Festival de Cinema de Sitges 2016 – Part 2

Vaya desastre de regularitat…

Dissabte 8

Safe Neighborhood

safe_neighborhood-754432257-large

Durant la nit de Nadal, en un barri molt tranquil, la cangur d’un nen de 12 anys, Ashley, haurà de defensar-lo de uns intrusos molt violents.

Per l’argument el que m’esperava era només una especie de refregit de Sol a casa + Scream, per sort estava (i tothom crec jo) molt equivocat, ben aviat la pel·lícula pren una direcció totalment inesperada que la fa bastant original. Molt divertida, sorprenent i fins i tot tensa aconsegueix portar l’espectador per on vol fent que passi l’estona volant i amb molt bones sensacions.
Una gran sorpresa!

The Void

void_ver3

En un petit hospital es desencadena un festí de violència quan els pocs pacients i metges es veuen envoltats per una secta d’encaputxats i amenaçats per la estranya criatura que adoren.

Un film ple de sang, babes, criatures desagradables mig zombis, desmembraments, morts loques… vaja el típic de Sitges. Realment no te res d’especial, un gir argumental al final que no aporta res i ni tan sols l’intent que fa d’acostar-se una mica a Cthtulhu la fa destacar. Si us agrada el genere no us desagradarà, però tampoc us aportarà res que no hagueu vist.
Se’m va fer llarga.

Shin Godzilla 

shin_gojira

Godzilla torna a Tokio i comença a fer de les seves (vaja, que la lia parda destruint-ho tot).

Després de varies adaptacions al cine estatunidenc la franquícia de Godzilla torna per fi a mans japoneses i aquest cop l’encarregat de dirigir-la era Hideaki Anno, ultra-conegut per ser el director d’Evangelion, és per això que Shin Godzilla era una de les pel·lícules que tenia més ganes de veure del festival.
Shin Godzilla és, a més de una monster movie, una crítica bestial a la classe política japonesa (i no només japonesa) i la inhabilitat per prendre decisions; és gairebé un simulacre de com podria ser la reacció del govern avui dia si Godzilla es plantés de cop i volta al Japó. Amb això no vull dir que no tingui acció ni batalles amb el monstre, que també en te i son una passada, però està més centrada en els humans.
Personalment em va agradar molt, te un ritme acollonant que gairebé no deixa temps per respirar (em va recordar molt al estil de l’Aaron Sorkin) i els efectes especials estan a l’altura (quan dispara el raig atòmic, espectacular).

Train to Busan

train-to-busan

Un pare acompanya a la seva filla de Seül a Busan en un tren que es converteix en l’únic refugi quan esclata una epidèmia Zombi.

Te tot el que es pot demanar a una bona pel·lícula de zombis: és divertida, emotiva, tensa, amb personatges molt carismàtics i d’altres que odies a mort, molta acció, molts nervis i amb un final molt satisfactori. La sala va ser un no parar d’aplaudiments. De les millors del festival d’aquest any (es va endur el premi a millors efectes especials i millor direcció).
PELICULÓN.

Marató: La nit + Zombi

Abans de parlar dels films de la marató fer un incís per recomanar un curt que van passar, Dawn of the Deaf, que va ser millor que la que vaig veure a la marató.

Attack of the lederhosenzombies

p13360521_p_v8_aa

Uns Snow-boarders es queden atrapats a dalt de la muntanya i aconsegueixen refugiar-se a una taverna on comença una epidèmia Zombi.

El que se les prometia com la típica peli de zombis absurda de riure (Zombis tirolesos! què podia fallar?) va resultar ser un desastre amb un “””humor””” que més que gràcia feia una mica de vergonya aliena.
Si ho se, me’n vaig a dormir.

La següent de la marató era una d’animació suposadament preqüela de Train to Busan, però van ser suficients veure els primers 5 minuts per decidir que no valia la pena (confirmat per la gent que es va quedar, un desastre tant en animació, com argument, com no-te-res-a-veure-amb-train-to-busan-excepte-que-es-a-corea-i-hi-ha-zombis). Així que tot i que la tercera peli, It Stains The Sand Red, tenia MOLT bona pinta eren ja gairebé les 4 de la matinada i vaig fugir.

I fins aquí la part 2! pel diumenge no trigaré tant! en principi demà, que ja la tinc gairebé escrita (com si li interessés a algú XD)

 

Anuncios

6 Respuestas a “Festival de Cinema de Sitges 2016 – Part 2

  1. Apunto moltes aquesta vegada: Safe Neighborhood, Shin Godzilla i Train to Busan

    Sobre Shin Godzilla “que gairebé deixa temps per respirar” <= no falta un "no" per algun lloc? xD

    PS: Pobre! Segur que a part de mi molta gent et llegeix però són molt tímids per comentar 😉

  2. Sí que interessa, coi! He apuntat les mateixes que Pons 😀
    Ja vas tard amb la tercera part!

  3. Llegint aquesta entrada em replantejo si val la pena que trepitgi Sitges algun cop a la vida perquè és que el terror/fàstic/monstres/zombies no fa per a mi… potser m’apuntaria la de Godzilla per la crítica social, no sé no sé

    • doncs safe neighbourhood crec que també et podria agradar força!
      i train to busan…. no se, no se quin grau de tolerància tens als zombis, però no fa gens de fàstic XD

      hi ha pelis per tots els gustos! el que està clar és que a the void/leatherhosen no t’hi acostis ni amb un pal xDDD

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s