Archivo de la categoría: Manga

Lectures comiqueres v8.0

Com últimament gairebé no parlo de manga, avui entrada dedicada a un sol manga!

Kakukaku Shikajika

220px-kakukaku_shikajika_volume_1_cover

Akiko Hayashi és una estudiant d’últim any d’institut que te com a objectiu convertir-se en mangaka, és per això que vol estudiar belles arts a la universitat de Tokio. A través de una companya de classe, Futami, s’apunta a classes particulars per preparar l’examen d’entrada a la universitat, però es trobarà amb un professor, Kenzo Hidaka, gens convencional.

Ens trobem davant d’una obra autobiogràfica d’Akiko Hayashi, nom real de l’autora: Akiko Higashimura, on ens explica la seva joventut (últim any d’institut, universitat, primera feina, inicis com a mangaka) utilitzant com a nexe la seva relació amb el seu mentor i professor d’art.

kakukaku life plan

Mentalitat japonesa, on casar-se i tenir fills és més important que la carrera professional, tot i que fos el seu somni des de petita!

Al començament (i què coi, durant gairebé tot el manga) ens trobem a una Akiko que es creu millor que els demés, egoista, egocèntrica, Epicpalista extrema (sobretot a la època universitària…) i que es pensa que tot li anirà rodat… vaja, la “típica” actitud d’adolescent que es vol menjar el món. Això fa que sigui prou fàcil empatitzar amb ella (tots hem sigut joves), però alhora moltíssims es passa de “llesta” i venen unes ganes de fotre-li una bona cleca per espavilar-la i/o que deixi de ser una SCUMBAG

Tot i que en general es respira un to bastant casual i humorístic a Kakukaku Shikajika no li falten  moments dramàtics molt potents on és difícil que no caigui una llagrimeta (o dos). Aquesta harmonia de slice-of-life/humor/drama funciona MOLT bé, fent el manga extremadament entretingut i emotiu; si a això li sumem l’habilitat que te Akiko per acabar els capítols en cliffhangers inesperats… es fa molt complicat poder parar de llegir.

kakukaku time machine

l’autora també fotria una hòstia al seu “jo” del passat.

 

Per si amb el carisma dels protagonistes (tots: ella, el seu mentor, els seus companys/es de classe…) i la història que t’atrapa; artísticament, tot i no ser espectacular, també està molt be. Te un dibuix tant simplista en algunes coses com detallat en d’altres, l’acció de les vinyetes és fàcil de seguir i les caricatures boges sempre molt ben integrades en els moments d’humor, aconseguint que el còmic encara entri millor pels ulls. Està clar que és una mangaka amb molt de talent, a més de prolífera!

Amb aquesta obra a més es trenca el tòpic del mangaka tímid, poc sociable i que no li agrada sortir de casa ni que el vegin en públic, Akiko és just el contrari!

kakukaku

El seu professor i els peculiars mètodes per motivar.

En resum, m’ha encantat. Un manga imprescindible per a tots els públics. De fet em sembla molt estrany que cap editorial no s’hagi animat a publicar-lo (i només son 5 volums!). Estic segur que si en comptes d’etiqueta Josei portes la de Seinen ja estaria publicat fa força temps #prejudicis.

Nivell de cremada de pis: 4’5/5.

Tenia ganes de llegir un manga d’aquesta autora des de que vaig veure el seu capítol d’Urasawa Manben (us animo molt a veure’l) i em sembla que no podria haver triat una millor obra. Definitivament em llegiré més coses seves! (si algú n’ha llegit més i em pot recomanar s’agrairà)

El Hombre Sin Talento

Ja mai faig entrades senceres dedicades a un còmic (ni entrades en general al cap i a la fi…), però això en serà una excepció.

Aquesta entrada és un artícle que es publicarà a la revista noruega Bacalao – タラ kunst- og kulturmagasin, així que conté una mica més de postureo que del normal!

—————————

Para gente no versada es frecuente pensar que el manga es un género para gente joven que trata de peleas y/o amoríos adolescentes, eso se da gracias a la fama que alcanzaron en los años ’90 series como Dragon Ball o Sailor Moon; por suerte esta impresión es totalmente equivocada y dentro del cómic japonés nos encontramos con todo tipo de obras. El Hombre Sin Talento, considerada la obra cumbre de Yoshiharu Tsuge, es una novela gráfica muy diferente a lo que podría esperar el gran público.
Sukezo Sukegawa es un autor de manga que se aparta del mundo para dedicarse al Suiseki, un arte que busca la belleza natural de las piedras…
Para poder profundizar sobre la obra primero deberíamos conocer un poco al autor.
Yoshiharu Tsuge es un mangaka que vivió toda su vida entre la pobreza y la depresión, llegando al intento de suicidio cuando rondaba los 20 años después que su novia rompiera. Pese a marcar un estilo en los años 60 y a tener un relativo éxito, Tsuge nunca llegó a adaptarse a los cambios que se iban produciendo en la industria del manga, así que en 1987 publicó su última obra: Despedida (Ribotsu) dónde el protagonista intenta suicidarse después de romper con su novia: un claro paralelismo con su vida.
Inline image 1
El Hombre sin talento es una obra con tintes autobiográficos donde todo se presenta de manera muy casual, pero contiene profundas reflexiones sobre el arte, lo que es, lo que significa y la relación de un creador con su propia obra.
Durante toda la narración se van planteando diferentes ideas sobre casi cualquier tema que podamos imaginar de la vida (trabajo, amor, amistades, negocios, la edad, el futuro, arrepentimientos del pasado…) que van dejando un poso que nos hará reflexionar una vez terminada la lectura, incluso días después.
Es con estas reflexiones que Tsuge, usando a Sukezo como voz, se abre al lector mostrando sus pensamientos más oscuros y negativos, rechazando la sociedad, la modernidad y hasta su propia obra.
Inline image 2
Tsuge nos introduce poco a poco en un japón en crisis dónde la Sukezo busca su lugar sin ningún tipo de motivación, probando diferentes negocios para intentar hacerse rico, una situación de extrema pobreza que le lleva a fantasear con dejarlo todo y hacerse monje o descubrir la cura para el cáncer y volverse millonario.
En general, el Hombre Sin Talento es una obra de culto imprescindible que no deja a nadie indiferente y gustará tanto a amantes del manga como a aficionados a la lectura.
El Hombre Sin Talento publicado por Gallonero en España.
—————————
Per variar no n’estic gaire content, sobretot amb la part final, si algú te alguna crítica constructiva que me la faci, que encara estic a temps de enviar una modificació per la revista! (crec XD).

Sun-ken Rock

que maco

Ken es un tío duro

Hace un par de semanas comentaba con Hide que últimamente no sabía que manga leer y me dijo que Sun-ken Rock tenía buena fama, así que decidí darle una oportunidad. Sigue leyendo

Miyuki

Bueno, m’ha costat pero actualitzo xD

Fa poc vaig llegir-me l’únic shôjo d’en Mitsuru Adachi: Miyuki.

Vaig descobrir a aquest mangaka no fa gaire temps gracies al Wars que em va parlar de Touch i Cross Game, jo ni tan sols havia vist mai Bateadores quan la feien per Tele 5 (anime de Touch). Va ser Instant-Fan, llegir cross game i no poder parar, en poc mes d’un més m’havia llegit gairebé tot el que hi havia per internet d’aquest autor XD

Miyuki
(vaya pinta shoujo que te aquesta portada de tomo XD)

Com he dit abans Miyuki es un shôjo (més orientat a noies), tot i que casi que la única diferencia amb els seus altres manga és que no hi ha cap esport pel mig. La serie tracta un triangle amorós: el protagonista (que viu “sol”), la noia que li agrada i la germana del protagonista-que-ella-no-sap-que-en-veritat-no-son-germans-de-sang-i-apareix-al-cap-de-molts-anys-ja-crescuda-i-va-a-viure-amb-ell. Amb aquest “set up” tant tipicón es desenvolupa una història Adachienca on simplement viuen (institut, vacances…) amb situacions surrealistes humorístiques cada capitol i avançant poquíssim la trama. Com sempre els personatges que crea l’Adachi son genials i MOLT carismàtics (en especial la Miyuki “germana”).

En resum, seria un manga molt bo si no durés el que dura (12 volums), que son masses per les poques coses que passen, de totes maneres, no deixaria de recomanar-lo a qualsevol fan de l’adachi!

PD: prometo actualitzar més i més variat ò_ó
PD2: buscant imatges per posar a l’entrada he descobert que aquest manga de l’adachi TAMBÉ te anime XD

Gaku (cumbres)

Gaku, minna no yama (cumbres) és un manga escrit i dibuixat per Shinichi Ishizuka i públicat a espanya per Planeta DeAgostini (3volums de 10 i oberta) guanyador del premi Shogakukan Manga Award (categoria general) aquest 2009.

Gaku

Gaku tracta sobre un alpinista, Sanpo, que fa de voluntari amb el grup de rescat dels alps japonesos. La història no te cap argument definit (almenys per ara), son més aviat històries curtes sobre rescats, una mica al estil mushishi, en què mica en mica anirem descobrint més coses sobre en Sanpo i el seu passat.
Les històries gairebé sempre tenen un caire dramàtic/tràgic, però també conmovedor; el dibuix recorda al de l’Urasawa i els paisatges que ens presenta sempre son preciosos, venen ganes de anar a pujar una montanya xD. Entre els capítols als volums, l’autor va recomanant les montanyes que ell ha pujat i li han agradat més!

més gaku

Gaku és un GRAN manga, qualsevol amant d’aquest tipus de Seinen li hauria de donar una oportunitat.
Una llàstima que estigui passant per espanya sense gaire pena ni glòria…

PD: vaig acabarme de llegir ahir el 3r volum i em va agradar massa XD
PD2: Feia molt que no actualitzava… volia fer una entrada del Salo del Pal ’09, però ja nhi ha tantes… epic pal

Sitges 2009 IV – 20th Century Boys 2 i 3

Aquí la última entrada que faré de Sitges, que no acabo mai XD
dissabte i diumenge vam poder veure per fi la 2a i 3a (en primícia fora de japo!) parts de l’adaptació al cine de 20th century boys (un dels millors manga que he tingut el plaer de llegir)

20th century boys 3

Qualsevol persona que s’hagi llegit el manga (i després de veure la 1a) ja sabia el que es podia esperar, una història impresionant i que et deixa garratibat (paraules d’aquestes ruls XD) sempre i quan no es prenguessin gaire llibertats a l’hora de l’adaptació…
I deu nido les llibertats que es prenen! canvien moltes coses, sobretot a la 3a película, coses molt importants que canvien bastant la història, si be les bases segueixen sent les mateixes

Així, si treiem de banda el malament que actuen la majoria d’actors (sobretot els joves, cap queixa per Otcho, Kenji i companyia), les llicencies que s’han pres a l’hora d’adaptar i la pitjor escena quehe vist probablement mai al cine, queda una saga molt bona i interessant
Manté l’intriga i el misteri del manga, els personatges son clavadíssims i la escena dels crèdits “finals” de la 3a i última pel·lícula son molt emocionants i posen els pels de punta! (GRAN la bso amb la cançó del Kenji)

Amigo! Amigo! Amigo!

En resum, molt recomanada a qualsevol aficionat al manga (veientla sobretot sense intentar comparar-la tota l’estona ), i, que coi, també a qui no l’hagi llegit (que no se a què espera XD).
A mi personalment, em van agradar molt, la que més la 3a (tot i ser la que més inventa).

per si hi ha algú que no sap de què va pastejo una sinòpsis(imdb) i el trailer de la 1a pel·lícula:
Based on the hugely successful, award winning manga series created by Naoki Urasawa (Yawara; Monster), 20TH CENTURY BOYS is the first instalment of the mind-blowing, three-part live-action adaptation of the epic sci-fi fantasy adventure originally inspired by the T. Rex song 20th Century Boy

In 1969, Kenji, an elementary school kid and his friends built a secret base during their summer holidays. They fantasized that they had to fight villains who were out to conquer the world and wrote them in the Book of Prophecies. Years later in 1997, Kenji becomes a convenience store manager and leads a regular life after giving up his dreams to become a rock star. His boring life is suddenly turned upside down when his old classmate dies mysteriously and an entire family in the neighbourhood disappears. At the same time, a religious cult and its mysterious leader, Friend emerges and a strange chain of events duplicating exactly the events described in the Book of Prophecies follow. Is this the beginning of the end of the world? Who is Friend?

Trailer 20th century Boys 1