Fa poc vaig llegir-me l’únic shôjo d’en Mitsuru Adachi: Miyuki.
Vaig descobrir a aquest mangaka no fa gaire temps gracies al Wars que em va parlar de Touch i Cross Game, jo ni tan sols havia vist mai Bateadores quan la feien per Tele 5 (anime de Touch). Va ser Instant-Fan, llegir cross game i no poder parar, en poc mes d’un més m’havia llegit gairebé tot el que hi havia per internet d’aquest autor XD
(vaya pinta shoujo que te aquesta portada de tomo XD)
Com he dit abans Miyuki es un shôjo (més orientat a noies), tot i que casi que la única diferencia amb els seus altres manga és que no hi ha cap esport pel mig. La serie tracta un triangle amorós: el protagonista (que viu “sol”), la noia que li agrada i la germana del protagonista-que-ella-no-sap-que-en-veritat-no-son-germans-de-sang-i-apareix-al-cap-de-molts-anys-ja-crescuda-i-va-a-viure-amb-ell. Amb aquest “set up” tant tipicón es desenvolupa una història Adachienca on simplement viuen (institut, vacances…) amb situacions surrealistes humorístiques cada capitol i avançant poquíssim la trama. Com sempre els personatges que crea l’Adachi son genials i MOLT carismàtics (en especial la Miyuki “germana”).
En resum, seria un manga molt bo si no durés el que dura (12 volums), que son masses per les poques coses que passen, de totes maneres, no deixaria de recomanar-lo a qualsevol fan de l’adachi!
PD: prometo actualitzar més i més variat ò_ó
PD2: buscant imatges per posar a l’entrada he descobert que aquest manga de l’adachi TAMBÉ te anime XD
Vaig veure fa cosa d’un mes al blog de l’mrm aquesta entrada i em va fer gràcia, així que la faré i omplo XD
la cosa està en posar unes quantes cançons del que sigui, en plan friki, que m’hagin marcat, així que alla vaig, en ordre algo random XD
1.- Monkey Island
la banda sonora del meu joc preferit, aquesta canço la recordo desde ben petit quan ja hi viciava al 386… sempre que l’escolto em venen ganes de rejugar als monkeys xD ( o començar el nou!!! )
la banda sonora de les meves pel·lícules preferides (evidentment em refereixo als episodis 4, 5 i 6). Per si no eren prou bones, també te el que possiblement sigui millor banda sonora que s’ha fet!
Gracies a Star Wars em vaig aficionar a les pelis/series de ciència ficció/espacials.
3.- Indiana Jones
Una altra del John Williams, una altra saga de pelis de la que soc fan desde petit (la meva 2a preferida XD) i de l’indiana jones and the fate of atlantis!!! una altra meravella. A qui no va marcar indiana jones de petit?
4.- All along the watchtower (la original és del jimmy hendrix)
La versió que sona al final de la 3a temporada de Battlestar Galactica i es converteix en recurrent i important a la 4a. Aquella escena és espectacular, es revelen 4 dels últim 5 cylons deixante flipant i sense acabar de creure’t-ho, per mi la millor escena de la serie. Impossible oblidar aquesta canço amb el primer plano d’en ***** dient “we’re cylons”, buf.
Primer ending de gundam Seed, la primera serie Gundam que vaig veure i que gracies a ella em vaig aficionar a Gundam. Només escoltar la cançó se’m posen els pels de punta recordant aquells finals cliffhanger. També va ser amb aquesta cançó que vaig començar a baixar algo de j-music.
6.- Ai, Oboete Imasuka (do you remember love?) – Megumi Nakajima
(no he trobat la versió original que buscava… pero ja fa el pes) Moment àlgid de la peli de Macross en la batalla final contra els Zentradi. Crec que aquell moment és la definició perfecta de un anime space opera.
A Espanya Macross era coneguda com Robotech i la feien a tele5 pels matins els caps de setmana, tocava ficar-se el despertador per veure-la xD
Desde petit sempre havia demanat una Valkyria per reis, però trobar plamos per aquella època… era complicat, recordo anar amb els meus pares pel corte inglés preguntant xD
Un peliculón i una de les escenes més clàsiques de l’animació japonesa.
Què he de dir de l’Aya Hirano? ja sabeu que soc fan seu i de Haruhi, la serie d’on surt aquesta cançó. Havia de posar alguna de l’Aya Hirano.
8.- M4 part 2 (faunts)
Música que sona just al final del Mass Effect, amb els crèdits. Acabes el joc hypejat màxim i la cançó li va “com anell al dit”; impossible no sentirla i notar la gallina de piel i el mono de 400kg a l’espatlla esperant la sortida del mass effect 2 (sobretot als ultims 2 minuts). El Mass Effect és un joc que em va costar arrencar, però s’ha acabat convertint en un dels meus preferits: sciencia ficció + espai + shooter + rol, que més vull?
Opening de Baccano! just quan feia força temps que no veia cap anime em vaig topar amb Baccano! que va anar de cap al top10 i em va reenganxar les ganes de veure més animes. Dona gust veure series tan bones i la cançó està al nivell!
Ending de GITS-SAC. Havia d’apareixer gits-sac. Tot i que les pelis de gits mai m’han acabat d’agradar, SAC és una passada, de lo millor que he vist. El Hombre Sonriente ftw.
Bueno, amb 10 ja nhi ha prou, se que m’oblido de moltes, però no acabaria mai!
Us “repto” a que feu vosaltres també una entrada semblant, a veure que surt!
apa, a veure que us sembla!
edit: he vist que alguns goear ficats al blog no van, o sigui que fico links a la llista
Gaku, minna no yama (cumbres) és un manga escrit i dibuixat per Shinichi Ishizuka i públicat a espanya per Planeta DeAgostini (3volums de 10 i oberta) guanyador del premi Shogakukan Manga Award (categoria general) aquest 2009.
Gaku tracta sobre un alpinista, Sanpo, que fa de voluntari amb el grup de rescat dels alps japonesos. La història no te cap argument definit (almenys per ara), son més aviat històries curtes sobre rescats, una mica al estil mushishi, en què mica en mica anirem descobrint més coses sobre en Sanpo i el seu passat.
Les històries gairebé sempre tenen un caire dramàtic/tràgic, però també conmovedor; el dibuix recorda al de l’Urasawa i els paisatges que ens presenta sempre son preciosos, venen ganes de anar a pujar una montanya xD. Entre els capítols als volums, l’autor va recomanant les montanyes que ell ha pujat i li han agradat més!
Gaku és un GRAN manga, qualsevol amant d’aquest tipus de Seinen li hauria de donar una oportunitat.
Una llàstima que estigui passant per espanya sense gaire pena ni glòria…
PD: vaig acabarme de llegir ahir el 3r volum i em va agradar massa XD
PD2: Feia molt que no actualitzava… volia fer una entrada del Salo del Pal ’09, però ja nhi ha tantes… epic pal
Aquí la última entrada que faré de Sitges, que no acabo mai XD
dissabte i diumenge vam poder veure per fi la 2a i 3a (en primícia fora de japo!) parts de l’adaptació al cine de 20th century boys (un dels millors manga que he tingut el plaer de llegir)
Qualsevol persona que s’hagi llegit el manga (i després de veure la 1a) ja sabia el que es podia esperar, una història impresionant i que et deixa garratibat (paraules d’aquestes ruls XD) sempre i quan no es prenguessin gaire llibertats a l’hora de l’adaptació…
I deu nido les llibertats que es prenen! canvien moltes coses, sobretot a la 3a película, coses molt importants que canvien bastant la història, si be les bases segueixen sent les mateixes
Així, si treiem de banda el malament que actuen la majoria d’actors (sobretot els joves, cap queixa per Otcho, Kenji i companyia), les llicencies que s’han pres a l’hora d’adaptar i la pitjor escena quehe vist probablement mai al cine, queda una saga molt bona i interessant
Manté l’intriga i el misteri del manga, els personatges son clavadíssims i la escena dels crèdits “finals” de la 3a i última pel·lícula son molt emocionants i posen els pels de punta! (GRAN la bso amb la cançó del Kenji)
En resum, molt recomanada a qualsevol aficionat al manga (veientla sobretot sense intentar comparar-la tota l’estona ), i, que coi, també a qui no l’hagi llegit (que no se a què espera XD).
A mi personalment, em van agradar molt, la que més la 3a (tot i ser la que més inventa).
per si hi ha algú que no sap de què va pastejo una sinòpsis(imdb) i el trailer de la 1a pel·lícula: Based on the hugely successful, award winning manga series created by Naoki Urasawa (Yawara; Monster), 20TH CENTURY BOYS is the first instalment of the mind-blowing, three-part live-action adaptation of the epic sci-fi fantasy adventure originally inspired by the T. Rex song 20th Century Boy
In 1969, Kenji, an elementary school kid and his friends built a secret base during their summer holidays. They fantasized that they had to fight villains who were out to conquer the world and wrote them in the Book of Prophecies. Years later in 1997, Kenji becomes a convenience store manager and leads a regular life after giving up his dreams to become a rock star. His boring life is suddenly turned upside down when his old classmate dies mysteriously and an entire family in the neighbourhood disappears. At the same time, a religious cult and its mysterious leader, Friend emerges and a strange chain of events duplicating exactly the events described in the Book of Prophecies follow. Is this the beginning of the end of the world? Who is Friend?
