Archivo de la etiqueta: Pelis

Festival de Cinema de Sitges 2016 – Part 5

Dos en un dia! increible!! Link als trailers com sempre al títol de la pel·lícula.

Dimarts 11

El dimarts les pel·lícules que feien pel matí al Auditori (on tinc l’abonament) no em cridaven l’atenció, així que vaig aprofitar per anar fins al Prado a veure una de les que tenia més ganes de veure.

Kimi no na wa

uqw37sk

Taki, un noi de Tokio, i Mitsuha, una noia d’un petit poble, descobreixen un dia que mentre dormen els seus cossos s’intercanvien.

Digui el que digui d’aquesta pel·lícula em quedaré curt (el Hype). Començant per l’aspecte visual que és una MERAVELLA (Makoto Shinkai mai falla, encara que ara estigui dient que ell no n’està satisfet), és preciosa: des de la fotografia, l’animació, els paisatges, el disseny de personatges, TOT. Però evidentment no només és meravellosa visualment, el guió és una delícia i rodó: divertit, còmplice, emotiu, amb girs argumentals i tot que et fan patir molt fort. Prepareu algun kleenex perquè segur que cauran algunes llagrimetes mentre la veieu.
No la podria recomanar més, em va agradar MOLTÍSSIM i estic esperant amb moltes ganes l’estrena oficial a Espanya per poder-la tornar a veure. TOP.
(ara és quan l’anireu a veure amb l’hype i direu “doncs no n’hi ha per tant”, no em culpeu XD)

Desierto

desierto-pelicula-poster

Un grup d’immigrants mexicans intenta creuar la frontera, però un justicier pretèn evitar que els immigrants passin al seu país sigui com sigui.

Desierto és una mena d’slasher al desert bastant regular. Comença fort amb el “dolent” sent un franctirador de la hòstia no fallant ni un tret, però quan ja només queden un parell de cop es torna un inútil que no toca a ningú. A més en aquesta pel·lícula ja vaig perdre el compte de quants gossos morts portavem al festival, PROU.
Una del montón, no és dolenta, però tampoc és bona, sense pena ni glòria. Com a mínim està ben actuada!

Blair Witch

official-bw-poster

Després de descobrir un vídeo no sembla veure’s la seva germana desapareguda, James i els seus amics van al bosc on va desaparèixer i on es creu que hi ha la Bruixa de Blair.

Seqüela del clàssic de terror que va redefinir el genère i va fomentar l’aparició dels Found Footage… que es queda en res d’especial més que un homenatge amb detalls pels fans de l’original. No fa gaire por i comenten el gran error de mostrar massa, bastant decepcionant.
Tot i així, si sou fans del gènere encara podríeu gaudir-la mínimament.

Dog eat Dog

dog_eat_dog_2016_film

Tres ex-convictes son contractats per un segrest que surt malament, el trio farà tot el possible per evitar tornar a la presó.

William Dafoe, Nicholas Cage, adaptació de una novel·la prou coneguda… tot pintava be oi? doncs no ho se, quan portava 10 minuts em vaig quedar adormit i em vaig despertar quan només en faltaven 10 (pensant que m’havia adormit 5 minuts, va ser molt estrany).
Si serveix d’alguna cosa, el tros que vaig veure no em va agradar gens i la gent del voltant que no es va adormir tampoc en va parlar gaire be.

Gantz 0

entertainment_00035717

Adaptació de la saga d’Osaka de Gantz, una de les més boges. 

Després de les horribles adaptacions al anime i a imatge real de Gantz per fi una bona adaptació, aquest cop tota en CGI. Està ben feta, bona animació/acció i del què recordo de la saga, diria que prou fidel; vaig sortir-ne prou content.
Si no heu llegit el manga o no sabeu de què va això de Gantz igual no cal ni que la mireu, si us agrada el manga us agradarà la pel·lícula.

I aquí vaig deixar-ho estar, quedava Ares, però eren ja com les 3 de la matinada…

 

Festival de Cinema de Sitges 2016 – Part 4

Quina periodicitat més bona eh? venga, va, a per una altra entrada!

Dilluns 10

Somnia. Dentro de tus sueños (Before I Wake)

before_i_wake-198344882-large

Una parella que acaba de perdre el seu fill en un accident decideix adoptar un nen encantador que ja ha passat per varies famílies d’adopció; el te l’habilitat involuntària de materialitzar els sous somnis en realitat, tant els bons com els malsons.

La pel·lícula dels subtítols! Oi que la idea inicial no sembla dolenta? doncs que no us enganyi una bona premissa, és molt dolenta. Odies a tots els personatges, la nova família adoptiva (sobretot la dona) és desesperant, com es desenvolupa tot és un horror, un guió horrible i el gir argumental final  és més que lamentable i previsible [SPOILERS] (oh, que inesperat, el monstre que es diu CANKERMAN en veritat és el malson del càncer que va tenir la mare biològica del nen!!!!! ningú s’ho esperava, eh??).
Per si amb això no hi havia prou, el final és ridícul nivell feliç Disney CUTRE el poder del amor. Si, vaig sortir bastant ofès. No perdeu el temps amb aquesta… i no va ser la pitjor del dia.

Creepy

mv5bmtmzogmzotetywvkzi00mmi2lwiyzmqtyji1ytjiy2rlyjy4xkeyxkfqcgdeqxvymjq3nzuxotm-_v1_uy1200_cr10906301200_al_

Un inspector de policia i la seva dona es muden a un nou barri; allà la seva dona haurà de tractar amb un veí d’allò més estrany (i sospitós) mentre el seu marit investiga una misteriosa desaparició.

Un bon thriller policíac que manté una bona dosi de tensió durant tot el film.
El veí, com ja diu el títol de la pel·lícula, és MOLT creepy i no tens clar què pensar d’ell (sembla sospitós o només son prejudicis i és un home peculilar i prou?); tot això està prou ben portat sense que quedi clar el que està passant, tot i la seva previsibilitat, fins ben avançat el film… sempre que no tinguem en compte que és la típica situació en que si parlessin una mica acabaria ràpid (això sempre desespera).
El final, tot i ser una mica rocambolesc, és prou satisfactori. En resum, és un bon thriller i em va agradar força.

Salt and Fire

salt_and_fire-266316642-large

Les Nacions Unides encarreguen a Laura i Fabio que investiguin unes estranyes malformacions geològiques, però només aterrar son segrestats per un empresari corrupte.

Suposadament això és un eco-thriller sobre el lligam entre humanitat i la natura… però és que no se ni què dir-ne. A l’actriu principal li calen unes quantes classes d’actuació urgentment, el guió és horrible, és avorrida, pesada, lenta, no aporta res… l’únic que te és una bona fotografia amb uns plans força macos, però això no la salva, NI DE LLUNY.
Una tortura avorrida on l’únic que pensava era un “per favor que s’acabi ja”, FATAL; de les pitjors de l’any, almenys per mi. El logro va ser aguantar fins al final. (Sí, aquesta va ser molt pitjor que Somnia).

El Extraño (The Wailing)

file_749623_wailing1

Un Inspector de policia investiga un crim on tots els rumors apunten cap a un foraster de comportament molt estrany que sembla tenir relació amb la màgia negra.

The wailing és un thriller de possessions i màgia negra, no de terror,  ambientat en un petit poble coreà on intervè tothom (la gent del poble espantada, la policia que fa el que pot, un exorcista…) i tots amb carisma i gens plans. Em va semblar una meravella, son dos hores i mitja que passen volant, te una de les escenes que més m’ha agradat en temps (al cine i amb context impressiona més que al youtube).
Si li hagués de buscar una pega seria un gir al final que no li vaig trobar cap sentit (o no em va quedar clar el per què) i sobrava, una llàstima; però no em va espatllar la genial experiència de tota la resta del film, vaig sortir encantat.
Definitivament, el cine coreà està en auge.

Després de dos bodrios com Somnia i Salt and Fire almenys el dia acabava be gràcies a The Wailing!

PD: abans de cap d’any, part 5! XD

Festival de Cinema de Sitges 2016 – Part 3

Diumenge 9

Operation Mekong

7cad72d69f_345x518_a845eb08e9

A través del riu Mekong hi ha un dels majors proveïdors de droga del mon. El govern xinès encarrega a Kong que investigui l’aparició de 13 cadàvers i un carregament de droga al riu; alhora un agent d’intel·ligència segueix la pista d’un temible senyor de la droga.

Film d’acció basat en fets reals coneguts com la massacre de Mekong (amb final spoilejat pel director a la presentació). Veient que és una pel·lícula xinesa i/o mirant el trailer ja veieu que us podeu esperar, tirotejos, hòsties, senyors de la droga bojos… et fa plantejar quan de tot això està inventat o exagerat (jo suposo que gairebé tot). Aquest tipus de pel·lícules sempre entren be i més amb l’ambient que hi ha al festival de Sitges.
M’ho vaig passar pipa.

MUSEUM

museum_japanese_movie-p2

Un inspector de policia intenta atrapar a un assassí en serie que porta una màscara de granota i només apareix quan plou, però l’assassí li te preparada una sorpresa.

Un thriller policíac adaptació de un manga del mateix nom. Fins a la recta final aconsegueix fer el que fan els bons thrillers: tensió, misteri, patint i sense saber què coi passarà ni que pretén l’assassí; però la recta final es desinfla bastant i se’ls hi envà una mica la olla… una llàstima. Un problema força recurrent al cinema japonès.
Tinc curiositat per llegir el manga, perquè estic segur que el final està millor.

The Autopsy of Jane Doe

db_posters_33997

Al pare i fill forenses de un petit poble els arriba el cadàver d’una noia desconeguda que no te cap causa aparent de mort, almenys a simple vista.

El setting, a una funerària fent una autòpsia, ja feia intuir que seria de les que poden fer por; a més d’aconseguir que estiguis ben atent descobrint poc a poc junt amb els protagonistes què li va passar a Jane Doe (cada cop més tèrbol tot) i intentant fer teories, aconsegueix també que estiguis ben agafat a la butaca i tot sense caure al recurs fàcil de pujar el volum de la música de cop.
Si us agraden les de por, aquesta us agradarà, és de les bones.

Hell Or High Water

maxresdefault

Dos germans texans s’ajunten després d’estar anys separats per atracar les sucursals del banc que els vol embargar el ranxo familiar. Un ranger a prop de la jubilació no s’aturarà per res en la persecució dels delinqüents.

Un thriller + western modern més enfocat al desenvolupament de la història i els personatges que a tirotejos. Bons diàlegs, humor, una seqüència clímax espectacular… i a amb una bona dosis de crítica a la societat capitalista extrema que perjudica als pobres (la història dels germans i la mare estic segur que no és gaire fictícia…) i és que et passes gairebé tota la pel·lícula esperant que se’n surtin, ja que igual en aquest cas la justícia no està al bàndol de la llei… o com a mínim no està gens clar.
Una sorpresa de les grans, de les millors d’aquest any. Boníssima. (Fun fact, en castellà el títol l’han traduït com COMANCHERÍA).

Melanie. The Girl With All The Gifts

mv5bmjq0nza4ndcxm15bml5banbnxkftztgwmtk1njuzote-_v1_uy1200_cr9206301200_al_

Una mena de infecció zombi. ha arrasat el mon. A una base militar anglesa es retenen uns nens que es resisteixen a la infecció i als que es fan tot tipus d’experiments, entre ells hi ha Melanie una nena que destaca especialment.

Comença molt be, tota la part del principi a la base militar em va agradar molt; però a partir de cert moment comença a perdre bastant el sentit, a més a més a mi tota la recta final, en especial el final, no em va agradar gens (però això és molt personal!). Hagués preferit que tot hagués passat dins la base i anés cap una altra direcció.
Amb lo be que pintava el tràiler… tot i no estar malament una mica decepcionant.

Sam Was Here

23-600x400

Sam intenta trobar clients a un poble perdut al mig del desert americà, però sembla que no hi ha ningú; a més a més la seva dona no contesta al telèfon. Al límit de la paranoia l’única companyia que te és un programa de ràdio que avisa que hi ha un assassí de nens voltant per la zona.

Sam Was Here és un film estrany, comença prou be (tot i que massa lent per veure a la 1 de la matinada) i aconsegueix transmetre molt be la paranoia a l’espectador; és tensa i fa una mica de mal rollo (tampoc molt)… cap al final perd pistonada i la conclusió és bastant fluixa (vam estar comentant al dia següent amb uns companys de la butaca VIP i havien entès coses molt estranyes… crec que es van quedar adormits massa estona XD).
No està malament, però res d’especial.

I amb això va acabar el 3r dia! gens malament!

PD: ja no dic quan sortirà la propera perquè soc lo puto pitjor.

Festival de Cinema de Sitges 2016 – Part 2

Vaya desastre de regularitat…

Dissabte 8

Safe Neighborhood

safe_neighborhood-754432257-large

Durant la nit de Nadal, en un barri molt tranquil, la cangur d’un nen de 12 anys, Ashley, haurà de defensar-lo de uns intrusos molt violents.

Per l’argument el que m’esperava era només una especie de refregit de Sol a casa + Scream, per sort estava (i tothom crec jo) molt equivocat, ben aviat la pel·lícula pren una direcció totalment inesperada que la fa bastant original. Molt divertida, sorprenent i fins i tot tensa aconsegueix portar l’espectador per on vol fent que passi l’estona volant i amb molt bones sensacions.
Una gran sorpresa!

The Void

void_ver3

En un petit hospital es desencadena un festí de violència quan els pocs pacients i metges es veuen envoltats per una secta d’encaputxats i amenaçats per la estranya criatura que adoren.

Un film ple de sang, babes, criatures desagradables mig zombis, desmembraments, morts loques… vaja el típic de Sitges. Realment no te res d’especial, un gir argumental al final que no aporta res i ni tan sols l’intent que fa d’acostar-se una mica a Cthtulhu la fa destacar. Si us agrada el genere no us desagradarà, però tampoc us aportarà res que no hagueu vist.
Se’m va fer llarga.

Shin Godzilla 

shin_gojira

Godzilla torna a Tokio i comença a fer de les seves (vaja, que la lia parda destruint-ho tot).

Després de varies adaptacions al cine estatunidenc la franquícia de Godzilla torna per fi a mans japoneses i aquest cop l’encarregat de dirigir-la era Hideaki Anno, ultra-conegut per ser el director d’Evangelion, és per això que Shin Godzilla era una de les pel·lícules que tenia més ganes de veure del festival.
Shin Godzilla és, a més de una monster movie, una crítica bestial a la classe política japonesa (i no només japonesa) i la inhabilitat per prendre decisions; és gairebé un simulacre de com podria ser la reacció del govern avui dia si Godzilla es plantés de cop i volta al Japó. Amb això no vull dir que no tingui acció ni batalles amb el monstre, que també en te i son una passada, però està més centrada en els humans.
Personalment em va agradar molt, te un ritme acollonant que gairebé no deixa temps per respirar (em va recordar molt al estil de l’Aaron Sorkin) i els efectes especials estan a l’altura (quan dispara el raig atòmic, espectacular).

Train to Busan

train-to-busan

Un pare acompanya a la seva filla de Seül a Busan en un tren que es converteix en l’únic refugi quan esclata una epidèmia Zombi.

Te tot el que es pot demanar a una bona pel·lícula de zombis: és divertida, emotiva, tensa, amb personatges molt carismàtics i d’altres que odies a mort, molta acció, molts nervis i amb un final molt satisfactori. La sala va ser un no parar d’aplaudiments. De les millors del festival d’aquest any (es va endur el premi a millors efectes especials i millor direcció).
PELICULÓN.

Marató: La nit + Zombi

Abans de parlar dels films de la marató fer un incís per recomanar un curt que van passar, Dawn of the Deaf, que va ser millor que la que vaig veure a la marató.

Attack of the lederhosenzombies

p13360521_p_v8_aa

Uns Snow-boarders es queden atrapats a dalt de la muntanya i aconsegueixen refugiar-se a una taverna on comença una epidèmia Zombi.

El que se les prometia com la típica peli de zombis absurda de riure (Zombis tirolesos! què podia fallar?) va resultar ser un desastre amb un “””humor””” que més que gràcia feia una mica de vergonya aliena.
Si ho se, me’n vaig a dormir.

La següent de la marató era una d’animació suposadament preqüela de Train to Busan, però van ser suficients veure els primers 5 minuts per decidir que no valia la pena (confirmat per la gent que es va quedar, un desastre tant en animació, com argument, com no-te-res-a-veure-amb-train-to-busan-excepte-que-es-a-corea-i-hi-ha-zombis). Així que tot i que la tercera peli, It Stains The Sand Red, tenia MOLT bona pinta eren ja gairebé les 4 de la matinada i vaig fugir.

I fins aquí la part 2! pel diumenge no trigaré tant! en principi demà, que ja la tinc gairebé escrita (com si li interessés a algú XD)

 

Best Worst Movies vol.1

Un de les meves aficions son les pel·lícules dolentes, d’aquelles tan dolentes que donen la volta i son bones, en especial les que ho fan sense voler; aquest cap de setmana passat vam fer una sessió intensiva de 3, dues d’elles de culte i una més nova i massa feta expressament…

Miami Connection

miamiconnection_poster-final__small

Un grup de joves univeristaris tenen un grup de música al que s’uneix la xicota d’un d’ells, el germà de la noia, un delinquent traficant compinxat amb un grup de ninjas moteros (biker by day, ninja by night!) no li agrada i s’enfrontarà a ells.

BRUTAL. De les millors que he vist. Tot i pel que pugui semblar per l’argument tot és cutre SENSE VOLER, intentaven fer una pel·lícula seria! Res te cap ni peus, actuacions músicals perquè si (amb el pitjor playback ever i lyrics que expliquen l’argument més del que s’enten veient-ho…), guió boig boig, actuacions que et mors de riure “my mother was korean…”, baralles ”””genials””” i un missatge final en plan moraleja que no podria ser més fora de lloc després de la batalla final plena de sang i bogeria (no spoilers).

Va ser un no parar de riure, crits i cremar el pis. Un MUST per als fans del gènere… i per els que no també us ho passaríeu pipa veient-la!

Investigant després sobre Miami Connection he vist que YK Kim (el director i actor principal) és un cinturó negre de Tae Kwon Do bastant famós, editor de revistes i fa Ted Talks… quan va rodar la pel·lícula no sabia ni el que estava fent, ja que no tenia cap tipus de coneixement sobre com fer-ho cosa que fa encara més gran tota la peli.

Nivell de cremada de pis: 5/5.

Samurai Cop

samuraicop

Joe Marshall i Frank Washington son dos detectius que intenten detenir un grup mafiós anomenat Katana. Una espècie de rip-off de Arma Letal.

Pel·lícula de culte. El director no sabia el que feia, ni devia saber gaire anglès, vaya diàlegs! El muntatge és horrorós, monòlegs en primers plans gravats en altres localitzacions, canvis de colors entre plans, el lleó, els audios repetits sense parar i la famosíssima perruca del protagonista. Les cares d’en Frank son brutals (el director li deia, riu, sorprèn-te, reacciona així, etc… sense explicar-li el context i per això queden tant fora de lloc/exagerades/GENIALS). Un cop acabada la peli et preguntes perquè coi es titula Samurai Cop… Massa boja per explicar, s’ha de veure i alucinar.

Samurai Cop te el honor de contenir les escenes de sexe més llargues i incòmodes del cine, planos i zooms locos, travelings ultralents i música de peli porno.

Vaig passar-m’ho pipa veient-la i costa de creure lo absurda que és i que el director s’ho prengués en serio. Per culpa d’haver-la vist després de Miami Connection no em va agradar tant com pensava, però després d’haver vist una entrevista que van fer fa poc al actor principal (promocionant Samurai Cop 2! 25 anys després via kickstarter) i investigar una mica l’he arribat a apreciar molt més. Ben aviat caurà un revisionat.

Nivell de cremada de pis: 4/5.

Drive Angry

driveangry

Nicolas Cage escapa del infern per perseguir a la secta que ha matat a la seva filla i segrestat a la seva neta.

Drive Angry ja és un altre estil, tot i tenir un CGI extremadament cutre ja és un film amb pressupost i és en plan conya expressament. Va anar be per acabar la sessió, molt dolenta però divertida sobretot gràcies al “The Accountant”.

Nivell de cremada de pis: 3/5.

PD: espero que mireu els videos que poso, son impagables XD

Festival de cine de Sitges 2015 – Part 6 (última!)

dos en un per enllestir-ho!

Divendres 16 d’octubre

Journey to the Shore

journey-to-the-shore-final

El marit de la Mizuki va morir fa 3 anys quan de cop torna a casa, ella, en comptes de sorprendre’s se’n va de viatge amb ell recorrent el camí, a la inversa, que va fer el seu marit des de la mort fins tornar a casa.

Una pel·lícula molt lenta, que pretén ser una reflexió (crec) sobre el desgast dels matrimonis japonesos. L’únic destacable és que el protagonista és en Tadanobu Asano… lenta i avorrida.

The Survivalist

the_survivalist_onesheet_email

En un mon ¿postapocalíptic? on el menjar és extremadament escàs, un supervivent viu des de fa anys en un petit terreny amagat dins del bosc. Un dia una mare i una filla arriben a la petita granja.

Boníssima! Amb un pressupost modest aconsegueix posar-te en situació i en tensió des de bon començament. A diferència de molts films del estil els comportaments dels personatges tenen sentit (seguint els instints primaris de supervivència) i els 100 minuts que dura passen volant. Tot i no ser el que m’esperava (per culpa de la comparació amb Mad Max al cartell, no s’assembla en res) em va agradar molt.

Parasyte – Part 2

parasyte-poster

Segona part de Parasyte. Continua on ho havia deixat la primera i adapta tot el que quedava. El clímax és prou potent i el final, gairebé l’únic que recordava, calcat. En resum he quedat prou satisfet de l’adaptació que n’han fet.

Enrages (Rabid Dogs)

530381

Un robatori surt malament i, en plena fugida, els quatre criminals agafen com hostatge un home que duia el seu fill al hospital d’urgència per un trasplantament. La fuga es converteix en una persecució.

Remake de un film de culte de Mario Bava (que no coneixia). Una bona pel·lícula de acció amb moments inesperats, molta tensió i gens gens de pietat per ningú, si cal matar: maten. Em va deixar amb molt bon gust de boca.

Victoria

poster_victoria

Victoria és una noia espanyola que s’ha mudat a Berlín. Durant una nit de “fiesta loca” comença a tontejar amb un “macarra” berlinès i els seus amics. Tot farà un gir quan ell haurà d’ajudar a un dels seus amics a tornar un favor.

Un thriller de dues hores i vint minuts e un sol pla sequència, sense talls. Amb una Laia Costa fent el paper de la seva vida, de moment és una pel·lícula que aconsegueix el seu objectiu: #AI. La tensió es manté durant tota la estona, tant quan sembla que tot va be, com quan comencen a complicar-se les coses. La gran pega que li he trobat és que les decisions que pren la Victoria no tenen cap ni peus, qui amb 2 dits de front se n’aniria, estant a una ciutat desconeguda, de festa per barris chungos amb 4 paios amb pinta de skins??? (i encara hi ha alguna decisió més absurda…). En resum em va agradar bastant i a més te el gran bonus que estigui tot rodat en un sol pla, genial.

Marató Takahashi Miike

Yakuza Apocalypse

yakuza

Vampirs yakuza de Takahashi Miike.

No cal dir més! La idea és genial i el començament de la peli és divertidíssim (la explicació de quin tipus de sang és més nutritiva és impagable). A partir de la meitat a en Takahashi Miike se li en va massa la olla i és tot MASSA BOIG, tot i que la granota gegant (mireu el trailer XD) és genial. El combat final molt soso, en general, no val gaire la pena

As The Gods Will (Kami-sama no iuutori)

as-the-gods-will-1

Uns ninots Daruma gegant apareixen a les classes dels instituts japonesos i obliguen als estudiants a jugar a un joc mortal on només pot quedar un.

Adaptació del manga del mateix nom. Miike és un director tant prolífic com irregular. Te un ritme massa manga que no encaixa en una pel·lícula, a més les dues proves finals, diferents al còmic, son molt fluixes. No em va agradar.

—————————

Dissabte 17 d’octubre (últim dia!)

Després de la marató del dia abans vam decidir saltar-nos Baahubali – The beginning (la pel·lícula hindú més cara de la història), tenia força ganes de veure-la i a sobre ens van dir que va ser molt divertida, per sort ja està per baixar…

Veteran

veteran_-_korean_movie-tp1

Do-cheol, un veterà policia que acostuma a prendre’s la justícia per la seva mà s’ha fixat com a objectiu portar davant la justicia a Tae-oh, hereu de una megacorporació i extremadament corrupte i un cabronàs, després que un col·laborador de’n Do-Cheol sigui víctima seva.

El cine d’acció coreà que porten a Sitges sempre és una passada. Amb protagonistes molt carismàtics que la lien a saco i un dolent que genera una ràbia i un odi EXTREMS.
De les meves preferides del festival!

High Rise

highrise2

En un gratacels ultra modern molt classista els habitants comencen a perdre el control.

Un horror, avorrida i sense cap tipus de sentit. Vaig marxar quan portava 40 minuts i tant de bo hagués marxat abans. Una tortura.

Into the Forest

20b695fe-d124-40ad-8642-5f56409017a5-620x372

En un futur proper hi ha una apagada massiva. Dues germanes viuen amb el seu pare en una casa a la muntanya, a kilòmetres del poble més proper i hauran de fer tot el que puguin per sobreviure.

Personatges plans que no t’importen gens, trama sense sentit, les decisions més il·lògiques que he vist mai, i a sobre propaganda pro-vida, PER FAVOR.
Una decepció molt forta (hi havia expectatives altes), ni tant sols que Ellen Page fos la protagonista va salvar-ho.

Sessió Sorpresa – El Clan

el_clan_afiche

Basada en fets reals explica la historia de el clan dels Puccio, una família argentina que es dedicava a segrestar i matar gent als anys 80′.

Com a pel·lícula esta be, interessant sobretot si no coneixes la història, força dur… però què coi feia això a Sitges?! I com a sessió sorpresa?! WTF.

—————————

Ja només quedava la Marató Sorpresa que era les dos pel·lícules de animació de Ataque a los titanes i la nova de Ghost in the Shell (patrocinat per Selecta o què?). Un desastre de marató sorpresa (de fet, aquest any gairebé totes les maratons han estat força desastre…) que vam decidir saltar-nos i acabar el festival així.

Tot i un últim dia que va deixar amb molt mal gust de boca l’experiència del festival ha tornat a ser molt positiva. La butaca VIP es un luxe que si et pots permetre val la pena moltíssim (no haver de patir per agafar lloc a cada sessió i tenir-lo reservat a la millor zona) i si m’ho puc permetre l’any que ve hi tornaré!

Espero que us hagin agradat, ni que sigui una mica, aquestes entrades tostonaco del festival!

Festival de cine de Sitges 2015 – Part 5

Un dia més! algunes ja m’ha costat recordar-les, ja…

Dijous 15 d’octubre

Demon

image

Una parella rep com a regal de noces, però abans de casar-se, unes terres per construir-hi la seva casa. Al preparar el terreny per la construcció de la nova casa el nuvi es troba amb unes restes humanes. L’endemà, el dia del casament, el nuvi és posseït per un esperit.

Una altra pel·lícula de possessions, la veritat és que em va agradar força. El fet que gairebé tot passi durant un casament ho fa una prou original (no, no s’assembla a REC3). Està basada en un el mite jueu del Dybbuk. Si us agraden les pel·lícules de possessions aquesta us agradarà sense dubtes.

El director va morir poques setmanes abans del passi a Sitges i en comptes de la seva presència va venir la seva dona (o productora? o ambdues? no me’n recordo) molt afectada, plorant i explicant-nos la il·lusió que li feia venir a Sitges. Abans de la pel·lícula un drama, però al final un gran aplaudiment.

Schneider vs Bax

schneider_vs_bax-562913885-large

Schneider és un assassí a sou; durant el seu dia lliure (el dia del seu aniversari) ha d’acceptar un contracte, suposadament fàcil, per assassinar a un tal Ramon Bax, un escriptor que viu sol a una cabanya perduda en un pantà. No serà tan fàcil.

El nou film del director Alex van Warmerdam que va endur-se al 2013 el premi a millor pel·lícula al festival amb Borgman, així que hi havia unes expectatives prou altes que va complir força. És una comèdia negra genial on res és el que sembla, els personatges estan com una cabra i fins i tot els que semblen més inútils aporten coses que no t’esperes. Definitivament he de veure Borgman!

Parasyte – Part 1

parasyte-poster-27x39-copy6

Uns aliens en forma de cuc arriben a la terra (a japó?) durant la nit posant-se al cervell dels seus hostes mentre dormen; aquella nit en Shinichi s’adorm amb auriculars i en comptes de parasitar-li el cervell, acaba posseint-li la ma dreta, tenint tant el paràsit com en Shinichi plena consciència.

Primera part de l’adaptació a imatge real d’aquest manga. M’havia llegit el còmic fa cosa de 10 anys, així que no recordava els detalls de la història i vaig poder gaudir-la sense està tota l’estona pensant “això és diferent!!” (tot i que és molt fidel). La relació entre el paràsit (Migui, dreta en japonès) és molt divertida i el ritme del film és bo. Te molt bons efectes, la trama és prou potent (els paràsits volen acabar amb els humans) i els combats (està basat en un manga al cap i a la fi) estan força ben aconseguits.

Trobada VIP 

ButacaVIP2015

Gairebé no se’m veu.

La següent pel·lícula ens la vam haver de saltar ja que hi havia la trobada de seients VIP. Aquest any, amb moltes més butaques disponibles que anys anteriors, la sala es va fer petita i el menjar i la beguda força escassos; tot i així va valer la pena anar, parlar una estona amb el director del festival i director de la fundació i conèixer gent nova.

The Devil’s Candy

BABYLON

Una jove família es compra a Texas la casa dels seus somnis a un preu molt per sota del mercat per a que en Jesse (el jove pare de la família) tingui més espai per poder pintar. Poc temps després de mudar-s’hi, els quadres que fa comencen a adquirir un to molt més fosc i mal-rolleros.

Terror i metal, res podia anar malament. La banda sonora espectacular (per mi, es clar), la familia em queia genial (dona, pare i filla) i tot i no ser res especial vaig gaudir-la una barbaritat! I per si no m’havia agradat prou: amb els crèdits finals for whom the bell tolls, per sortir amb més bon regust de boca.

Macbeth

macbethposter

Adaptació al peu de la lletra de Shakespeare.

Poc puc opinar sobre aquesta pel·lícula excepte que, altre vegada, Fassbender (en el paper de Macbeth) ho peta molt. Pel demés, no la vaig veure en les condicions adequades, estava molt cansat i em vaig adormir durant gairebé tota la peli. El anglès antic no ajudava a la immersió. Teuna fotografia preciosa, tant com soporífera és aquesta cinta. A uns amics que van venir només per veure aquesta els va encantar, així que li vull donar una altra oportunitat un dia que estigui més descansat…

Green Room

green_room_int_poster

Ain’t rights, un grup de punk rock, toca a un bar d’skinheads perdut per la muntanya. Després del concert, per error, veuen quelcom que no haurien d’haver vist i es troben atrapats al “camerino”, per escapar-ne hauran de lluitar contra tota la banda d’Skins.

Un dels plats forts del festival, espectacular. Intensa, divertida, gore, nerve-wrecking. Desesperant, recompensant. Amb Patrick Stewart amb el paper del líder dels skins com a gran reclam, Green Room és una d’aquelles que no us podeu perdre. De les millors del festival i, sense dubte, la millor del dia.

Després de Green Room venia una marató que, no poden ja amb la vida, ens vam saltar. Per sort, segons el que va comentar la gent que s’hi va quedar, vam prendre la decisió encertada ja que van ser força dolentes.