Festival de Cinema de Sitges 2016 – Part 5

Dos en un dia! increible!! Link als trailers com sempre al títol de la pel·lícula.

Dimarts 11

El dimarts les pel·lícules que feien pel matí al Auditori (on tinc l’abonament) no em cridaven l’atenció, així que vaig aprofitar per anar fins al Prado a veure una de les que tenia més ganes de veure.

Kimi no na wa

Taki, un noi de Tokio, i Mitsuha, una noia d’un petit poble, descobreixen un dia que mentre dormen els seus cossos s’intercanvien.

Digui el que digui d’aquesta pel·lícula em quedaré curt (el Hype). Començant per l’aspecte visual que és una MERAVELLA (Makoto Shinkai mai falla, encara que ara estigui dient que ell no n’està satisfet), és preciosa: des de la fotografia, l’animació, els paisatges, el disseny de personatges, TOT. Però evidentment no només és meravellosa visualment, el guió és una delícia i rodó: divertit, còmplice, emotiu, amb girs argumentals i tot que et fan patir molt fort. Prepareu algun kleenex perquè segur que cauran algunes llagrimetes mentre la veieu.
No la podria recomanar més, em va agradar MOLTÍSSIM i estic esperant amb moltes ganes l’estrena oficial a Espanya per poder-la tornar a veure. TOP.
(ara és quan l’anireu a veure amb l’hype i direu «doncs no n’hi ha per tant», no em culpeu XD)

Desierto

Un grup d’immigrants mexicans intenta creuar la frontera, però un justicier pretèn evitar que els immigrants passin al seu país sigui com sigui.

Desierto és una mena d’slasher al desert bastant regular. Comença fort amb el «dolent» sent un franctirador de la hòstia no fallant ni un tret, però quan ja només queden un parell de cop es torna un inútil que no toca a ningú. A més en aquesta pel·lícula ja vaig perdre el compte de quants gossos morts portavem al festival, PROU.
Una del montón, no és dolenta, però tampoc és bona, sense pena ni glòria. Com a mínim està ben actuada!

Blair Witch

Després de descobrir un vídeo no sembla veure’s la seva germana desapareguda, James i els seus amics van al bosc on va desaparèixer i on es creu que hi ha la Bruixa de Blair.

Seqüela del clàssic de terror que va redefinir el genère i va fomentar l’aparició dels Found Footage… que es queda en res d’especial més que un homenatge amb detalls pels fans de l’original. No fa gaire por i comenten el gran error de mostrar massa, bastant decepcionant.
Tot i així, si sou fans del gènere encara podríeu gaudir-la mínimament.

Dog eat Dog

Tres ex-convictes son contractats per un segrest que surt malament, el trio farà tot el possible per evitar tornar a la presó.

William Dafoe, Nicholas Cage, adaptació de una novel·la prou coneguda… tot pintava be oi? doncs no ho se, quan portava 10 minuts em vaig quedar adormit i em vaig despertar quan només en faltaven 10 (pensant que m’havia adormit 5 minuts, va ser molt estrany).
Si serveix d’alguna cosa, el tros que vaig veure no em va agradar gens i la gent del voltant que no es va adormir tampoc en va parlar gaire be.

Gantz 0

Adaptació de la saga d’Osaka de Gantz, una de les més boges. 

Després de les horribles adaptacions al anime i a imatge real de Gantz per fi una bona adaptació, aquest cop tota en CGI. Està ben feta, bona animació/acció i del què recordo de la saga, diria que prou fidel; vaig sortir-ne prou content.
Si no heu llegit el manga o no sabeu de què va això de Gantz igual no cal ni que la mireu, si us agrada el manga us agradarà la pel·lícula.

I aquí vaig deixar-ho estar, quedava Ares, però eren ja com les 3 de la matinada…