Festival de cine de Sitges 2015 – Part 2

Un cop passat el saló del manga (crònica més endavant) segueixo amb les entrades de Sitges!

Diumenge 11 d’octubre

SPL2: A Time For Consequences

Un policia es torna yonki per poder infiltrar-se i atrapar al cap d’una organització criminal. Tot surt malament i acaba tancat a una presó tailandesa.

Pel·licula que no entenc perquè és una seqüela, si no te absolutament res a veure amb la primera, que per cert no em va agradar gaire. SPL2 està plena d’acció MOLT ben coreografiada, una trama sòlida, bons actors i escenes d’humor impagables (les converses per whatsapp em moria de riure).
No m’esperava res i em va agradar molt. Recomanada per a tots els que us agradin les pelis de “hòsties”.

Tag

Una classe de col·legiales japoneses va d’excursió en autobús quan de cop una bufada de “vent” talla l’autobús per la meitat matant a tothom menys a la Mitsuko. A partir d’aquí la Mitsuko haurà de correr per la seva vida fins que es trobarà arribant a l’escola amb les seves companyes, que segueixen vives.

Tot i començar molt fort i molt interessant (i sanguinolenta) Tag passa a ser una anada d’olla de campionat força repetitiva on, a més a més, la recta final és molt decepcionant. Tot i tenir moments prou divertits la sensació que va deixar-me no va ser gaire bona, m’esperava molt més de Shion Sono. No us la recomano gaire no…

Baskin

Una patrulla de policies turcs acudeixen a un edifici abandonat al rebre una trucada de socors, l’edifici, però, no està abandonat, sinó que hi resideix una estranya secta.

Baskin és una pel·lícula que te dos parts molt diferents, la primera amb els policies al bar parlant de tonteries (fent apostes sobre futbol, sobre els catalans (es nota que el productor és el subdirector de Sitges), dones, etc…) i la segona, quan arriben al edifici i es converteix clarament en una pel·lícula de terror molt aconseguida.

Encara que es fa una mica llarga la recta final em va agradar molt, la missa negra feia molt molt mal rollo (sobretot gracies al actor de líder de la secta, que ben trobat!) i tot i ser una paranoia incomprensible m’ho vaig passar be. Si us agraden les pel·lícules gore i de terror no la deixeu escapar.

The Gift

Un matrimoni torna a la ciutat on va créixer el marit per començar de nou la seva vida de parella, allà es retrobaran amb un antic company de classe d’ell que comença a deixar-lis regals.

Una de les pel·lícules que més em va agradar de tot el festival. Un thriller  de misteri molt absorbent que et manté amb l’ai al cor tot el metratge, una genial actuació de Joel Edgerton que li va valer el premi a millor actor així com un gran guió i direcció també de la seva mà que aconsegueix portar-te per on vol i sorprendre’t.

No vull entrar més en detall per no spoilejar res (com si entrés en detall amb alguna…). Molt recomanada.

Knock Knock 

Un pare de família exemplar (Keanu Reeves) veu la seva vida trencada quan una nit,ell  treballant i amb la seva familia de vacances, un parell de jovenetes es fiquen dins de casa seva i li fan la vida impossible (després de passar-hi la nit).

Venint de Eli Roth (The Green Inferno) era una de les que esperava amb més ganes  i la veritat és que no em va decebre. És tot el que m’esperava, erotisme, tensió (els nivells de tensió que es respiren quan les noies entren a casa i fins al matí següent son brutals), violència i fins i tot bastant d’humor (#freepizza).

Tot i no ser una pel·lícula per tothom jo m’ho vaig passar pipa.

Aquella nit hi havia marató d'”ataque a los titanes” (live action) i veient les crítiques que ha rebut vam fer be de saltar-nos-les.

Dilluns 12 d’octubre

Love 3D

Murphy te una relació molt sexual amb Electra. Tot s’embolicarà quan decideixen convidar a la seva nova veïna al llit.

Porno en 3D totalment explícit (en serio). Només us agradarà si sou uns hipsters. A mi no em va agradar gens, tot molt gratuït, i tampoc crec que fos tant trencadora a l’hora de mostrar relacions humanes com diuen alguns.  A mi em sembla que el director volia gravar una porno en 3D i va buscar una excusa.

The Invitation

David i Eden van perdre el seu fill en un accident. Dos anys després d’haverse separat i sense veure’s Eden organitza un sopar a casa seva amb tots els amics per rependre el contacte, on quedarà evident que han dut el dol de maneres molt diferents.

Guardonada amb el premi a millor pel·lícula del festival (merescut!) The Invitation és un thriller genial on no saps mai què està passant realment. És tot tant “turbio” com sembla? o és que la paranoia de David també la patim els espectadors?

No llegiu res més sobre ella (hi ha reviews que fan uns spoilers de la hòstia) i mireu-la, us agradarà, segur.

Miss Hokusai

Keiichi Hara ens explica a través de l’animació un curt tram de la vida de una de les filles del gran pintor Hokusai.

Una altra decepció tot i ser una pel·lícula maca no te un fil conductor clar i se’m va fer força avorrida, fins i tot em vaig adormir una estona.

El Cadáver de Anma Fritz

Anma Fritz, una actriu molt famosa i maca ha mort. Tres joves s’infiltren a la morgue per veure-la despullada i “ja que hi som” decideixen fer una mica de necrofília.

Si sou capaços de mirar més enllà de una premissa totalment impossible avui dia pot ser que us agradi. Alba Ribas fa un molt bon paper i en general està força ben feta. Sense ser res de l’altre mon és un bon thriller que aconsegueix tenir-te en tensió i es fa curta (be, de fet només dura 76 minuts, si es fes llarga així malament). Estaré perdent part dels meus prejudicis sobre el cine espanyol?

Maggie

Maggie, una adolescent, s’infecta de una malaltia epidèmica que torna poc a poc en zombies. Tot el procès de transformació el passarà acompanyada de son pare (Arnold Schwarzenegger).

Prendre’s Maggie com un film de zombies és un error, la malaltia és aquesta com podria haver estat qualsevol altra malaltia terminal.
Sent així a mi em va agradar bastant, molt emotiva i amb un Arnold que per primer cop el veia fent un paper fora de la seva zona de confort. Enfoca, a més, el tema de una epidèmia zombie, que tot i ser encara incurable, es te mínimament controlada i hi ha un protocol per evitar-ne l’expansió.

Personalment us la recomano bastant, però s’ha de agafar el tema zombies com un fil conductor i no com la base, si us espereu una peli de zombies us decepcionarà molt.

I fins aquí va ser el primer cap de setmana, força positiu, destacant sobretot The Invitation i The Gift! (i spl2 i knock knock!)

Anuncios

5 Respuestas a “Festival de cine de Sitges 2015 – Part 2

  1. SPL2: A Time For Consequences, no em van les pelis de hòsties.
    Baskin, tampoc m’agraden les de terror / gore
    The gift l’apunto
    Knock Knock, no m’has convençut
    The Invitation, segona del dia que m’apunto.
    El Cadáver de Anma Fritz, jo encara tinc molts prejudicis contra el cine espanyol, res, res, fora.
    Maggie. Schwarzenegger serio? Qui el vol veure? Jo no

    • A mi em sembla que Knock Knock t’ho passaries bastant be veient-la, de debó. Apunta-la, que és curteta!

      El chuache et sorprendria fent un paper serio, no és mal actor!
      però tampoc és que et perdis un pel·liculón, el mateix amb el cadáver de anna fritz…
      si no et van les pelis de hòsties m’intriga que vulguessis veure The Raid XD

      • Es que no havia vist mai una peli indonesa i tenia curiositat xD
        De totes maneres em va agradar bastant més la segona, que té argument i tot

  2. Em quedo amb The Gift, The Invitation, i per si de cas també amb Knock Knock i Maggie. No tinc gaire fe amb en Xuaxe però m’agradaria que em sorprengués.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s