Festival de cine de Sitges 2015 – Part 5

Un dia més! algunes ja m’ha costat recordar-les, ja…

Dijous 15 d’octubre

Demon

image

Una parella rep com a regal de noces, però abans de casar-se, unes terres per construir-hi la seva casa. Al preparar el terreny per la construcció de la nova casa el nuvi es troba amb unes restes humanes. L’endemà, el dia del casament, el nuvi és posseït per un esperit.

Una altra pel·lícula de possessions, la veritat és que em va agradar força. El fet que gairebé tot passi durant un casament ho fa una prou original (no, no s’assembla a REC3). Està basada en un el mite jueu del Dybbuk. Si us agraden les pel·lícules de possessions aquesta us agradarà sense dubtes.

El director va morir poques setmanes abans del passi a Sitges i en comptes de la seva presència va venir la seva dona (o productora? o ambdues? no me’n recordo) molt afectada, plorant i explicant-nos la il·lusió que li feia venir a Sitges. Abans de la pel·lícula un drama, però al final un gran aplaudiment.

Schneider vs Bax

schneider_vs_bax-562913885-large

Schneider és un assassí a sou; durant el seu dia lliure (el dia del seu aniversari) ha d’acceptar un contracte, suposadament fàcil, per assassinar a un tal Ramon Bax, un escriptor que viu sol a una cabanya perduda en un pantà. No serà tan fàcil.

El nou film del director Alex van Warmerdam que va endur-se al 2013 el premi a millor pel·lícula al festival amb Borgman, així que hi havia unes expectatives prou altes que va complir força. És una comèdia negra genial on res és el que sembla, els personatges estan com una cabra i fins i tot els que semblen més inútils aporten coses que no t’esperes. Definitivament he de veure Borgman!

Parasyte – Part 1

parasyte-poster-27x39-copy6

Uns aliens en forma de cuc arriben a la terra (a japó?) durant la nit posant-se al cervell dels seus hostes mentre dormen; aquella nit en Shinichi s’adorm amb auriculars i en comptes de parasitar-li el cervell, acaba posseint-li la ma dreta, tenint tant el paràsit com en Shinichi plena consciència.

Primera part de l’adaptació a imatge real d’aquest manga. M’havia llegit el còmic fa cosa de 10 anys, així que no recordava els detalls de la història i vaig poder gaudir-la sense està tota l’estona pensant “això és diferent!!” (tot i que és molt fidel). La relació entre el paràsit (Migui, dreta en japonès) és molt divertida i el ritme del film és bo. Te molt bons efectes, la trama és prou potent (els paràsits volen acabar amb els humans) i els combats (està basat en un manga al cap i a la fi) estan força ben aconseguits.

Trobada VIP 

ButacaVIP2015

Gairebé no se’m veu.

La següent pel·lícula ens la vam haver de saltar ja que hi havia la trobada de seients VIP. Aquest any, amb moltes més butaques disponibles que anys anteriors, la sala es va fer petita i el menjar i la beguda força escassos; tot i així va valer la pena anar, parlar una estona amb el director del festival i director de la fundació i conèixer gent nova.

The Devil’s Candy

BABYLON

Una jove família es compra a Texas la casa dels seus somnis a un preu molt per sota del mercat per a que en Jesse (el jove pare de la família) tingui més espai per poder pintar. Poc temps després de mudar-s’hi, els quadres que fa comencen a adquirir un to molt més fosc i mal-rolleros.

Terror i metal, res podia anar malament. La banda sonora espectacular (per mi, es clar), la familia em queia genial (dona, pare i filla) i tot i no ser res especial vaig gaudir-la una barbaritat! I per si no m’havia agradat prou: amb els crèdits finals for whom the bell tolls, per sortir amb més bon regust de boca.

Macbeth

macbethposter

Adaptació al peu de la lletra de Shakespeare.

Poc puc opinar sobre aquesta pel·lícula excepte que, altre vegada, Fassbender (en el paper de Macbeth) ho peta molt. Pel demés, no la vaig veure en les condicions adequades, estava molt cansat i em vaig adormir durant gairebé tota la peli. El anglès antic no ajudava a la immersió. Teuna fotografia preciosa, tant com soporífera és aquesta cinta. A uns amics que van venir només per veure aquesta els va encantar, així que li vull donar una altra oportunitat un dia que estigui més descansat…

Green Room

green_room_int_poster

Ain’t rights, un grup de punk rock, toca a un bar d’skinheads perdut per la muntanya. Després del concert, per error, veuen quelcom que no haurien d’haver vist i es troben atrapats al “camerino”, per escapar-ne hauran de lluitar contra tota la banda d’Skins.

Un dels plats forts del festival, espectacular. Intensa, divertida, gore, nerve-wrecking. Desesperant, recompensant. Amb Patrick Stewart amb el paper del líder dels skins com a gran reclam, Green Room és una d’aquelles que no us podeu perdre. De les millors del festival i, sense dubte, la millor del dia.

Després de Green Room venia una marató que, no poden ja amb la vida, ens vam saltar. Per sort, segons el que va comentar la gent que s’hi va quedar, vam prendre la decisió encertada ja que van ser força dolentes.

Anuncios

4 Respuestas a “Festival de cine de Sitges 2015 – Part 5

  1. Demon no, Parasyte no (es un manga…), The Devil’s Candy no (jo metal? i dius que no es res especial?), Macbeth no (no vull pelis soporiferes)

    Schneider vs Bax està clar que si i Green Room of course que també. No veig Patrick Stewart com un skinhead tot i que ja té el cabell adeqüat xD

    PD: No sabia que erets VIP

    • no t’intentaré convèncer amb les altres, tot i que crec que Demon et podria agradar i Macbeth si la veus sense son poder també XD

      PD: ser vip és fàcil, només has de correr quan posen els abonaments a la venta i pagar més…

  2. Demon desgraciadament ja la coneixia, arrel de la mort del director. Ja la tenia apuntada per veure-la (no perquè s’hagués mort el director, eh? Que no sóc tan morbosa! Es que el trailer convenç).

    Schneider vs. Bax, va, sí.

    Parasyte no estic segura. Per cert, això de la mà posseïda no és nou, em venen com a mínim un parell de pelis al cap.

    The Devil’s candy segur, ni que sigui per la bso.

    McBeth suposo que sí, em solen agradar les adaptacions de Shakespeare. Per cert, que estrany que una peli així estigui a Sitges, no?

    Green Room crec que no, que no m’agrada el gore i veig que és de les que et posen massa nerviosa.

    • hostia Roselles és veritat! mira que va sortir la dona plorant i tot a presentar la pel·lícula, no me’n recordava… ho afegiré a l’entrada! gracies per recordar-m’ho

      Be, no és que estigui posseida la ma, és que és un “ent” per ell sol.

      A Sitges sempre cauen unes poques pelis que sempre dius “què fa això aquí”, com Macbeth o youth o Victoria (properament XD)

      ooh, green room està molt be!!! no és gore bestia, però quan li foten un “escopetazo” a algú… diguem que no és fora de pantalla XD

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s