Lectures comiqueres v4.0

Una altra entrada combo de diferents còmics/novel·les gràfiques que he estat llegint aquests dies. (i li torno a canviar el nom a la secció XD)

Una vida errante

Obra de 2 volums autobiográfica de Yoshihiro Tatsumi, el pare del Gekiga (el que coneixeriem avui com a novel·la gràfica) publicada per Astiberri.

És una obra molt interessant, tant per veure com estava la societat japonesa de la postguerra com, sobretot, per apendre com va anar evolucionant el còmic japonès des de historietes per nens fins a coses més per adults, i com Tatsumi i els seus companys van influir en aquesta nova vessant.
Tot i recomanar-lo molt a qualsevol persona que estigui minimament interessada en la història del còmic (i sobretot del manga) també te alguna cosa que no m’ha agradat:
– No tots els noms dels autors son els reals, no se si per tema de drets o pel que sigui, però la majoria son semblants, però no els reals. Això dificulta buscar-ne informació (fins i tot el del protagonista està canviat!).
– La història va acabar prematurament quan li van cancel·lar la serie, no és que quedi molt penjat, però també deixa amb ganes de saber més ja que acaba quan l’autor encara era jove.

D’adolescents van coneixer a Tezuka.

Nivell de cremada de pis: 4/5

Through the Woods

Recopilació d’històries curtes de terror d’Emily Carroll (guanyadora del premi Eisner 2015 a millor història curta, que podeu trobar gratuïtament aquí).

No recordo com vaig arribar a coneixer l’existència d’aquest còmic, però sort que ho vaig fer ja que és una passada. És un còmic que dona molt mal rollo sense ser gore ni desagradable, més cap a l’estil de un conte, però molt fosc i amb un estil i una narració no podrien quedar millor.

Recomano llegir-lo de nit per ficar-s’hi encara més.
Espero que Emily Carroll segueixi explotant aquest estil i ens arribin més coses seves ben aviat.

Nivell de cremada de pis: 4,5/5.

Hawkeye

Mai hagués dit que un còmic de Hawkeye podria molar tant.

A través de 22 números (a Espanya Panini, 4 recopilatoris) guionitzats per Matt Fraction i dibuixats (portades guanyadores de Eisner incloses) per David Aja ens arriba una història sobre el que fa Hawkeye quan no és un Avenger.

Clint Barton (Hawkeye) viu a un edifici d’apartaments molt modest on una màfia de l’europa de l’est (russos?)  està fent la vida impossible als veïns intentant fer-los fora per les males per tal de fer negocis turbios. Clint es proposa arreglar la situació comprant tot l’edifici, però no va tal com s’esperava. Acompanyat per la Kate Bishop (el personatge que ho peta més amb diferència) i amb aparicions estelars d’altres herois/avengers s’enfrontarà a la extranya màfia i la seva extranya manera de parlar.

Així és com parlen els de la màfia.

És extremadament divertida i original, els 22 números passen volant, tant en Clint Barton com la Kate Bishop molen molt, la narració és bastant diferent, amb constants salts temporals endavant i enrere que a vegades costen de seguir (l’únic dolent que se m’acudeix de la serie) i fins i tot un capítol sencer des del punt de vista d’un gos (genial!).

Nivell de cremada de pis: 4/5.