Festival de Cinema de Sitges 2016

Dels dies 7 al 15 d’octubre vaig ser, altra vegada, al festival de cinema fantàstic i de terror de Sitges així que torno a donar-vos la tabarra fent uns petits resums del que vaig veure cada dia.

Divendres 7

El primer dia no em trobava gaire be i no vaig poder anar a veure Age of Shadows, així que  la meva primera pel·lícula d’aquest any va ser la inauguració.

Inside

Després de la mort del seu marit Sarah passa els dies sola a casa esperant el naixement del seu fill, una nit una boja irromp a casa seva amb la intenció de fer-se amb el seu fill no-nascut.

Inside comença molt be: molta tensió, nervis i força sorprenent; però a mesura que va avançant es converteix en un despropòsit bestial que sembla una competició de a veure quin personatge és més gilipolles. Un desastre, i més si tenim en compte que és un remake descafeïnat Català de un film de fa 8 anys amb molt bona fama (que dius, cal fer un remake de una peli que no te ni 10 anys?).

Colossal

A Gloria li agrada massa sortir i beure cosa que la porta a discussions molt fortes amb la seva parella, així que decideix tornar al poble on va créixer. Allà després de una juerga es desperta amb la sospita de estar directament relacionada amb unes catàstrofes que estan passant a Seúl.

Primer plat fort del festival! Si heu vist alguna altra pel·lícula del Vigalondo ja sabeu què us podeu esperar. Una bona mescla de ciència ficció, comèdia, drama i una mica d’acció que em va encantar, a més a més amb Anne Hathaway que es surt (que algú m’expliqui per què te tants haters que no ho entenc). Una sorpresa molt grata i molt original dins del gènere, molt recomanada!

(que complicat sense fer spoilers!!)

I amb això i molt cansats (que era divendres!) ja ens trobàvem davant la primera marató del festival.

Love Witch

Una jove bruixa està obsessionada en trobar l’amor i farà el que sigui per trobar-lo. Quan troba el que sembla l’home dels seus somnis el desig es torna en desesperació i bogeria.

Quina pel·lícula més difícil de valorar… Visualment és una meravella (un clar homenatge als anys 60) i comença bastant be, el problema és que a partir de la meitat es fa repetitiva i llarga. Segurament si en comptes de gairebé les 2 de la matinada l’hagués vist per la tarda m’hagués agradat més (de fet em vaig adormir una mica i quan em desperto estan a un casament medieval, no entenia res XD), de totes maneres crec que val la pena veure-la ni que sigui per disfrutar del seu estil visual.

Karaoke Crazies

Addiction Karaoke és un local molt apartat del centre de la ciutat que no te gairebé clients, el amo intenta contractar una animadora per atraure clientela, però l’única candidata és una noia de 20 anys addicta als videojocs, asocial  i que no te cap tipus de interès en RES a part de viciar.

Veient l’argument i el cartell m’esperava una comèdia i va i és una dramèdia Coreana a les 3 de la matinada, uff… Tot i que estava bastant be i em semblava interessant era massa lenta i tenia massa son per aguantar, així que vaig marxar abans de saber com acabava; de fet pel que em van explicar al dia següent vaig marxar just quan començava a descobrir-se tot…

Òbviament tampoc vaig veure el tercer film de la marató, The Lure, que tenia força mala fila; pel que sembla vaig fer be marxant ja que no va tenir gaire bona rebuda.

Amb això acabo el primer dia i la primera entrada, ara que he començat intentaré tenir un bon ritme de publicació com a mínim fins acabar les mini ressenyes de Sitges!