Archivo de la etiqueta: Pelis

Festival de cine de Sitges 2015 – Part 4

Un altre dia! el cansament ja començava a notar-se…

Dimecres 14 d’octubre

February

february-793370386-large

En un internat femení 2 noies esperen que els seus pares les vinguin a buscar per les vacances de nadal, durant l’espera començaran a passar coses estranyes.

Una típica pel·lícula de possessions on l’únic destacable seria el gir argumental (bastant previsible) del final, el final en sí i l’actuació de “la filla del Don Draper”. Només per a fans del gènere.

Slow West

740full-slow-west-poster

Un jove d’escòcia va fins l’oest americà en busca de la seva estimada, sent un “patata” i totalment fora de lloc contracta a un forajido com a guardaespatlles.

Un altre western! Bone Tomahawk havia posat el llistó dels westerns molt alt i Slow West el manté bastant a l’alça. Amb un gran Michael Fassbender (hi ha algun paper que no pugui fer?) i amb un bon ritme el film passa volant. Te tant moments divertits (la borratxera a la foguera, la inutilitat del protagonista) com grans tirotejos; l’enfrontament final és genial.

Molt recomanable, sobretot si us agraden els westerns!

Cop Car

sq_cop_car_ver2

Dos nens es troben, mentre juguen, un cotxe de policia buit i amb les claus posades al mig del camp. Evidentment decideixen anar a donar una volta. Casualment el cotxe és del sheriff de la zona (Kevin Bacon), que és “una mica” corrupte.

Tot apuntava a que Cop Car seria un descollonament de riure, tant la premissa i tal i com comença apuntava alt, però no va complir les expectatives. No em malinterpreteu, està be i és divertida, però esperava bastant més i fins i tot es fa una mica llarga. Una llàstima.

Youth

youth-poster-small

Un reputat compositor i director d’orquestra ja retirat descansa en un spa de luxe amb el seu amic, un reputat director de cine que vol crear la seva millor obra abans de retirar-se. Fred, el director d’orquestra rebrà una invitació de la Reina Elizabeth II per tornar a dirigir per celebrar l’aniversari del príncep Phillip.

Youth és un film que no entens què fa a Sitges, ja que no te res de fantàstic ni de terror, però que agraeixes molt que l’hagin portat. Un drama amb tocs de comèdia sobre la nostàlgia, la tercera edat, els arrepentiments d’una vida, etc… amb un Michael Caine que ho peta, com sempre.

Una meravella que us recomano molt.

The Final Girls

finalgirlsposter

Una noia encara de dol per la mort de la seva mare, un mite del cine Slasher dels 80, acudeix a una reunió homenatge aniversari de la seva pel·lícula més famosa. Allà ella i els seus amics entraran dins la pel·lícula i per sortir-ne hauran de sobreviure-la.

Es presentava com un dels plats forts del festival i no va decepcionar (premi a millor guió!). Film definició de Meta, peli dins de peli, un homenatge-paròdia GENIAL al cine Slasher dels 80/90. Molt molt divertida. Si algun cop heu vist algun Slasher (qui no n’ha vist cap? Ni que sigui Scream XD) us encantarà.

I amb això s’acabava el dia, un altre cop en alça!

Així en resum pels vagos… Slow West, Youth i The Final Girls.

Festival de cine de Sitges 2015 – Part 3

Seguim! entrada una mica més curta avui!

Dimarts 13 d’octubre

Frankenstein

frankenstein-poster

Una nova adaptació de la novel·la de Mary Shelley, ambientada a l’actualitat. Ja coneixeu tots Frankenstein!

He de reconèixer que no m’he llegit la obra original i aquesta pel·lícula em va fer venir moltes ganes de fer-ho. Pel que es comentava és una adaptació prou fidel (salvant les diferències de l’època on s’ambienta) i tots els diàlegs interns que te el monstre son literals del llibre. Molt més profunda del que esperava, una sorpresa per començar be el dia!

The Hallow

sembla la portada d'un videojoc d'msx...

Una família es muda a una casa endinsada al bosc a Irlanda on començaran a passar coses estranyes relacionades amb el folklore irlandès.

Film de terror que comença prometent bastant i acaba sent avorrida, previsible i en general “más de lo mismo”. Al final el folklore irlandès només el toca molt de passada, una decepció, sobretot després del bon començament. Només us la recomano si sou molt molt fans del cine de terror…

Endorphine

endorphine-poster

Ens explica la vida de 3 noies/dones que es diuen igual (Simone). Una nena que presència l’assassinat de sa mare, una jove que te atacs de pànic i una metgessa de prestigi.

Endorphine em va semblar un tostón de proporcions bíbliques, cap al final hi ha un gir MOLT previsible que no aconsegueix res, de totes maneres jo no vaig arribar a veure’l perquè vaig sortir quan només portava mitja hora.

The Assassin

assassin

Al segle 7 a la Xina, una assassina ha de complir una perillosa missió i matar a un dels líders de la zona, tot es complicarà al tenir llaços emocionals i/o familiars.

Se que la sinopsis no és gaire específica, però és que el film és tant avorrit, com enrabassat, com preciós, que ho és molt: la fotografia, els paisatges, els vestits, els decorats… però tot el maco que pugui ser no salva l’avorriment infinit i el “no m’estic enterant de res”. Venia brutalment hypejada per l’Àngel Sala com “la millor peli de l’any, amb el respecte de Mad Max” i tenia molt bona pinta, que equivocat estava. Avorrida com ella sola, igual si hagués entès més què passava…

I Am a Hero

sff-i-am-hero-web

Japó, a l’actualitat, un aspirant a mangaka al voltant dels 30 veu com el seu rival de l’adolescència (fun fact: basat en Inio Asano) triomfa mentre ell, tot i haver guanyat premi a millor debutant anys ençà, no passa de ser un simple ajudant, a més a més la seva novia s’enfada amb ell per ser un fracassat. I de cop un apocalipsis Zombie.
Adaptació del manga del mateix del que en sóc força detractor.

Primícia mundial (no s’havia ni estrenat a Japó encara!) i va ser la sorpresa del festival! Es va endur el gran premi del públic i coincideixo amb la majoria d’assistents ja que a mi també va ser la que més em va agradar/fer gaudir . Perfecta mescla de humor, acció i zombis; escenes trepidants, escenes descollonants i una recta final bestial. Pel·lícula Sitges TOTAL. GRAN, no us la podria recomanar més, quan surti en DVD/BR me la compraré sense dubtar-ho ni un moment.

Bone Tomahawk

bone_tomahawk_poster

A l’oest, una tribu d’indis caníbals segresta a un delinqüent, el responsable de fer enfadar a la tribu de salvatges caníbals,  i a la doctora del poble que l’estava tractant a la presó. Quatre homes (el sheriff, l’ajudant, el marit de la doctora i un “llanero solitario) aniran al seu rescat./p>

Un western amb Kurt Russell, Patrick Willson, Lili Simmons, Mathew Fox… un casting de la hòstia i premiada a millor direcció, ja us podeu fer una idea que és una meravella. És un film que es va coent a foc lent, poc a poc, sense que es faci en cap moment pesada o llarga (al contrari, és totalment immersiva i passa volant), fins arribar al clímax, amb el tiroteig final amb els indis. Brutal. El dia no podia acabar de millor manera.

Fins aquí el dimarts, amb força alt-i-baixos, però acabant al cim.

PD: prometo actualitzar almenys un cop més durant aquesta setmana!

Pel·licules varies – primera meitat 2015 (2/2)

Seguim!

The Imitation Game

Biopic, per fi, sobre Alan Turing. Com a informàtic quan la van anunciar vaig hypejar-me força i tenia moltes ganes de veure-la, per fi es faria justícia a Alan Turing? doncs no se li fa, el pinten massa “tarat-asocial” (quan tot i que de vegades volia treballar sol tots els seus coneguts deien que era encantador). Em va agradar, però alhora em vaig cabrejar per la forma en que el retraten i per massa canvis en la història real; una mica de google i podeu trobar moltes webs que en parlen. Una llàstima. A més a més començo a estar una mica fart de veure al Cumberbatch “hasta en la sopa” (i això que és bon actor).

Nivell de cremada de pis: 2,5/5 (li baixo per l’ofesament)

Bill & Ted Excellent Adventures

Bill i Ted son dos àmics que tenen un grup de rock (quan no saben ni tocar la guitarra). Son els típics mal estudiants i han de presentar-se a recuperació d’història o els faran repetir… això provocaria que al futur, un futur perfecte on hi ha pau al món i tothom és feliç on ells son considerats una especie de gurús i tothom segueix la seva forma de vida no es passés mai, així que en Rufus viatja al passat per ajudar-los a aprovar l’exàmen d’història donant-los una màquina de telèfon amb la que poden viatjar en el temps i coneixer figures del passat.

Rampells,  un clàssic del cine d’humor dels ’90, quan era petit veia els dibuixos animats i mai havia vist la peli en que es basaven… Entenc perquè va tenir tant èxit, arribo a veure aquesta peli de petit i en seria molt fan, ara em va pillar una mica gran ja, però em va divertir força que ja és molt.

Nivell de cremada de pis: be excellent to each other and party on dudes!

Kingsman, Secret Service

Un ja veterà agent del servei secret anglès recluta a un jove “cockney” fill d’un ex-agent que va salvar-li la vida. Al mateix temps emergeix l’amenaça d’un geni de les telecomunicacions que fa perillar la civilització.

Adaptació de un còmic de Mark Millar i Dave Gibbons que no he llegit (i que ara en tinc moltes ganes). Em va agradar molt més del que em pensava, l’acció és bona, els moments d’humor fan gràcia i l’escena a l’esglesia és BESTIAL. Ja s’està treballant en la seqüela, que no penso perdre’m.

Nivell de cremada de pis: 4/5

American Snipper

Basada en la història real de Chris Kyle a la guerra d’Iraq, un marine franctirador que te el rècord de morts del exèrcit nord-americà.

Tot i ser força propagandista pro-militar a mi, obviant això, em va agradar. També és veritat que les pel·lícules d’aquest estil m’agraden, Clint Eastwood és un director de la hòstia i Bradley Cooper torna a fer un papelón.

Nivell de cremada de pis: 3,5/4

Avengers Grimm

Els vengadores, però amb la Bella Durment, Ventafocs, Caputxeta Vermella, Blanca neus, Rumpelstiltskin…

Típic dia de quedar amb els amics, no saber quina peli veure, trobar-se aquesta de serie B i dir “això s’ha de veure si o si”. M’esperava algo molt dolent, però del dolent que fa gràcia, doncs no, dolent MOLT, però gràcia cap. No val la pena veure-la ni per fer la tonteria, i això que el trailer “prometia”…

Nivell de cremada de pis: 1/5.

Jurassic World

Qualsevol persona que hagués vist Jurassic Park tenia ganes d’aquessta nova seqüela amb l’esperança que ens fes oblidar les horribles seqüeles anteriors. Pintava be! amb Chris Patt i tot! Però no. Argumentalment és un desastre (començant ja per la premisa), els personatges son plans i tenen zero carisma (salvo al Chris Patt, perquè és ell i l’escena del meme amb els raptors), res del que passa te sentit, els dolents son ridículs i a més a més està ple d’incrongruències. Tot i així es fa bastant amena i passa ràpida, al cap i a la fi… son dinosaures barallant-se entre ells (i amb humans).

El home que salva els seus còctels davant l’amenaça de pterodàctils és el millor.

 Nivell de cremada de pis: 2,5/5

Primer

Quatre enginyers de Dallas tenen com hobbie després de treballar construir aparells complexes, quan sense voler un d’ells s’adona que han construit una especie de “màquina del temps”.

A totes les llistes de “millors pel·lícules de viatges en el temps” Primer sempre figura en el top 5, molts cops com la 1a, així que les expectatives eren altes.
Primer és una pel·lícula totalment indie rodada amb un pressupost de 7000 dollars, o sigui que es veu senzilla, però tampoc és que tingui cap efecte especial (la “màquina del temps” és molt rudimentaria). Tot el que no te de pressupost ho te de complexe, al principi es segueix molt be, però quan arriben les paradoxes i els mindfucks temporals costa d’entendre (de fet fins que no vaig acabar-la i visitar la wikipedia a llegir timelines i esquemes no ho havia entès).
En resum, és molt bona i si us agrada la temàtica la disfrutareu i us explotarà el cap xD

Nivell de cremada de pis: 4/5

Mad Max: Fury Road

Deixo la millor pel final. Després de 30 anys de la 3a entrega de Mad Max (La cúpula del trueno, no gaire bona) quan van anunciar una nova entrega no sabia que esperar-me i no en tenia gaires esperances… que equivocat estava! Segurament la millor pel·lícula d’acció que he vist (The Raid 1&2 també son loquíssimes, però son un altre tipus d’acció).
És una passada, els personatges son una passada (IMPERATOR FURIOSA.), el món que planteja és una passada, tot el trasfons que no expliquen però s’intueix, les persecucions, tot… és que no tinc paraules per expressar el MOLT que em va agradar. Tot son practical efects i stunts de veritat, res d’excessos CGI gratuits, cosa que encara li dona un toc que fa que el pis es cremi més… i per si no n’hi havia prou amb això, guitarres que treuen foc a sobre un camió de baffles i tambors.

Us deixo un “making off” dels efectes (que curiós el braç de l’imperator).

Imprescindible. No se què més dir-ne a part de que és un MUST WATCH. Ah! i no cal haver-ne vist cap de les anteriors.

Nivell de cremada de pis: 6/5

M’he deixat alguna per posar, però és que no la deuria posar al filmaffinity i no recordo haver-la vist…

Pel·licules varies – primera meitat 2015 (1/2)

A part de llegir còmics també faig altres coses, com veure películes, durant aquest 2015 ja n’he vist unes quantes així que dividiré l’entrada en 2 (i en un futur espero ser més constant i no esperar tant). Algunes igual fa 6 o 7 mesos que les vaig veure, o sigui que com ja ve sent costum, seré breu.

Saga Fast & Furious

No se quina dèria em va donar, però cap a principis d’any em va picar i vaig tenir ganes de veure aquesta saga, que no n’havia vist cap. Ja sabia a què m’exposava: cotxes, flipades i acció absurda. Tot i esperar-me molt poca cosa, van seguir semblant-me DOLENTES; millora a partir de la 5a, quan comença a sortir The Rock  (és que les 3 primeres son INFUMABLES).

Nivell de cremada de pis: 1/5 (les 4 primeres) 2/5 (5, 6 i 7)

Mission Impossible: Ghost Protocol

Amb l’excusa de la propera estrena de la nova peli vaig aprofitar per veure la quarta entrega de Mission Impossible que encara no havia vist. Com sempre al pobre Ethan Hunt li cau un marrón de la hòstia i en aquesta a més se’l culpa de un atemptat contra el Kremlin. Com la resta de MI és una bona peli d’acció i espionatge (amb les flipades de rigor, però ben fetes, no com a F&F), sense arribar a ser cap meravella, però molt disfrutable. Amb ganes de veure la següent!

Nivell de cremada de pis: 3/5

Coherence

A Finlandia al 1923 el pas d’un cometa va causar efectes extranys a la gent d’un poble. En l’actualitat (201x) un grup d’amics ha quedat per sopar i veure el pas d’aquell mateix cometa.

Una pel·lícula de baix pressupost de ciència ficció que demostra que no cal gastar-se un dineral per fer una molt bona pel·lícula. Enganxa des del principi, et manté en l’#ai de no entendre ben be que està passant i els 90 minuts que dura passen volant. Val la pena veure-la sense saber-ne gairebé res. Molt recomanada!

Nivell de cremada de pis: 4/5

Gattaca

En el futur la majoria de naixements son “in vitro” i amb tècniques de selecció genètica (fent-los “a la carta”, eliminant possibilitats d’enfermetats, etc…). Vincent forma part d’una minoria de persones que encara van néixer de forma natural i com a tal se’l considera una especie d’invàlid i està relegat a fer feines “de merda”. El seu somni és viatjar a l’espai, però al ser natural no pot accedir al programa espacial.

Un ja clàssic (1997) de la ciència ficció que no havia vist (shame on me). Tenia molt hype i no em va decepcionar. També amb pressupost moderat planteja un món molt interessant que, com tota bona obra de ciència ficció, aconsegueix que reflexionis una mica.

Nivell de cremada de pis: 4/5.

Red State

Guanyadora de millor pel·lícula al festival de Sitges l’any 2011, aquesta cinta de Kevin Smith basada en la figura real d’un líder religiós extremista mescla adolescents hormonats i fanàtics religiosos.

Sent una pel·lícula de Kevin Smith ja es sap el que et pots esperar i en aquest aspecte no decepciona. Sang, tiroteigs, gent boja, diàlegs bons i zero pietat. Tot i així no em va agradar tant com m’esperava, li falta alguna cosa, tot i que no sabria dir el què. No és la seva millor pel·lícula (em sembla que mai podrà superar Clerks XD), però tampoc és la pitjor. Si us agraden les pelis del Kevin Smith, us agradarà.

Nivell de cremada de pis: 3/5.

Chappie

BASURÓN. Una estafa, el trailer no semblava el que és ni de conya, una presa de pel. Vaig passar-me mitja peli sense saber si em prenien per tonto o què merda eraaixò, ja només al començament l’escena on crea la IA, per favor, non-stop FACEPALM. Arribo a veure això al cine i surto amb un cabreig inhumà. És la clàssica peli que et fa preguntar com van convencer a un actor de renom (Hugh Jackman) per sortir-ne. Un TRUNYOT INFERNAL.

Nivell de cremada de pis: 0/5.

Demà la segona part! (si, seran 2 entrades seguides!! increible xD)

Sitges Film Festival 2014 – Parte 5 – FINAL

Día 9 (sábado 11) – último día!

Kenshin (2 y 3) Saga de Shishio

Adaptación de la saga más importante del famoso manga.
Después de la 1a película, que estuvo bastante bien, tenía muchas ganas y esperanzas de ver la adaptación de toda la saga de Shishio, en dos películas les daba suficiente tiempo para hacerlo bien… pero no, me parecieron extremadamente aburridas y lentas. Lo único bueno la parte con Seijuro y las peleas (aunque sea todo una inventada bestial y no se parezca en nada al manga). Seguramente si no me hubiera esperado algo fiel al manga me hubiera gustado…algo. Qué decepción.

Tusk

Un podcaster desaparece cuando va a un pueblo de Canadá a entrevistar a un antiguo marinero en un pueblo perdido de la mano de dios. Su novia y su mejor amigo (y compañero de podcast) se aliaran con un ex-policía para intentar encontrarle antes que sea demasiado tarde.

Una comedia muy muy loca de Kevin Smith. La idea del guión salió en una gran ida de olla en un podcast donde Smith participa, preguntaron a los oyentes si querían que hiciera la película sobre esto y la respuesta fue un masivo “Sí”. Pese a ser divertida y algo geek (como es de esperar viniendo de quien viene) también es algo decepcionante, ya que de un director como él siempre me espero más. Pese a eso, me gustó bastante.

Maratón Sorpresa!

Para terminar con el festival venía el gran maratón sorpresa! el día antes se descubrió que películas iban a emitirse y The Raid 2 era una de ellas para mi GRAN regocijo.

Tokyo Tribe

Un musical-comedia Hip-hopero japonés sobre las bandas rivales de los diferentes barrios de Tokyo

Pese a ser un musical de hip-hop me lo pasé pipa. Típica película japonesa muy de flipadas, tonterías y fanservice gratuito! No me decepcionó para nada, una película diferente con la que acabamos cantando los estribillos del himno de una de las bandas…Nerimadafakaaaa~~. Que le voy a hacer, me gustan los musicales. (Buscando info para escribir esto veo que está basada en un manga!)

The Raid 2

Continuación directa de The Raid, esta vez Rama debe infiltrarse en la mafia para acabar con ella desde dentro

The Raid 1 tenía un argumento muy simple, entremos en el edificio y las mejores coreografias de tiroteos y peleas a hostias/bates/cuchillos que había visto nunca; si cogemos The Raid 1 y le sumamos un argumento sólido sobre mafiosos al más puro estilo Sleeping Dogs el resultado es obvio -> QUEMO EL PISO. Toda la película es una pasada, pero la recta final es BESTIALES, no había visto nada igual. Me muero de ganas de que saquen una 3a parte (ya confirmada, a medio plazo).

Let Us Prey

Rachel, una policía novata, está a punto de empezar su primer turno de noche en la comisaria de policía de un tranquilo pueblo. Un enigmático extraño es detenido en una de las celdas. Desde su confinamiento, el carismático solitario empezará a moldear las mentes de sus compañeros reclusos e incluso la de los funcionarios de policía. Influye en ellos para que puedan abandonarse al mal que hay latente en sus demonios interiores explotando en una noche llena de sangre y caos. (gracias filmaffinity)

Una buena película de terror para terminar el festival. Bastante bien, que empezara a las 6 de la madrugada no ayudó conseguí verla entera sin cabecear, que dice mucho a su favor.

Impresiones generales

Este fue mi primer festival de Sitges a lo loco (apartamento a 10 minutos andando del Auditori, abono para todas las películas menos inauguración/clausura) y salí ENCANTADO. Fui totalmente a ciegas, sin apenas mirar que películas daban, sobre la marcha decidíamos si nos saltábamos alguna o íbamos a todas (siguiendo el gran criterio de “el título no me gusta” o “es española…”), era a posteriori, leyendo críticas o hablando con gente en la cola cuando llegaba el “drama” o el alivio de habérsela saltado (la mayoría que nos saltamos, fue alivio).
Ver tantas películas seguidas puede llegar a cansar y cada vez cuesta más que entren, sobretodo en las sesiones de madrugada. Muchos directores/productores/actores pero todos quedaron eclipsados por Melina Mathews (el cachondeo que se llevaban con unos que siempre estaban en primeras filas era bastante gracioso).
En definitiva la valoración que hago es extremadamente positiva y ya estoy con las fechas reservadas para repetir el año que viene (este año, que la reseña se me ha retrasado UN POCO) y si puede ser: butaca VIP, para no tener que pelear para conseguir un sitio decente. Al final del 2o día ya descubrimos una zona que tardaba en llenarse y con muy buena visibilidad, pero tanto sentarnos allí acabamos hartos también.

PD: Respecto a esto último… espero que en la siguiente edición arreglen el tema de las colas, era bastante frustrante ver como entraban antes 200 personas con entrada normal que 50 con los abonos.
PD2: no descarto tampoco ir algún año de voluntario

Sitges Film Festival 2014 – Parte 3

Y seguimos con las entradas del festival de Sitges!

Día 5 (martes 7)

Jamie Mark is Dead

Un “Harry Potter gay” muere y se aparece en el armario del chico del que estaba enamorado.

OH WOW, que metáfora más currada! HORRIBLE, una de las peores que vimos, incluso cuando salen otros espíritus es cutre. Tendría que habérmelo imaginado al ver que la actriz principal era Dana de Homeland…

Goodnight Mommy

Dos niños, gemelos idénticos, están en casa (una mansión en la montaña) con su madre, que acaba de pasar por una operación de cirugía estética. La madre se comporta muy fría y distante, esto provocará que los gemelos empiecen a dudar si es realmente su madre o una impostora.

Mucho mejor de lo esperado! al principio la verdad es que no pintaba demasiado bien, pero a medida que avanza te atrapa y deseas saber que está pasando. Impresionante la parte final.

These Final Hours

Se acaba el mundo, quedan pocas horas, James quiere tener una última fiesta, pero llegar no será fácil…

Aunque la idea inicial es buena el desarrollo es bastante malo. En general no me gustó, una lástima. Ah, aunque por el resumen pueda parecer una comedia no lo es, es un dramón.

How I Live Now

Una americana está visitando a su familia lejana en la montaña en Inglaterra cuando de repente deberá luchar para sobrevivir al estallar la 3a guerra mundial.

Tanto la idea como la parte inicial de la película me tenían enganchado y muy interesado. Como llegan noticias poco a poco, como esperan información de la madre, una especie de analista para USA(creo recordar), la poca información y la incertidumbre que tienen con la guerra solo “offscreen” y nosotros sabiendo tan poco como ellos.
Luego se convierte en una cutre historia de amor y una gran decepción. Muy regulera en general.

Oculus

Hace tiempo un asesinato dejó dos niños huérfanos. Las autoridades culparon al hermano, mientras que la hermana creció creyendo que el verdadero culpable fue un antiguo espejo maldito. Ahora, completamente rehabilitado y con veinte años, el hermano está listo para empezar de nuevo, pero la hermana está decidida a demostrar que fue el espejo lo que destrozó a su familia.

Una original película de terror ¡y con Karen Gillian de protagonista! Fue la que más me gustó de este género de las que vi en el festival, el concepto me pareció bastante original y muy bien llevado, hasta el punto que hay momentos que no sabes qué es real y qué no.

Maps to the Stars

Stafford, un terapeuta que escribe libros de autoayuda con mujer sobreprotectora, un hijo (preadolescente) estrella de cine en rehabilitación por adicción a las drogas y una hija que acaba de salir del psiquiátrico. La principal cliente de Stafford es una famosa actriz ya un poco mayor, a punto de interpretar el papel que hizo su madre de joven en los años 60.

Me pareció una rara sátira de hollywood, la verdad es que estuvo entretenida, pero no me acabó de convencer… muy extraña

Maratón Espacial
The Last Days On Mars

Son los últimos días antes del relevo de un grupo de investigadores en Marte cuando uno de ellos encuentra vida en forma microscópica en unas rocas… Uno de ellos sufre un accidente y la nueva forma de vida le posee y se convierte en “zombi” (lolwut).

Creo que no hace falta decir más, un intento de película de terror en marte bastante fallida, no me gustó.

Space Station 76

Imaginad los años ’60 en los suburbios estadounidenses… pero en una estación espacial… tan extraña como aburrida, no aguanté ni media hora y nos fuimos a dormir saltándonos Predestination, un PELICULÓN que vi a posteriori en casa, si lo se no me lo salto. Ved Predestination (aunque de espacial no tiene nada).

Día 6 (miércoles 8)

The Double

Un ¿funcionario? tímido, aburrido, que pasa desapercibido pero muy eficiente ve como su vida cambia radicalmente cuando su doble opuesto (totalmente idéntico pero confiado, seguro de si mismo, el alma de la fiesta, pero un inútil trabajando) entra a trabajar en su mismo departamento y parece que con intenciones de suplantarle.

Con una ambientación muy oscura y tétrica y un trabajo espléndido de Jesse Eisenberg (la red social) mezcla de Drama con Comedia negra nos mantiene en vilo. Aunque me gustó, deja con un sabor agridulce al ver que no aprovecha del todo el gran potencial que tiene.

A Hard Day

Volviendo del entierro de su madre, el agente Gun-Su atropella a alguien. Aturdido, decide esconder el cadáver en la tumba de su madre. Los problemas, sin embargo, no quedan enterrados: uno de sus compañeros investiga a la víctima y un testigo no tardará en aparecer.

Empieza (primeros 20 minutos) como una especie de comedia negra bastante aburrida y con poca gracia pero de golpe te pega dos bofetadas y empieza un thriller apasionante lleno de sorpresas, giros de trama y “asiáticos inmortales”. Pese al flojo inicio me gustó mucho, la segunda mitad de la película es de no parpadear.

Asmodexia

No me voy ni a molestar en escribir una minisinopsis.
Aburrida, MALA, MUY MAL ACTUADA, diálogos RIDÍCULOS. Al terminar unos tímidos aplausos para quedar bien porque estaban tanto el director como los actores en la sala. Por suerte que pillamos un sitio cómodo y se pudo dormir un poco.

Adieu au Langage 3D

No se ni si tiene argumento, una ida de olla de Goddard en 3D (hypeado por los hipsters). Si bien la experimentación que hace con las tres dimensiones es acojonante (algunas de las escenas realmente eran para flipar, el mejor 3D que he visto) como película no hay por donde cojerla… la única manera que tengo de resumirla es: “una pareja que discuten y hablan de filosofía mientras cagan y un perro que vaga por el campo”. Si lo se no voy. Ganándome el odio de los gafapastas…

Annabelle

Precuela de Expediente Warren llegaba la hypeada Annabelle… hypeada pero que en la sesión de la mañana se llevó abucheos, y no me extraña, no da miedo en ningún momento (igual un poco de tensión con el ascensor durante 5 segundos). Aburrida, mal rodada, sin ninguna gracia… la muñeca no hace nada! Una decepción muy grande.

Nos saltamos la siguiente película porqué con la decepción de Annabelle no había ganas de más y tantos días empezaban a hacer mella…

la OST de la teva vida (chotto friki)

Vaig veure fa cosa d’un mes al blog de l’mrm aquesta entrada i em va fer gràcia, així que la faré i omplo XD
la cosa està en posar unes quantes cançons del que sigui, en plan friki, que m’hagin marcat, així que alla vaig, en ordre algo random XD

1.- Monkey Island

la banda sonora del meu joc preferit, aquesta canço la recordo desde ben petit quan ja hi viciava al 386… sempre que l’escolto em venen ganes de rejugar als monkeys xD ( o començar el nou!!! )

2.- Star Wars

la banda sonora de les meves pel·lícules preferides (evidentment em refereixo als episodis 4, 5 i 6). Per si no eren prou bones, també te el que possiblement sigui millor banda sonora que s’ha fet!
Gracies a Star Wars em vaig aficionar a les pelis/series de ciència ficció/espacials.

3.- Indiana Jones

Una altra del John Williams, una altra saga de pelis de la que soc fan desde petit (la meva 2a preferida XD) i de l’indiana jones and the fate of atlantis!!! una altra meravella. A qui no va marcar indiana jones de petit?

4.- All along the watchtower (la original és del jimmy hendrix)

La versió que sona al final de la 3a temporada de Battlestar Galactica i es converteix en recurrent i important a la 4a. Aquella escena és espectacular, es revelen 4 dels últim 5 cylons deixante flipant i sense acabar de creure’t-ho, per mi la millor escena de la serie. Impossible oblidar aquesta canço amb el primer plano d’en ***** dient “we’re cylons”, buf.

5.- Anna Ni Issho Datta No Ni – see saw

Primer ending de gundam Seed, la primera serie Gundam que vaig veure i que gracies a ella em vaig aficionar a Gundam. Només escoltar la cançó se’m posen els pels de punta recordant aquells finals cliffhanger. També va ser amb aquesta cançó que vaig començar a baixar algo de j-music.

6.- Ai, Oboete Imasuka (do you remember love?) – Megumi Nakajima

(no he trobat la versió original que buscava… pero ja fa el pes)
Moment àlgid de la peli de Macross en la batalla final contra els Zentradi. Crec que aquell moment és la definició perfecta de un anime space opera.
A Espanya Macross era coneguda com Robotech i la feien a tele5 pels matins els caps de setmana, tocava ficar-se el despertador per veure-la xD
Desde petit sempre havia demanat una Valkyria per reis, però trobar plamos per aquella època… era complicat, recordo anar amb els meus pares pel corte inglés preguntant xD
Un peliculón i una de les escenes més clàsiques de l’animació japonesa.

7.- God Knows… – Aya Hirano

Què he de dir de l’Aya Hirano? ja sabeu que soc fan seu i de Haruhi, la serie d’on surt aquesta cançó. Havia de posar alguna de l’Aya Hirano.

8.- M4 part 2 (faunts)

Música que sona just al final del Mass Effect, amb els crèdits. Acabes el joc hypejat màxim i la cançó li va “com anell al dit”; impossible no sentirla i notar la gallina de piel i el mono de 400kg a l’espatlla esperant la sortida del mass effect 2 (sobretot als ultims 2 minuts). El Mass Effect és un joc que em va costar arrencar, però s’ha acabat convertint en un dels meus preferits: sciencia ficció + espai + shooter + rol, que més vull?

9.- Guns & Roses

Opening de Baccano! just quan feia força temps que no veia cap anime em vaig topar amb Baccano! que va anar de cap al top10 i em va reenganxar les ganes de veure més animes. Dona gust veure series tan bones i la cançó està al nivell!

10.- Lithium Flower – Yoko Kanno / Scott Matthew

Ending de GITS-SAC. Havia d’apareixer gits-sac. Tot i que les pelis de gits mai m’han acabat d’agradar, SAC és una passada, de lo millor que he vist. El Hombre Sonriente ftw.

Bueno, amb 10 ja nhi ha prou, se que m’oblido de moltes, però no acabaria mai!
Us “repto” a que feu vosaltres també una entrada semblant, a veure que surt!

apa, a veure que us sembla!

edit: he vist que alguns goear ficats al blog no van, o sigui que fico links a la llista