia sentit i les baralles eren molt cutres, aquí tot està molt ben encaixat i els combats son el millor (tot i que es basin en el Hulk apallissant a tothom no son gens simplones ni busquen el xoc gratuït).

Si li hagués de trobar algun punt negatiu seria, com sempre, els Spinoffs: llargs, pesats i que no aporten gairebé res (per no dir res a seques) a la història principal. Em faltaria saber també quines conseqüències va tenir dins l’univers Marvel.

4594593-5659548296-45655

Un gran plantejament, un gran nus, i un bon desenllaç: m’ha encantat, una bona sorpresa!

Nivell de cremada de pis: 4/5.

Festival de cine de Sitges 2015 – Part 4

Un altre dia! el cansament ja començava a notar-se…

Dimecres 14 d’octubre

February

february-793370386-large

En un internat femení 2 noies esperen que els seus pares les vinguin a buscar per les vacances de nadal, durant l’espera començaran a passar coses estranyes.

Una típica pel·lícula de possessions on l’únic destacable seria el gir argumental (bastant previsible) del final, el final en sí i l’actuació de “la filla del Don Draper”. Només per a fans del gènere.

Slow West

740full-slow-west-poster

Un jove d’escòcia va fins l’oest americà en busca de la seva estimada, sent un “patata” i totalment fora de lloc contracta a un forajido com a guardaespatlles.

Un altre western! Bone Tomahawk havia posat el llistó dels westerns molt alt i Slow West el manté bastant a l’alça. Amb un gran Michael Fassbender (hi ha algun paper que no pugui fer?) i amb un bon ritme el film passa volant. Te tant moments divertits (la borratxera a la foguera, la inutilitat del protagonista) com grans tirotejos; l’enfrontament final és genial.

Molt recomanable, sobretot si us agraden els westerns!

Cop Car

sq_cop_car_ver2

Dos nens es troben, mentre juguen, un cotxe de policia buit i amb les claus posades al mig del camp. Evidentment decideixen anar a donar una volta. Casualment el cotxe és del sheriff de la zona (Kevin Bacon), que és “una mica” corrupte.

Tot apuntava a que Cop Car seria un descollonament de riure, tant la premissa i tal i com comença apuntava alt, però no va complir les expectatives. No em malinterpreteu, està be i és divertida, però esperava bastant més i fins i tot es fa una mica llarga. Una llàstima.

Youth

youth-poster-small

Un reputat compositor i director d’orquestra ja retirat descansa en un spa de luxe amb el seu amic, un reputat director de cine que vol crear la seva millor obra abans de retirar-se. Fred, el director d’orquestra rebrà una invitació de la Reina Elizabeth II per tornar a dirigir per celebrar l’aniversari del príncep Phillip.

Youth és un film que no entens què fa a Sitges, ja que no te res de fantàstic ni de terror, però que agraeixes molt que l’hagin portat. Un drama amb tocs de comèdia sobre la nostàlgia, la tercera edat, els arrepentiments d’una vida, etc… amb un Michael Caine que ho peta, com sempre.

Una meravella que us recomano molt.

The Final Girls

finalgirlsposter

Una noia encara de dol per la mort de la seva mare, un mite del cine Slasher dels 80, acudeix a una reunió homenatge aniversari de la seva pel·lícula més famosa. Allà ella i els seus amics entraran dins la pel·lícula i per sortir-ne hauran de sobreviure-la.

Es presentava com un dels plats forts del festival i no va decepcionar (premi a millor guió!). Film definició de Meta, peli dins de peli, un homenatge-paròdia GENIAL al cine Slasher dels 80/90. Molt molt divertida. Si algun cop heu vist algun Slasher (qui no n’ha vist cap? Ni que sigui Scream XD) us encantarà.

I amb això s’acabava el dia, un altre cop en alça!

Així en resum pels vagos… Slow West, Youth i The Final Girls.

Festival de cine de Sitges 2015 – Part 2

Un cop passat el saló del manga (crònica més endavant) segueixo amb les entrades de Sitges!

Diumenge 11 d’octubre

SPL2: A Time For Consequences

Un policia es torna yonki per poder infiltrar-se i atrapar al cap d’una organització criminal. Tot surt malament i acaba tancat a una presó tailandesa.

Pel·licula que no entenc perquè és una seqüela, si no te absolutament res a veure amb la primera, que per cert no em va agradar gaire. SPL2 està plena d’acció MOLT ben coreografiada, una trama sòlida, bons actors i escenes d’humor impagables (les converses per whatsapp em moria de riure).
No m’esperava res i em va agradar molt. Recomanada per a tots els que us agradin les pelis de “hòsties”.

Tag

Una classe de col·legiales japoneses va d’excursió en autobús quan de cop una bufada de “vent” talla l’autobús per la meitat matant a tothom menys a la Mitsuko. A partir d’aquí la Mitsuko haurà de correr per la seva vida fins que es trobarà arribant a l’escola amb les seves companyes, que segueixen vives.

Tot i començar molt fort i molt interessant (i sanguinolenta) Tag passa a ser una anada d’olla de campionat força repetitiva on, a més a més, la recta final és molt decepcionant. Tot i tenir moments prou divertits la sensació que va deixar-me no va ser gaire bona, m’esperava molt més de Shion Sono. No us la recomano gaire no…

Baskin

Una patrulla de policies turcs acudeixen a un edifici abandonat al rebre una trucada de socors, l’edifici, però, no està abandonat, sinó que hi resideix una estranya secta.

Baskin és una pel·lícula que te dos parts molt diferents, la primera amb els policies al bar parlant de tonteries (fent apostes sobre futbol, sobre els catalans (es nota que el productor és el subdirector de Sitges), dones, etc…) i la segona, quan arriben al edifici i es converteix clarament en una pel·lícula de terror molt aconseguida.

Encara que es fa una mica llarga la recta final em va agradar molt, la missa negra feia molt molt mal rollo (sobretot gracies al actor de líder de la secta, que ben trobat!) i tot i ser una paranoia incomprensible m’ho vaig passar be. Si us agraden les pel·lícules gore i de terror no la deixeu escapar.

The Gift

Un matrimoni torna a la ciutat on va créixer el marit per començar de nou la seva vida de parella, allà es retrobaran amb un antic company de classe d’ell que comença a deixar-lis regals.

Una de les pel·lícules que més em va agradar de tot el festival. Un thriller  de misteri molt absorbent que et manté amb l’ai al cor tot el metratge, una genial actuació de Joel Edgerton que li va valer el premi a millor actor així com un gran guió i direcció també de la seva mà que aconsegueix portar-te per on vol i sorprendre’t.

No vull entrar més en detall per no spoilejar res (com si entrés en detall amb alguna…). Molt recomanada.

Knock Knock 

Un pare de família exemplar (Keanu Reeves) veu la seva vida trencada quan una nit,ell  treballant i amb la seva familia de vacances, un parell de jovenetes es fiquen dins de casa seva i li fan la vida impossible (després de passar-hi la nit).

Venint de Eli Roth (The Green Inferno) era una de les que esperava amb més ganes  i la veritat és que no em va decebre. És tot el que m’esperava, erotisme, tensió (els nivells de tensió que es respiren quan les noies entren a casa i fins al matí següent son brutals), violència i fins i tot bastant d’humor (#freepizza).

Tot i no ser una pel·lícula per tothom jo m’ho vaig passar pipa.

Aquella nit hi havia marató d'”ataque a los titanes” (live action) i veient les crítiques que ha rebut vam fer be de saltar-nos-les.

Dilluns 12 d’octubre

Love 3D

Murphy te una relació molt sexual amb Electra. Tot s’embolicarà quan decideixen convidar a la seva nova veïna al llit.

Porno en 3D totalment explícit (en serio). Només us agradarà si sou uns hipsters. A mi no em va agradar gens, tot molt gratuït, i tampoc crec que fos tant trencadora a l’hora de mostrar relacions humanes com diuen alguns.  A mi em sembla que el director volia gravar una porno en 3D i va buscar una excusa.

The Invitation

David i Eden van perdre el seu fill en un accident. Dos anys després d’haverse separat i sense veure’s Eden organitza un sopar a casa seva amb tots els amics per rependre el contacte, on quedarà evident que han dut el dol de maneres molt diferents.

Guardonada amb el premi a millor pel·lícula del festival (merescut!) The Invitation és un thriller genial on no saps mai què està passant realment. És tot tant “turbio” com sembla? o és que la paranoia de David també la patim els espectadors?

No llegiu res més sobre ella (hi ha reviews que fan uns spoilers de la hòstia) i mireu-la, us agradarà, segur.

Miss Hokusai

Keiichi Hara ens explica a través de l’animació un curt tram de la vida de una de les filles del gran pintor Hokusai.

Una altra decepció tot i ser una pel·lícula maca no te un fil conductor clar i se’m va fer força avorrida, fins i tot em vaig adormir una estona.

El Cadáver de Anma Fritz

Anma Fritz, una actriu molt famosa i maca ha mort. Tres joves s’infiltren a la morgue per veure-la despullada i “ja que hi som” decideixen fer una mica de necrofília.

Si sou capaços de mirar més enllà de una premissa totalment impossible avui dia pot ser que us agradi. Alba Ribas fa un molt bon paper i en general està força ben feta. Sense ser res de l’altre mon és un bon thriller que aconsegueix tenir-te en tensió i es fa curta (be, de fet només dura 76 minuts, si es fes llarga així malament). Estaré perdent part dels meus prejudicis sobre el cine espanyol?

Maggie

Maggie, una adolescent, s’infecta de una malaltia epidèmica que torna poc a poc en zombies. Tot el procès de transformació el passarà acompanyada de son pare (Arnold Schwarzenegger).

Prendre’s Maggie com un film de zombies és un error, la malaltia és aquesta com podria haver estat qualsevol altra malaltia terminal.
Sent així a mi em va agradar bastant, molt emotiva i amb un Arnold que per primer cop el veia fent un paper fora de la seva zona de confort. Enfoca, a més, el tema de una epidèmia zombie, que tot i ser encara incurable, es te mínimament controlada i hi ha un protocol per evitar-ne l’expansió.

Personalment us la recomano bastant, però s’ha de agafar el tema zombies com un fil conductor i no com la base, si us espereu una peli de zombies us decepcionarà molt.

I fins aquí va ser el primer cap de setmana, força positiu, destacant sobretot The Invitation i The Gift! (i spl2 i knock knock!)

Lectures comiqueres v4.0

Una altra entrada combo de diferents còmics/novel·les gràfiques que he estat llegint aquests dies. (i li torno a canviar el nom a la secció XD)

Una vida errante

Obra de 2 volums autobiográfica de Yoshihiro Tatsumi, el pare del Gekiga (el que coneixeriem avui com a novel·la gràfica) publicada per Astiberri.

És una obra molt interessant, tant per veure com estava la societat japonesa de la postguerra com, sobretot, per apendre com va anar evolucionant el còmic japonès des de historietes per nens fins a coses més per adults, i com Tatsumi i els seus companys van influir en aquesta nova vessant.
Tot i recomanar-lo molt a qualsevol persona que estigui minimament interessada en la història del còmic (i sobretot del manga) també te alguna cosa que no m’ha agradat:
– No tots els noms dels autors son els reals, no se si per tema de drets o pel que sigui, però la majoria son semblants, però no els reals. Això dificulta buscar-ne informació (fins i tot el del protagonista està canviat!).
– La història va acabar prematurament quan li van cancel·lar la serie, no és que quedi molt penjat, però també deixa amb ganes de saber més ja que acaba quan l’autor encara era jove.

d'adolescent van coneixer a Tezuka, ja una eminència en l'època.

D’adolescents van coneixer a Tezuka.

Nivell de cremada de pis: 4/5

Through the Woods

Recopilació d’històries curtes de terror d’Emily Carroll (guanyadora del premi Eisner 2015 a millor història curta, que podeu trobar gratuïtament aquí).

No recordo com vaig arribar a coneixer l’existència d’aquest còmic, però sort que ho vaig fer ja que és una passada. És un còmic que dona molt mal rollo sense ser gore ni desagradable, més cap a l’estil de un conte, però molt fosc i amb un estil i una narració no podrien quedar millor.

Recomano llegir-lo de nit per ficar-s’hi encara més.
Espero que Emily Carroll segueixi explotant aquest estil i ens arribin més coses seves ben aviat.

Nivell de cremada de pis: 4,5/5.

Hawkeye

Mai hagués dit que un còmic de Hawkeye podria molar tant.

A través de 22 números (a Espanya Panini, 4 recopilatoris) guionitzats per Matt Fraction i dibuixats (portades guanyadores de Eisner incloses) per David Aja ens arriba una història sobre el que fa Hawkeye quan no és un Avenger.

Clint Barton (Hawkeye) viu a un edifici d’apartaments molt modest on una màfia de l’europa de l’est (russos?)  està fent la vida impossible als veïns intentant fer-los fora per les males per tal de fer negocis turbios. Clint es proposa arreglar la situació comprant tot l’edifici, però no va tal com s’esperava. Acompanyat per la Kate Bishop (el personatge que ho peta més amb diferència) i amb aparicions estelars d’altres herois/avengers s’enfrontarà a la extranya màfia i la seva extranya manera de parlar.

Així és com parlen els de la màfia.

Així és com parlen els de la màfia.

És extremadament divertida i original, els 22 números passen volant, tant en Clint Barton com la Kate Bishop molen molt, la narració és bastant diferent, amb constants salts temporals endavant i enrere que a vegades costen de seguir (l’únic dolent que se m’acudeix de la serie) i fins i tot un capítol sencer des del punt de vista d’un gos (genial!).

Nivell de cremada de pis: 4/5.

Pel·licules varies – primera meitat 2015 (2/2)

Seguim!

The Imitation Game

Biopic, per fi, sobre Alan Turing. Com a informàtic quan la van anunciar vaig hypejar-me força i tenia moltes ganes de veure-la, per fi es faria justícia a Alan Turing? doncs no se li fa, el pinten massa “tarat-asocial” (quan tot i que de vegades volia treballar sol tots els seus coneguts deien que era encantador). Em va agradar, però alhora em vaig cabrejar per la forma en que el retraten i per massa canvis en la història real; una mica de google i podeu trobar moltes webs que en parlen. Una llàstima. A més a més començo a estar una mica fart de veure al Cumberbatch “hasta en la sopa” (i això que és bon actor).

Nivell de cremada de pis: 2,5/5 (li baixo per l’ofesament)

Bill & Ted Excellent Adventures

Bill i Ted son dos àmics que tenen un grup de rock (quan no saben ni tocar la guitarra). Son els típics mal estudiants i han de presentar-se a recuperació d’història o els faran repetir… això provocaria que al futur, un futur perfecte on hi ha pau al món i tothom és feliç on ells son considerats una especie de gurús i tothom segueix la seva forma de vida no es passés mai, així que en Rufus viatja al passat per ajudar-los a aprovar l’exàmen d’història donant-los una màquina de telèfon amb la que poden viatjar en el temps i coneixer figures del passat.

Rampells,  un clàssic del cine d’humor dels ’90, quan era petit veia els dibuixos animats i mai havia vist la peli en que es basaven… Entenc perquè va tenir tant èxit, arribo a veure aquesta peli de petit i en seria molt fan, ara em va pillar una mica gran ja, però em va divertir força que ja és molt.

Nivell de cremada de pis: be excellent to each other and party on dudes!

Kingsman, Secret Service

Un ja veterà agent del servei secret anglès recluta a un jove “cockney” fill d’un ex-agent que va salvar-li la vida. Al mateix temps emergeix l’amenaça d’un geni de les telecomunicacions que fa perillar la civilització.

Adaptació de un còmic de Mark Millar i Dave Gibbons que no he llegit (i que ara en tinc moltes ganes). Em va agradar molt més del que em pensava, l’acció és bona, els moments d’humor fan gràcia i l’escena a l’esglesia és BESTIAL. Ja s’està treballant en la seqüela, que no penso perdre’m.

Nivell de cremada de pis: 4/5

American Snipper

Basada en la història real de Chris Kyle a la guerra d’Iraq, un marine franctirador que te el rècord de morts del exèrcit nord-americà.

Tot i ser força propagandista pro-militar a mi, obviant això, em va agradar. També és veritat que les pel·lícules d’aquest estil m’agraden, Clint Eastwood és un director de la hòstia i Bradley Cooper torna a fer un papelón.

Nivell de cremada de pis: 3,5/4

Avengers Grimm

Els vengadores, però amb la Bella Durment, Ventafocs, Caputxeta Vermella, Blanca neus, Rumpelstiltskin…

Típic dia de quedar amb els amics, no saber quina peli veure, trobar-se aquesta de serie B i dir “això s’ha de veure si o si”. M’esperava algo molt dolent, però del dolent que fa gràcia, doncs no, dolent MOLT, però gràcia cap. No val la pena veure-la ni per fer la tonteria, i això que el trailer “prometia”…

Nivell de cremada de pis: 1/5.

Jurassic World

Qualsevol persona que hagués vist Jurassic Park tenia ganes d’aquessta nova seqüela amb l’esperança que ens fes oblidar les horribles seqüeles anteriors. Pintava be! amb Chris Patt i tot! Però no. Argumentalment és un desastre (començant ja per la premisa), els personatges son plans i tenen zero carisma (salvo al Chris Patt, perquè és ell i l’escena del meme amb els raptors), res del que passa te sentit, els dolents son ridículs i a més a més està ple d’incrongruències. Tot i així es fa bastant amena i passa ràpida, al cap i a la fi… son dinosaures barallant-se entre ells (i amb humans).

El home que salva els seus còctels davant l’amenaça de pterodàctils és el millor.

 Nivell de cremada de pis: 2,5/5

Primer

Quatre enginyers de Dallas tenen com hobbie després de treballar construir aparells complexes, quan sense voler un d’ells s’adona que han construit una especie de “màquina del temps”.

A totes les llistes de “millors pel·lícules de viatges en el temps” Primer sempre figura en el top 5, molts cops com la 1a, així que les expectatives eren altes.
Primer és una pel·lícula totalment indie rodada amb un pressupost de 7000 dollars, o sigui que es veu senzilla, però tampoc és que tingui cap efecte especial (la “màquina del temps” és molt rudimentaria). Tot el que no te de pressupost ho te de complexe, al principi es segueix molt be, però quan arriben les paradoxes i els mindfucks temporals costa d’entendre (de fet fins que no vaig acabar-la i visitar la wikipedia a llegir timelines i esquemes no ho havia entès).
En resum, és molt bona i si us agrada la temàtica la disfrutareu i us explotarà el cap xD

Nivell de cremada de pis: 4/5

Mad Max: Fury Road

Deixo la millor pel final. Després de 30 anys de la 3a entrega de Mad Max (La cúpula del trueno, no gaire bona) quan van anunciar una nova entrega no sabia que esperar-me i no en tenia gaires esperances… que equivocat estava! Segurament la millor pel·lícula d’acció que he vist (The Raid 1&2 també son loquíssimes, però son un altre tipus d’acció).
És una passada, els personatges son una passada (IMPERATOR FURIOSA.), el món que planteja és una passada, tot el trasfons que no expliquen però s’intueix, les persecucions, tot… és que no tinc paraules per expressar el MOLT que em va agradar. Tot son practical efects i stunts de veritat, res d’excessos CGI gratuits, cosa que encara li dona un toc que fa que el pis es cremi més… i per si no n’hi havia prou amb això, guitarres que treuen foc a sobre un camió de baffles i tambors.

Us deixo un “making off” dels efectes (que curiós el braç de l’imperator).

Imprescindible. No se què més dir-ne a part de que és un MUST WATCH. Ah! i no cal haver-ne vist cap de les anteriors.

Nivell de cremada de pis: 6/5

M’he deixat alguna per posar, però és que no la deuria posar al filmaffinity i no recordo haver-la vist…

Pel·licules varies – primera meitat 2015 (1/2)

A part de llegir còmics també faig altres coses, com veure películes, durant aquest 2015 ja n’he vist unes quantes així que dividiré l’entrada en 2 (i en un futur espero ser més constant i no esperar tant). Algunes igual fa 6 o 7 mesos que les vaig veure, o sigui que com ja ve sent costum, seré breu.

Saga Fast & Furious

No se quina dèria em va donar, però cap a principis d’any em va picar i vaig tenir ganes de veure aquesta saga, que no n’havia vist cap. Ja sabia a què m’exposava: cotxes, flipades i acció absurda. Tot i esperar-me molt poca cosa, van seguir semblant-me DOLENTES; millora a partir de la 5a, quan comença a sortir The Rock  (és que les 3 primeres son INFUMABLES).

Nivell de cremada de pis: 1/5 (les 4 primeres) 2/5 (5, 6 i 7)

Mission Impossible: Ghost Protocol

Amb l’excusa de la propera estrena de la nova peli vaig aprofitar per veure la quarta entrega de Mission Impossible que encara no havia vist. Com sempre al pobre Ethan Hunt li cau un marrón de la hòstia i en aquesta a més se’l culpa de un atemptat contra el Kremlin. Com la resta de MI és una bona peli d’acció i espionatge (amb les flipades de rigor, però ben fetes, no com a F&F), sense arribar a ser cap meravella, però molt disfrutable. Amb ganes de veure la següent!

Nivell de cremada de pis: 3/5

Coherence

A Finlandia al 1923 el pas d’un cometa va causar efectes extranys a la gent d’un poble. En l’actualitat (201x) un grup d’amics ha quedat per sopar i veure el pas d’aquell mateix cometa.

Una pel·lícula de baix pressupost de ciència ficció que demostra que no cal gastar-se un dineral per fer una molt bona pel·lícula. Enganxa des del principi, et manté en l’#ai de no entendre ben be que està passant i els 90 minuts que dura passen volant. Val la pena veure-la sense saber-ne gairebé res. Molt recomanada!

Nivell de cremada de pis: 4/5

Gattaca

En el futur la majoria de naixements son “in vitro” i amb tècniques de selecció genètica (fent-los “a la carta”, eliminant possibilitats d’enfermetats, etc…). Vincent forma part d’una minoria de persones que encara van néixer de forma natural i com a tal se’l considera una especie d’invàlid i està relegat a fer feines “de merda”. El seu somni és viatjar a l’espai, però al ser natural no pot accedir al programa espacial.

Un ja clàssic (1997) de la ciència ficció que no havia vist (shame on me). Tenia molt hype i no em va decepcionar. També amb pressupost moderat planteja un món molt interessant que, com tota bona obra de ciència ficció, aconsegueix que reflexionis una mica.

Nivell de cremada de pis: 4/5.

Red State

Guanyadora de millor pel·lícula al festival de Sitges l’any 2011, aquesta cinta de Kevin Smith basada en la figura real d’un líder religiós extremista mescla adolescents hormonats i fanàtics religiosos.

Sent una pel·lícula de Kevin Smith ja es sap el que et pots esperar i en aquest aspecte no decepciona. Sang, tiroteigs, gent boja, diàlegs bons i zero pietat. Tot i així no em va agradar tant com m’esperava, li falta alguna cosa, tot i que no sabria dir el què. No és la seva millor pel·lícula (em sembla que mai podrà superar Clerks XD), però tampoc és la pitjor. Si us agraden les pelis del Kevin Smith, us agradarà.

Nivell de cremada de pis: 3/5.

Chappie

BASURÓN. Una estafa, el trailer no semblava el que és ni de conya, una presa de pel. Vaig passar-me mitja peli sense saber si em prenien per tonto o què merda eraaixò, ja només al començament l’escena on crea la IA, per favor, non-stop FACEPALM. Arribo a veure això al cine i surto amb un cabreig inhumà. És la clàssica peli que et fa preguntar com van convencer a un actor de renom (Hugh Jackman) per sortir-ne. Un TRUNYOT INFERNAL.

Nivell de cremada de pis: 0/5.

Demà la segona part! (si, seran 2 entrades seguides!! increible xD)

Lectures variades v3.0

Versió aleatòria perquè no recordo per quina vaig 😄

La Mondaine

Zidrou i Lafebre, un tàndem guionista-dibuixant prou guanyador, ens situen a França abans i durant la segona guerra mundial on Aimé s’incorpora a La Mondaine, una brigada policial contra la prostitució. Serie tancada de dos volums.

Tot i que al principi em feia MOLTA mandra un altre còmic sobre la guerra em vaig acabar decidint a comprar-lo degut a totes les crítiques positives que te (i que estaven firmant al saló del còmic). M’ha agradat força, la veritat és que Zidrou poques vegades decepciona i el Lafebre en l’apartat gràfic està molt be. A més a més, pel fet de ser dos volums no m’ha passat com amb altres histories de Zidrou que em sembla que li faltin pàgines per explicar tot el que vol. Te un final una mica estrany, això si. Also, no m’agrada el que li fan al gat ò_ó.

Nivell de cremada de pis: 3/5

Warship Jolly Roger

Primer volum de tres. Compra una mica boja aprofitant que firmava al Norma Sabadell. Ciència ficció (o més aviat aventures futuristes). Un ex-general està empresonat per un crimen que no había cometido (sona la música del equipo A), aprofitant un motí a la presó escapa i vol recuperar la seva antiga nau.

El més destacable, de moment, és el dibuix que és una passada. L’argument està be, però no aporta res de nou (que tampoc te perquè ser dolent això…). S’haurà de veure com evoluciona, de moment tinc ganes de seguir llegint el segon (que ja ha sortit, però encara no he comprat)

Nivell de cremada de pis: 3/5

Trazo de tiza

Un home arriba en el seu vaixell a una illa que no apareix al mapa, a la illa només hi ha un petit hostal regentat per una mare i el seu excèntric fill. Allà s’enamora de una noia que també està a la illa de pas.

M’ha encantat, no ja només el bestial dibuix del Miguelanxo Prado on cada pàgina sembla un quadre, també com es desenvolupa tota la història i el gir cap al final (no és que fos del tot inesperat, però m’ha agradat). Igual que amb Ardalén, Trazo de tiza desprèn màgia i encant. Molt recomanable

Nivell de cremada de pis: 4/5

Lupus

Lupus (si, és el nom del protagonista) i Tony viatgen per l’espai en la seva nau disfrutant dels plaers que ofereixen els diferents mons (mentre es droguen a saco) fins que apareix Sanaa, una noia de qui es penja Lupus. A partir d’allà tot es complica i el viatge de plaer passa a ser una fuga.

urgh…

Lupus és una novel·la gràfica de Frederik Peeters de ciència ficció, on això últim és el menys important ja que el que importa realment son els protagonistes. Si en comptes de futurista hagués sigut en un ambient actual o medieval, la novel·la funcionaria igual… tot i així, al ser en clau de ciència ficció encara ha fet que m’agradi més. L’únic punt negatiu que li he trobat ha estat, com habitualment em passa, el final, que tot i no ser dolent no m’ha convençut. Molt molt recomanable. Frederik Peeters és un crack. Em moro de ganes de llegir Aama ja!

Nivell de cremada de pis: 4/5 (pel final li resto XD)

El Escultor

Aquest còmic més val llegir-lo sense saber ni de tant sols què va i així poder sorprendre’s poc a poc. Scott McCloud (Zot, Entender el Cómic, Hacer Cómics) ha creat una obra mestra que és el millor que he llegit en els últims anys. Tant els personatges com la increible narració gràfica (l’ús de les vinyetes, els enquadraments, la distribució, tot.) fan que t’endinsis dins del còmic i no vulguis ni puguis parar de llegir. És una meravella.

si, tothom posa la mateixa imatge, però és que l’escena és genial

Totalment imprescindible i absolutament rodona (final i tot! no puc imaginar-me un final més rodó), no la podria recomanar més.

LLEGIU-LA.

Nivell de cremada de pis: 5/5