Lectures Varies – Milky Way edition

Amb la de temps que fa que no ressenyo res he llegit una barbaritat, així que de moment recopilaré en un sol post unes breus impressions de les lectures que he fet de la (ja no tant) nova editorial de manga Milky Way.

Soc un inútil fent sinopsis, no m’ho tingueu gaire en compte.

Aprofito per introduir els “nivell de cremada de pis” a les valoracions (així per fer una mica el burro).

La Chica a la orilla del mar

Dos adolescents que viuen a un poble de la costa tenen entre ells una relació només sexual, relació que s’anirà complicant amb sentiments que afloren i traumes del passat.

Si per alguna cosa destaca Inio Asano és pel seu dibuix, que és una passada. D’aquest mateix autor n’havia llegit Nijigahara Holograph (que no recordo apenes res, l’he de rellegir) i Solanin, que em va ENCANTAR; així doncs les expectatives eren prou altes. Tot i els seus planos espectaculars i uns paisatges per quedar-te mirant les vinyetes una bona estona no em va acabar de enganxar, els protagonistes no em van caure  be i la història no em motivava especialment, de totes maneres em va agradar i em sembla una lectura bastant recomanable. Segurament n’esperava més per culpa del hype.

Nivell de cremada de pis: 3 sobre 5

Hideout

El matrimoni d’en Seiichi no va gaire be, per intentar arreglar-ho organitza unes vacances a una illa paradisiaca, però fart de tot decideix matar-la en comptes d’arreglar la relació.

Volum únic de terror de Masasumi Kazikaki (autor de Rainbow). Un altre manga amb un dibuix impressionant, però amb carències a la trama, que tot i estar be i mantenir-te en tensió no aconsegueix fer-te patir i posar-te gaire al lloc del protagonista, al ser un volum únic no dona temps a sentir empatia per ell ni res (a part que és una mica fill de puta). Està be, sense més.

Nivell de cremada de pis: 2 sobre 5

Utsubora

Un famós escriptor que pateix un writers-block s’agencia una història de una fan seva que el sedueix a una festa. Uns dies després aquesta noia apareix morta.

Obra de només 2 volums, el primer dels quals em va agradar bastant i em va deixar amb ganes de més, el segon en canvi en va semblar bastant pretensiós i no em va agradar. Tot i mantenir un bon dibuix en els 2 volums, en el segon perd el rumb en quan a narrativa, costa de seguir el fil i amb uns capítols molt absurds amb quadres de text col·locats molt aleatoriament amb converses que no tenen res a veure amb el que succeeix a la vinyeta. Se’m va fer bastant muntanya amunt aquest segon volum. Tot i així, la història en si és bona, si no s’enrabassés tant en ella mateixa i no tingués aquests “dejes” pretensiosos… una llàstima.

A part de les palles mentals narratives (sobretot) al segon volum, gràficament és molt maco (tot i que la portada no ho sembli) i aconsegueix una bona immersió en la lectura (quan no et quedes WTF estic llegint?). En resum, no se ni jo què pensar-ne, igual una 2a lectura m’aniria millor per valorar-lo com cal.

Nivell de cremada de pis: 2’5 sobre 5

Los dioses mienten

Al Natsuru (de onze anys) li fan el buit a l’escola desde que va donar carbasses a una companya de classe per Sant Valentí, però durant les vacances d’estiu començarà una maca amistat amb la Suzumura que te un secret força tèrbol.

Un altre volum únic! Una història molt maca, molt tendre. Es llegeix gairebé sense voler. Amb aquest si que no tinc dubtes, molt recomanable.

Nivell de cremada de pis: 4 sobre 5

Suiiki

Durant un estiu extremadament calorós i de sequia la Chinami (una col·legiala) es desmaia i al despertar-se es troba a un poble a la vora d’un riu on tot li és familiar i sembla tenir relació amb el passat.

De l’autora de Mushishi tenia molta confiança en aquest manga de 2 volums i tot i no estar a l’altura de Mushishi (és que joder, Mushishi és MOLT GRAN) em va agradar. A mesura que s’avança en la lectura la trama es va “complicant” i poc a poc vas entenent el què va passar i els traumes que arrosseguen, cosa que aconsegueix que es llegeixi del tirón. Visualment és una altra meravella, m’encanta com aquesta mangaka dibuixa els paisatges “verds”. Recomanable, però de debò, si encara no heu llegit Mushishi… recomanable infinit cops més XD

Nivell de cremada de pis: 4 sobre 5
“hòstia fran, si que en dius poques coses, que cutre”
“és que fot ja com mig any que me’ls vaig llegir, no me’n recordo ja!!”

Undercurrent

Kanae hereda el balneari de la familia amb el seu marit. Un dia sense dir res a ningú el seu marit desapareix deixant la Kanae sola, desolada i tenint que portar el Balneari ella sola.

De un volum únic (força gruixot per cert) ens planteja desde la prespectiva de la dona al que el marit ha desaparegut que significa conèixer a una persona, i fins a quin punt pots pensar que coneixes algú i en realitat no el coneixes gens.  Tot i tenir un dibuix que no destaca i una narrativa que no te res d’especial ho cobreix de sobres amb un guió molt robust que aconsegueix ficar-te dins la història i la progatonista de seguida. La única pega que li he trobat, és que fins i tot sent un volum únic tingui un capítol de filler… En resum m’ha agradat força i val la pena donar-li un cop d’ull.

Nivell de cremada de pis: 3’5 sobre 5

Anuncios

8 Respuestas a “Lectures Varies – Milky Way edition

  1. Comparteixo força les teves opinions sobre aquells títols que he llegit:

    – La chica a la orilla del mar: no em va agradar, perquè els protes són idiotes perduts, actuen de manera absurda i te n’alegres que s’ho passin malament. El dibuix maco, això sí.

    – Hideout: aquí no coincidir, doncs a mí em va agradar moltíssim més enllà del fantàstic grafisme; potser té alguna llacuna argumental, però em sembla prou anecdòtica com per afectar el resultat general.

    – Utsubora: després d’un sublim primer volum, s’embolica massa al segon fins a confondre el lector; encara que fa massa experimentació narrativa, un perill amb aquest grafisme tan particular, ratlla a un gran nivell.

    – Los dioses mienten: una història tendra i molt bonica amb un rerefons tràgic i fins i tot tètric; potser no és res de l’altre món, però t’arriba.

    La Laia em va regalar Suiiki dissabte passat, a veure quan me’l puc llegir (tampoc he llegit encara Nijigahara Holograph), i Undercurrent encara m’ha d’arribar.

    • Veig que coincidim força si XD
      Hideout no em va pas desagradar, però segurament em va faltar més rodatge per ficar-me dins la història. Em passa molt sovint que amb els volums únics em costa. És bastant una mania meva

      em sembla que tant Suiiki com Undercurrent t’agradaran bastant, sobretot Undercurrent, que està enfocat a un públic més de la nostra quinta, diria jo!

  2. Ja saps que jo i els mangues no som amics 😦 Ara bé m’ha agradat el concepte de “nivell de cremada de pis” és original, no com aquella gentussa que simplement valora amb avorrit “Nota: X/10”….

  3. No estem gaire d’acord… La chica a la orilla del mar em va semblar una història fascinant, molt íntima/psicològica, de les que a mi més m’agraden i no considero els protagonistes especialment idiotes, més aviat adolescents rallats i punt.
    D’Utsubora ja he llegit a TRES persones (i només he vist a tres persones parlar-ne del manga a l’últim mes) i totes coincidiu en que el primer volum molt bé i el segon molt malament. És una mica frustrant perquè com que jo vaig llegir-ho del tirón amb l’edició anglesa, que és un volum unitari, no vaig notar aquesta transició… Potser que el rellegeixi jo també.
    Los dioses mienten és una altra que tothom ha posat pels aires com si fos un dels millors manga editats l’any passat a Espanya i estic molt en desacord. Em va semblar superficial i sentimentalista, una lectura obviable, en tinc pendent la ressenya i la venta.
    I, sorpresa!, sí que coincidim amb Suiiki. De fet, ha estat una de les meves lectures predilectes dels últims mesos i la recomano molt jo també. Em queda pendent la lectura de Mushishi però.

    No he llegit pas ni Hideout ni Undercurrent, la primera no em cridava gaire l’atenció i ara encara menys o sigui que crec que es quedarà a les prestatgeries de l’Fnac. La segona em feia ullets i ara encara més o sigui que és probable que sigui una compra del Juliol.

    M’encanta la llegenda de puntuacions tot i que em recorda perillosament a la puntuació sobre 4 que utilitzen amb els expedients acadèmics de grau/màster per segons quines beques… Allò de 1 (aprovat), 2 (notable), 3 (excel·lent), 4 (matrícula) ((5 – cremo el pis))

    Ara el que has de fer és donar-li una oportunitat a una editorial encara més nova que MW: Tomodomo!

    • ja sabia que en aquesta entrada no coincidiriem gaire XD entre utsubora i umibe…
      sobre “Los dioses mienten” jo no arribo a tant com a dir que és del millor publicat durant l’any ni molt menys, però em va semblar una bona lectura!

      Undercurrent crec que t’agradarà (però també pensava que t’agradaria Los dioses mienten, ai xD) i sobre mushishi no en tinc cap dubte

      M’alegro que t’agradi, volia donar-li un toc més “patxanguero”, ara em falta crearme uns iconos de pisos cremant-se i ja ho tindré llest XD

      Doncs de Tomodomo encara no tinc res i no veig res al seu catàleg que em cridi l’atenció especialment… de moment ò_ó!

  4. JAJAJAJAJAJAJAJAJAAJJAJAAJAJJAAJAJAJAJAJAJAJ

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s