Archivo diario: diciembre 31, 2016

Festival de Cinema de Sitges 2016 – Part 5

Dos en un dia! increible!! Link als trailers com sempre al títol de la pel·lícula.

Dimarts 11

El dimarts les pel·lícules que feien pel matí al Auditori (on tinc l’abonament) no em cridaven l’atenció, així que vaig aprofitar per anar fins al Prado a veure una de les que tenia més ganes de veure.

Kimi no na wa

uqw37sk

Taki, un noi de Tokio, i Mitsuha, una noia d’un petit poble, descobreixen un dia que mentre dormen els seus cossos s’intercanvien.

Digui el que digui d’aquesta pel·lícula em quedaré curt (el Hype). Començant per l’aspecte visual que és una MERAVELLA (Makoto Shinkai mai falla, encara que ara estigui dient que ell no n’està satisfet), és preciosa: des de la fotografia, l’animació, els paisatges, el disseny de personatges, TOT. Però evidentment no només és meravellosa visualment, el guió és una delícia i rodó: divertit, còmplice, emotiu, amb girs argumentals i tot que et fan patir molt fort. Prepareu algun kleenex perquè segur que cauran algunes llagrimetes mentre la veieu.
No la podria recomanar més, em va agradar MOLTÍSSIM i estic esperant amb moltes ganes l’estrena oficial a Espanya per poder-la tornar a veure. TOP.
(ara és quan l’anireu a veure amb l’hype i direu “doncs no n’hi ha per tant”, no em culpeu XD)

Desierto

desierto-pelicula-poster

Un grup d’immigrants mexicans intenta creuar la frontera, però un justicier pretèn evitar que els immigrants passin al seu país sigui com sigui.

Desierto és una mena d’slasher al desert bastant regular. Comença fort amb el “dolent” sent un franctirador de la hòstia no fallant ni un tret, però quan ja només queden un parell de cop es torna un inútil que no toca a ningú. A més en aquesta pel·lícula ja vaig perdre el compte de quants gossos morts portavem al festival, PROU.
Una del montón, no és dolenta, però tampoc és bona, sense pena ni glòria. Com a mínim està ben actuada!

Blair Witch

official-bw-poster

Després de descobrir un vídeo no sembla veure’s la seva germana desapareguda, James i els seus amics van al bosc on va desaparèixer i on es creu que hi ha la Bruixa de Blair.

Seqüela del clàssic de terror que va redefinir el genère i va fomentar l’aparició dels Found Footage… que es queda en res d’especial més que un homenatge amb detalls pels fans de l’original. No fa gaire por i comenten el gran error de mostrar massa, bastant decepcionant.
Tot i així, si sou fans del gènere encara podríeu gaudir-la mínimament.

Dog eat Dog

dog_eat_dog_2016_film

Tres ex-convictes son contractats per un segrest que surt malament, el trio farà tot el possible per evitar tornar a la presó.

William Dafoe, Nicholas Cage, adaptació de una novel·la prou coneguda… tot pintava be oi? doncs no ho se, quan portava 10 minuts em vaig quedar adormit i em vaig despertar quan només en faltaven 10 (pensant que m’havia adormit 5 minuts, va ser molt estrany).
Si serveix d’alguna cosa, el tros que vaig veure no em va agradar gens i la gent del voltant que no es va adormir tampoc en va parlar gaire be.

Gantz 0

entertainment_00035717

Adaptació de la saga d’Osaka de Gantz, una de les més boges. 

Després de les horribles adaptacions al anime i a imatge real de Gantz per fi una bona adaptació, aquest cop tota en CGI. Està ben feta, bona animació/acció i del què recordo de la saga, diria que prou fidel; vaig sortir-ne prou content.
Si no heu llegit el manga o no sabeu de què va això de Gantz igual no cal ni que la mireu, si us agrada el manga us agradarà la pel·lícula.

I aquí vaig deixar-ho estar, quedava Ares, però eren ja com les 3 de la matinada…

 

Festival de Cinema de Sitges 2016 – Part 4

Quina periodicitat més bona eh? venga, va, a per una altra entrada!

Dilluns 10

Somnia. Dentro de tus sueños (Before I Wake)

before_i_wake-198344882-large

Una parella que acaba de perdre el seu fill en un accident decideix adoptar un nen encantador que ja ha passat per varies famílies d’adopció; el te l’habilitat involuntària de materialitzar els sous somnis en realitat, tant els bons com els malsons.

La pel·lícula dels subtítols! Oi que la idea inicial no sembla dolenta? doncs que no us enganyi una bona premissa, és molt dolenta. Odies a tots els personatges, la nova família adoptiva (sobretot la dona) és desesperant, com es desenvolupa tot és un horror, un guió horrible i el gir argumental final  és més que lamentable i previsible [SPOILERS] (oh, que inesperat, el monstre que es diu CANKERMAN en veritat és el malson del càncer que va tenir la mare biològica del nen!!!!! ningú s’ho esperava, eh??).
Per si amb això no hi havia prou, el final és ridícul nivell feliç Disney CUTRE el poder del amor. Si, vaig sortir bastant ofès. No perdeu el temps amb aquesta… i no va ser la pitjor del dia.

Creepy

mv5bmtmzogmzotetywvkzi00mmi2lwiyzmqtyji1ytjiy2rlyjy4xkeyxkfqcgdeqxvymjq3nzuxotm-_v1_uy1200_cr10906301200_al_

Un inspector de policia i la seva dona es muden a un nou barri; allà la seva dona haurà de tractar amb un veí d’allò més estrany (i sospitós) mentre el seu marit investiga una misteriosa desaparició.

Un bon thriller policíac que manté una bona dosi de tensió durant tot el film.
El veí, com ja diu el títol de la pel·lícula, és MOLT creepy i no tens clar què pensar d’ell (sembla sospitós o només son prejudicis i és un home peculilar i prou?); tot això està prou ben portat sense que quedi clar el que està passant, tot i la seva previsibilitat, fins ben avançat el film… sempre que no tinguem en compte que és la típica situació en que si parlessin una mica acabaria ràpid (això sempre desespera).
El final, tot i ser una mica rocambolesc, és prou satisfactori. En resum, és un bon thriller i em va agradar força.

Salt and Fire

salt_and_fire-266316642-large

Les Nacions Unides encarreguen a Laura i Fabio que investiguin unes estranyes malformacions geològiques, però només aterrar son segrestats per un empresari corrupte.

Suposadament això és un eco-thriller sobre el lligam entre humanitat i la natura… però és que no se ni què dir-ne. A l’actriu principal li calen unes quantes classes d’actuació urgentment, el guió és horrible, és avorrida, pesada, lenta, no aporta res… l’únic que te és una bona fotografia amb uns plans força macos, però això no la salva, NI DE LLUNY.
Una tortura avorrida on l’únic que pensava era un “per favor que s’acabi ja”, FATAL; de les pitjors de l’any, almenys per mi. El logro va ser aguantar fins al final. (Sí, aquesta va ser molt pitjor que Somnia).

El Extraño (The Wailing)

file_749623_wailing1

Un Inspector de policia investiga un crim on tots els rumors apunten cap a un foraster de comportament molt estrany que sembla tenir relació amb la màgia negra.

The wailing és un thriller de possessions i màgia negra, no de terror,  ambientat en un petit poble coreà on intervè tothom (la gent del poble espantada, la policia que fa el que pot, un exorcista…) i tots amb carisma i gens plans. Em va semblar una meravella, son dos hores i mitja que passen volant, te una de les escenes que més m’ha agradat en temps (al cine i amb context impressiona més que al youtube).
Si li hagués de buscar una pega seria un gir al final que no li vaig trobar cap sentit (o no em va quedar clar el per què) i sobrava, una llàstima; però no em va espatllar la genial experiència de tota la resta del film, vaig sortir encantat.
Definitivament, el cine coreà està en auge.

Després de dos bodrios com Somnia i Salt and Fire almenys el dia acabava be gràcies a The Wailing!

PD: abans de cap d’any, part 5! 😄