Archivo de la categoría: Sitges

Festival de cine de Sitges 2015 – Part 5

Un dia més! algunes ja m’ha costat recordar-les, ja…

Dijous 15 d’octubre

Demon

image

Una parella rep com a regal de noces, però abans de casar-se, unes terres per construir-hi la seva casa. Al preparar el terreny per la construcció de la nova casa el nuvi es troba amb unes restes humanes. L’endemà, el dia del casament, el nuvi és posseït per un esperit.

Una altra pel·lícula de possessions, la veritat és que em va agradar força. El fet que gairebé tot passi durant un casament ho fa una prou original (no, no s’assembla a REC3). Està basada en un el mite jueu del Dybbuk. Si us agraden les pel·lícules de possessions aquesta us agradarà sense dubtes.

El director va morir poques setmanes abans del passi a Sitges i en comptes de la seva presència va venir la seva dona (o productora? o ambdues? no me’n recordo) molt afectada, plorant i explicant-nos la il·lusió que li feia venir a Sitges. Abans de la pel·lícula un drama, però al final un gran aplaudiment.

Schneider vs Bax

schneider_vs_bax-562913885-large

Schneider és un assassí a sou; durant el seu dia lliure (el dia del seu aniversari) ha d’acceptar un contracte, suposadament fàcil, per assassinar a un tal Ramon Bax, un escriptor que viu sol a una cabanya perduda en un pantà. No serà tan fàcil.

El nou film del director Alex van Warmerdam que va endur-se al 2013 el premi a millor pel·lícula al festival amb Borgman, així que hi havia unes expectatives prou altes que va complir força. És una comèdia negra genial on res és el que sembla, els personatges estan com una cabra i fins i tot els que semblen més inútils aporten coses que no t’esperes. Definitivament he de veure Borgman!

Parasyte – Part 1

parasyte-poster-27x39-copy6

Uns aliens en forma de cuc arriben a la terra (a japó?) durant la nit posant-se al cervell dels seus hostes mentre dormen; aquella nit en Shinichi s’adorm amb auriculars i en comptes de parasitar-li el cervell, acaba posseint-li la ma dreta, tenint tant el paràsit com en Shinichi plena consciència.

Primera part de l’adaptació a imatge real d’aquest manga. M’havia llegit el còmic fa cosa de 10 anys, així que no recordava els detalls de la història i vaig poder gaudir-la sense està tota l’estona pensant “això és diferent!!” (tot i que és molt fidel). La relació entre el paràsit (Migui, dreta en japonès) és molt divertida i el ritme del film és bo. Te molt bons efectes, la trama és prou potent (els paràsits volen acabar amb els humans) i els combats (està basat en un manga al cap i a la fi) estan força ben aconseguits.

Trobada VIP 

ButacaVIP2015

Gairebé no se’m veu.

La següent pel·lícula ens la vam haver de saltar ja que hi havia la trobada de seients VIP. Aquest any, amb moltes més butaques disponibles que anys anteriors, la sala es va fer petita i el menjar i la beguda força escassos; tot i així va valer la pena anar, parlar una estona amb el director del festival i director de la fundació i conèixer gent nova.

The Devil’s Candy

BABYLON

Una jove família es compra a Texas la casa dels seus somnis a un preu molt per sota del mercat per a que en Jesse (el jove pare de la família) tingui més espai per poder pintar. Poc temps després de mudar-s’hi, els quadres que fa comencen a adquirir un to molt més fosc i mal-rolleros.

Terror i metal, res podia anar malament. La banda sonora espectacular (per mi, es clar), la familia em queia genial (dona, pare i filla) i tot i no ser res especial vaig gaudir-la una barbaritat! I per si no m’havia agradat prou: amb els crèdits finals for whom the bell tolls, per sortir amb més bon regust de boca.

Macbeth

macbethposter

Adaptació al peu de la lletra de Shakespeare.

Poc puc opinar sobre aquesta pel·lícula excepte que, altre vegada, Fassbender (en el paper de Macbeth) ho peta molt. Pel demés, no la vaig veure en les condicions adequades, estava molt cansat i em vaig adormir durant gairebé tota la peli. El anglès antic no ajudava a la immersió. Teuna fotografia preciosa, tant com soporífera és aquesta cinta. A uns amics que van venir només per veure aquesta els va encantar, així que li vull donar una altra oportunitat un dia que estigui més descansat…

Green Room

green_room_int_poster

Ain’t rights, un grup de punk rock, toca a un bar d’skinheads perdut per la muntanya. Després del concert, per error, veuen quelcom que no haurien d’haver vist i es troben atrapats al “camerino”, per escapar-ne hauran de lluitar contra tota la banda d’Skins.

Un dels plats forts del festival, espectacular. Intensa, divertida, gore, nerve-wrecking. Desesperant, recompensant. Amb Patrick Stewart amb el paper del líder dels skins com a gran reclam, Green Room és una d’aquelles que no us podeu perdre. De les millors del festival i, sense dubte, la millor del dia.

Després de Green Room venia una marató que, no poden ja amb la vida, ens vam saltar. Per sort, segons el que va comentar la gent que s’hi va quedar, vam prendre la decisió encertada ja que van ser força dolentes.

Anuncios

Sitges Film Festival 2014 – Parte 4

Más Sitges,  que ya casi termino (se está alargando… he acabado pecando de filmaffinity en algunas películas aquí ya)

Día 7 (jueves 9)

Over Your Dead Body

Una compañía teatral japonesa ensaya un clásico de misterio, en el que la traición y la venganza ocupan un lugar central. Los actores, con una vida extrañamente paralela a los personajes que representan en la obra, verán como el rencor les posee y la diferencia entre la realidad y la fantasía empezará a difuminarse.
La segunda de Takashi Miike del festival, primero una comedia, ahora un Drama de terror con escenas muy perturbadoras. Bastante extraña, me costó seguir el hilo, pero en general me gustó. Igual se merece un segundo visionado.

El Ardor

El sopor.
Pese a no ser una mala película se me hizo absolutamente cuesta arriba y me pasé 3/4 de ella dormitando mezclando el sueño con la película. Sólo estuve despierto al 100% los primeros 15 minutos y para la batalla final (que estuvo bastante bien).
Tantos días sin parar empezaban a hacer mella.

Alleluia

Gloria viene de sufrir a un marido celoso. Michel se aprovecha de las mujeres para conseguir dinero. Los dos se encuentran, se acuestan y ella se enamora perdidamente. Gloria decide ayudar a Michel con sus estafas, pero, cuando los celos afloren, Gloria se verá abocada a la violencia.
Película franco-española que no me acabó de convencer al hacerse bastante larga y repetitiva; escena de sexo -> ida de olla de Gloria -> repeat.

Filth

James McAvoy interpreta a un policía corrupto y drogadicto (muy Xarles Xavier en DOFP las pintas que lleva y todo) que manipula a sus compañeros (y a los ciudadanos) para que todo vaya como a él le gusta y así asegurarse una promoción.

Pese a que normalmente el humor “garrulo” no me guste, esta me encantó. Además de ser muy divertida y que McAvoy se salga haciendo el papel de “hijo de puta” (podría aguantar la película él solo) tiene también drama y algo de thriller.

Sword of Vengeance

Quedarse a la película de la 1am para un bodrio así…

Día 8 (viernes 10)

The Signal

Tres amigos siguen la pista de un hacker hasta una casa abandonada en medio de la nada, allí algo les ataca y quedan inconscientes. Al despertar se encuentran en una especie de instalación médica-militar.
El día empezó bien con The Signal, unos efectos especiales muy conseguidos por el presupuesto. Siendo el argumento y su forma de llevarlo a cabo bastante interesante la película se me hizo muy corta, sci-fi independiente de la que disfruté  bastante, pese a ser algo previsible.

When Animals Dream

Marie es una joven repudiada por la pequeña y cerrada comunidad costera en la que vive. Su madre está postrada en una silla de ruedas, víctima de una rara enfermedad, y su padre trata de mantener a las dos alejadas de las miradas del pueblo. Un día, Marie descubre que su cuerpo está empezando a transformarse y decide profundizar en los oscuros secretos de su familia.

No tengo nada positivo a decir de When Animals Dream, me pareció aburrida y sin ningún tipo de interés, ni miedo, ni intriga, ni nada. Mal.

It Follows

Jay tiene 19 años. Está en lo que muchos llamarían la flor de la vida. Sin embargo, tras liarse con el chico equivocado, comienza a sentir que alguien la persigue.

Una de las sorpresas del festival, que aunque gustarme no me pareció para tanto. El mensaje que manda es una clara referencia a las STD (quizá hasta DEMASIADO obvia) y creo que por eso ha tenido tanto revuelo (la única manera de quitarte la maldición del “algo” que te persigue para matarte, es tirarte a otra persona y pasárselo (cual STD ), pero si ese muere va a ir volviendo “atrás” hasta el primer infectado). La verdad es que es bastante original y la persecución LENTA pero imparable pone bastante tenso, nervioso y transmite bien la impotencia que sienten los protagonistas. Pese a esto, me faltó algo para que me convenciera del todo (como más días pasaban, más exigente).

Relatos Salvajes

Diferentes relatos cortos (5, creo) de gente que pierde los papeles.
MUY divertida, me estuve riendo casi sin parar, cada relato más descabellado que el anterior, muy muy recomendable. Otra de las películas que no se que pintan en el festival (incluso el propio director al presentarla lo dijo, que estaba allí no sabía ni él porque) pero se agradece que estuviera!

La French

Basado en hechos reales cuenta como un magistrado intenta acabar con uno de los narcotraficantes más poderosos del país.
Resumido como una especie de El Padrino a la francesa, salvando las distancias (GRANDES distancias). No estuvo mal pero no fue nada del otro mundo, un pelín larga y densa para poner a la 1 de la madrugada. Seguramente por la tarde me habría entrado mejor, no se si serían las horas y el sueño o qué, pero estuve media película confundiendo a dos personajes.

y con esto terminó el día y ya sólo quedaba el sábado con Kenshin y ¡la maratón sorpresa!
En la siguiente entrada el último día y las impresiones generales.

Sitges Film Festival 2014 – Parte 3

Y seguimos con las entradas del festival de Sitges!

Día 5 (martes 7)

Jamie Mark is Dead

Un “Harry Potter gay” muere y se aparece en el armario del chico del que estaba enamorado.

OH WOW, que metáfora más currada! HORRIBLE, una de las peores que vimos, incluso cuando salen otros espíritus es cutre. Tendría que habérmelo imaginado al ver que la actriz principal era Dana de Homeland…

Goodnight Mommy

Dos niños, gemelos idénticos, están en casa (una mansión en la montaña) con su madre, que acaba de pasar por una operación de cirugía estética. La madre se comporta muy fría y distante, esto provocará que los gemelos empiecen a dudar si es realmente su madre o una impostora.

Mucho mejor de lo esperado! al principio la verdad es que no pintaba demasiado bien, pero a medida que avanza te atrapa y deseas saber que está pasando. Impresionante la parte final.

These Final Hours

Se acaba el mundo, quedan pocas horas, James quiere tener una última fiesta, pero llegar no será fácil…

Aunque la idea inicial es buena el desarrollo es bastante malo. En general no me gustó, una lástima. Ah, aunque por el resumen pueda parecer una comedia no lo es, es un dramón.

How I Live Now

Una americana está visitando a su familia lejana en la montaña en Inglaterra cuando de repente deberá luchar para sobrevivir al estallar la 3a guerra mundial.

Tanto la idea como la parte inicial de la película me tenían enganchado y muy interesado. Como llegan noticias poco a poco, como esperan información de la madre, una especie de analista para USA(creo recordar), la poca información y la incertidumbre que tienen con la guerra solo “offscreen” y nosotros sabiendo tan poco como ellos.
Luego se convierte en una cutre historia de amor y una gran decepción. Muy regulera en general.

Oculus

Hace tiempo un asesinato dejó dos niños huérfanos. Las autoridades culparon al hermano, mientras que la hermana creció creyendo que el verdadero culpable fue un antiguo espejo maldito. Ahora, completamente rehabilitado y con veinte años, el hermano está listo para empezar de nuevo, pero la hermana está decidida a demostrar que fue el espejo lo que destrozó a su familia.

Una original película de terror ¡y con Karen Gillian de protagonista! Fue la que más me gustó de este género de las que vi en el festival, el concepto me pareció bastante original y muy bien llevado, hasta el punto que hay momentos que no sabes qué es real y qué no.

Maps to the Stars

Stafford, un terapeuta que escribe libros de autoayuda con mujer sobreprotectora, un hijo (preadolescente) estrella de cine en rehabilitación por adicción a las drogas y una hija que acaba de salir del psiquiátrico. La principal cliente de Stafford es una famosa actriz ya un poco mayor, a punto de interpretar el papel que hizo su madre de joven en los años 60.

Me pareció una rara sátira de hollywood, la verdad es que estuvo entretenida, pero no me acabó de convencer… muy extraña

Maratón Espacial
The Last Days On Mars

Son los últimos días antes del relevo de un grupo de investigadores en Marte cuando uno de ellos encuentra vida en forma microscópica en unas rocas… Uno de ellos sufre un accidente y la nueva forma de vida le posee y se convierte en “zombi” (lolwut).

Creo que no hace falta decir más, un intento de película de terror en marte bastante fallida, no me gustó.

Space Station 76

Imaginad los años ’60 en los suburbios estadounidenses… pero en una estación espacial… tan extraña como aburrida, no aguanté ni media hora y nos fuimos a dormir saltándonos Predestination, un PELICULÓN que vi a posteriori en casa, si lo se no me lo salto. Ved Predestination (aunque de espacial no tiene nada).

Día 6 (miércoles 8)

The Double

Un ¿funcionario? tímido, aburrido, que pasa desapercibido pero muy eficiente ve como su vida cambia radicalmente cuando su doble opuesto (totalmente idéntico pero confiado, seguro de si mismo, el alma de la fiesta, pero un inútil trabajando) entra a trabajar en su mismo departamento y parece que con intenciones de suplantarle.

Con una ambientación muy oscura y tétrica y un trabajo espléndido de Jesse Eisenberg (la red social) mezcla de Drama con Comedia negra nos mantiene en vilo. Aunque me gustó, deja con un sabor agridulce al ver que no aprovecha del todo el gran potencial que tiene.

A Hard Day

Volviendo del entierro de su madre, el agente Gun-Su atropella a alguien. Aturdido, decide esconder el cadáver en la tumba de su madre. Los problemas, sin embargo, no quedan enterrados: uno de sus compañeros investiga a la víctima y un testigo no tardará en aparecer.

Empieza (primeros 20 minutos) como una especie de comedia negra bastante aburrida y con poca gracia pero de golpe te pega dos bofetadas y empieza un thriller apasionante lleno de sorpresas, giros de trama y “asiáticos inmortales”. Pese al flojo inicio me gustó mucho, la segunda mitad de la película es de no parpadear.

Asmodexia

No me voy ni a molestar en escribir una minisinopsis.
Aburrida, MALA, MUY MAL ACTUADA, diálogos RIDÍCULOS. Al terminar unos tímidos aplausos para quedar bien porque estaban tanto el director como los actores en la sala. Por suerte que pillamos un sitio cómodo y se pudo dormir un poco.

Adieu au Langage 3D

No se ni si tiene argumento, una ida de olla de Goddard en 3D (hypeado por los hipsters). Si bien la experimentación que hace con las tres dimensiones es acojonante (algunas de las escenas realmente eran para flipar, el mejor 3D que he visto) como película no hay por donde cojerla… la única manera que tengo de resumirla es: “una pareja que discuten y hablan de filosofía mientras cagan y un perro que vaga por el campo”. Si lo se no voy. Ganándome el odio de los gafapastas…

Annabelle

Precuela de Expediente Warren llegaba la hypeada Annabelle… hypeada pero que en la sesión de la mañana se llevó abucheos, y no me extraña, no da miedo en ningún momento (igual un poco de tensión con el ascensor durante 5 segundos). Aburrida, mal rodada, sin ninguna gracia… la muñeca no hace nada! Una decepción muy grande.

Nos saltamos la siguiente película porqué con la decepción de Annabelle no había ganas de más y tantos días empezaban a hacer mella…

Sitges 2009 IV – 20th Century Boys 2 i 3

Aquí la última entrada que faré de Sitges, que no acabo mai XD
dissabte i diumenge vam poder veure per fi la 2a i 3a (en primícia fora de japo!) parts de l’adaptació al cine de 20th century boys (un dels millors manga que he tingut el plaer de llegir)

20th century boys 3

Qualsevol persona que s’hagi llegit el manga (i després de veure la 1a) ja sabia el que es podia esperar, una història impresionant i que et deixa garratibat (paraules d’aquestes ruls XD) sempre i quan no es prenguessin gaire llibertats a l’hora de l’adaptació…
I deu nido les llibertats que es prenen! canvien moltes coses, sobretot a la 3a película, coses molt importants que canvien bastant la història, si be les bases segueixen sent les mateixes

Així, si treiem de banda el malament que actuen la majoria d’actors (sobretot els joves, cap queixa per Otcho, Kenji i companyia), les llicencies que s’han pres a l’hora d’adaptar i la pitjor escena quehe vist probablement mai al cine, queda una saga molt bona i interessant
Manté l’intriga i el misteri del manga, els personatges son clavadíssims i la escena dels crèdits “finals” de la 3a i última pel·lícula son molt emocionants i posen els pels de punta! (GRAN la bso amb la cançó del Kenji)

Amigo! Amigo! Amigo!

En resum, molt recomanada a qualsevol aficionat al manga (veientla sobretot sense intentar comparar-la tota l’estona ), i, que coi, també a qui no l’hagi llegit (que no se a què espera XD).
A mi personalment, em van agradar molt, la que més la 3a (tot i ser la que més inventa).

per si hi ha algú que no sap de què va pastejo una sinòpsis(imdb) i el trailer de la 1a pel·lícula:
Based on the hugely successful, award winning manga series created by Naoki Urasawa (Yawara; Monster), 20TH CENTURY BOYS is the first instalment of the mind-blowing, three-part live-action adaptation of the epic sci-fi fantasy adventure originally inspired by the T. Rex song 20th Century Boy

In 1969, Kenji, an elementary school kid and his friends built a secret base during their summer holidays. They fantasized that they had to fight villains who were out to conquer the world and wrote them in the Book of Prophecies. Years later in 1997, Kenji becomes a convenience store manager and leads a regular life after giving up his dreams to become a rock star. His boring life is suddenly turned upside down when his old classmate dies mysteriously and an entire family in the neighbourhood disappears. At the same time, a religious cult and its mysterious leader, Friend emerges and a strange chain of events duplicating exactly the events described in the Book of Prophecies follow. Is this the beginning of the end of the world? Who is Friend?

Trailer 20th century Boys 1

sitges 2009 III – Solomon Kane & Accidents Happen

Seguim amb sitges! la penúltima!
dissabte al matí va tocar Solomon Kane, gracies als retrassos de renfe vam haver de correr i vam entrar que la peli portaria 3 minuts…

Solomon! badass

Solomon Kane comença molt be, interessant, fosca, original, amb un protagonista que promet molt… però a partir de cert moment (cap a mitja peli) va cap avall en picat, no és que estigui malament, però entra dins els tòpics de sempre, venjança, salvar la noia, la promesa, el dolent es qui t’esperes TANT que fa pena i un monstre final que dius “lol wut”. Tot i ser de les fluixes que he vist a sitges, si fan una secuela la aniré a veure segur, ni que sigui per curiositat XD

Diumenge al matí RENFE va cumplir i vam arribar sense presses a Accidents Happen, una pelicula de la Geena Davis… tant al diari de sitges com pel trailer, semblava una comèdia negra, però ens vam trobar en un drama on el protagonista es un gafe i li passa de tot. Em quedo amb el moment en el funeral en que la random tieta diu la gran frase “Ja sabeu que diuen, quan Deu tanca una porta, s’obre una cervesa”. Una bona pel·lícula pero que em(ens) va agafar a contrapeu.

la famiglia

En resum, dos pelis que no sobresurten gaire, però de les quals tampoc vaig sortir decepcionat.

Trailer Solomon Kane
Trailer Accidents Happen

apa, entrada feta ràpida amb poc temps, però sino se m’acumulava XD
demà o passat faré la de 20th 2 i 3!

Sitges 2009 II – Moon

Segueixo amb el monòleg de sitges que encara tindrà 2 entrades més (les pelis de dissabte i diumenge)

Però no ens avançem!

Ahir a la nit va tocar anar a veure Moon, una pel·lícula escrita i dirigida per Duncan Jones (també conegut per ser el fill de david bowie, cosa que vaig descobrir a la cua XD) i amb Sam Rockwell com a actor protagonista. Aquesta era la que més ganes tenia de veure del festival, i no va decebre pas!

Al ser un passi oficial a competició vam comptar amb la presència del Director i l’actor principal, que van dedicar-nos unes paraules “disfruteu la peli i enborracheuvos molt al sortir” va dir el Sam xD

Després de les paraules ens van passar un curt “The Machine Stops” que va despertar a tothom de cop…. de lo dolent que era, xiulets i cap a la lluna (tutumpash)

A Moon ens trobem amb Sam Bell, un miner enviat a la base lunar per extreure Heli-3 amb un contracte de duració de 3 anys, allà està completament sol, només l’acompanya Gerty, una inteligencia artificial, la veu la posa en Kevin Spacey, programat per ajudar-lo. Dos setmanes abans de que se li acabi el contracte i poder tornar per fi cap a casa comença a tenir una especie de alucinacions… i no explico res més per no spoilejar res.

Moon és una pel·lícula excepcional, molt al estil ciència ficció dels 70, molt filosòfica i amb una estètica que em recordava molt al Mass Effect; el paper d’en Sam espero que tingui reconeixement en forma de premis, perquè és espectacular, de les millors actuacions que he vist (una mica de hype aquí XDDDDDDDD). La trama enganxa molt i et te tota l’estona pendent i enganxat intentant esbrinar que està passant i perquè, els escenaris. Alhora de votar pel premi del públic, la bústia de 5 punts (màxima puntuació) estava a rebossar XD
Cartell de Moon
No estic gaire inspirat i no se molt que dir, excepte que si us agrada aquest tipus de cinema, ciencia ficció sense acció, però que et deixa enganxat a la butaca disfrutant com un nen… no us la perdeu: l’estrenen demà als cines! una peli de 5 estrelles sense dubte

Sitges 2009 (I) – Summer Wars

Com ja sabreu aquests dies (del 1 al 12 d’octubre) hi ha el festival de cine fantàstic i de terror a Sitges i com ha estat habitual en els darrers anys m’hi he passat (m’hi passaré) uns quants dies!

Diumenge vam anar a veure Summer Wars: una pel·licula d’animació dirigida per Mamoru Hosoda (Toki wo kakeru shojo) i duta a terme per l’estudi d’animació Madhouse. Només tenint en compte això ja era una pel·lícula MOLT atractiva (per qualsevol que sapiga de què parlo XD) si a més llegim a una entrevista al director del festival dient que “és la millor pel·lícula que projectem”… era gairebé obligat anar-hi!

Summer Wars

Summer Wars no decepciona gens ni mica.

Ens coloca al 2010 (si no recordo malament), s’ha creat un mon virtual anomenat Oz on gairebé tot el mon hi te una compta, desde Oz es pot fer de tot depenent del “poder” que tinguis: desde fer la compra, a, si tens privilegis, llançar un mísil al mon real, vaja, que els poders que tens a Oz son els mateixos que al mon real – més aviat viceversa -, és com un google+facebook a lo bèstia (així a grosso modo).

Koi Koi!

Llavors coneixem als protagonistes, un noi estudiant d’institut, que no ha aconseguit entrar a les olímpiades de matemàtiques com a representant  pel Japò per ben poc, i la noia més popular de l’institut, d’una fàmilia rica que es remonta al segle 16~17  (que típic XD). Aquesta busca algú que l’acompanyi durant un cap de setmana per ajudar a la preparació de la festa de 90è aniversari de la seva àvia. Una nit, el noi (no recordo cap nom D:), ja a casa l’àvia,  rep un mail al movil amb un codi de 256 (eren 256?) bits, empleant els seus coneixements matemàtics i pensant que és un exercici per probar els seus coneixements matemàtics, el resol i envia la resposta. Al matí seguent, al llevar-se, Oz ha estàt hackejat  i a les noticies el senyalen a ell com a responsable. El mon està en perill! xD
Així comença summer wars, a partir d’aquí començarà una guerra tant fora com dins d’Oz on contarà (o no) amb l’ajuda de l’avia (el carisma personificat) i la família de la noia!

la familia!

Amb tot això aconseguim una MOLT divertida, fantasiosa i còmica, però alhora emocionant, emotiva i amb tensió, molt completa! te de tot, fins i tot alguna part que sobra (XDDD). L’àvia és molt entranyable i tots els personatges tenent molt carisma, a mi m’agrada especialment en Kazuma (i sobretot el seu avatar a Oz), el seu “mestre” i el protagonista; però em sobra el cosíllunyàpolicia.
Per la banda tècnica l’animació, el “colorido”, son espectaculars i la combinació 3D + animació normal dins de Oz està perfectament encaixada.

Si a tot això li afegim veure-la a Sitges (si algú ha anat algun cop a veure una peli al festival de sitges (o qualsevol altre, suposo) m’entendrà)… vaig sortir molt satisfet!

En resum, que si teniu la oportunitat val molt la pena veure-la!

Summer Wars Trailer 1
Summer Wars Trailer 2