Bones festes

aprofito que demà ja marxo durant 1 setmaneta per desitjar-vos unes bones festivitats d’hivern i que passeu un bon cap d’any!!!

com a proposits d’any nou intentaré actualitzar més XD

PD: mola que el blog em talla la imatge XD

Article de Quim Monzó

Estic segur que no fa falta que presentí a Quim Monzó…

Encara no he pogut llegir cap llibre seu, per falta de ganes no serà, però el que si que llegeixo sempre és el seu article de “La Vanguàrdia”.
L’article d’avui tracta sobre una situació que li ha passat a tothom (o casi), jo personalment m’hi sento força identificat ja que m’ha passat bastantes vegades xD

L’article del què parlo és el seguent:

Compartiendo a Matt Groening
Trance difícil, el de ver como tu ídolo, de ser de unos pocos, pasa a mayoritario

Fa molta ràbia quan a un li passa això!!

l’únic “consol” és poder dir als que no et feien cas un bon “TE LO DIJE!!!”

PD: Si encara no ho feu, us recomano que us llegiu el seu article diari de la vanguardia XD

Miyuki

Bueno, m’ha costat pero actualitzo xD

Fa poc vaig llegir-me l’únic shôjo d’en Mitsuru Adachi: Miyuki.

Vaig descobrir a aquest mangaka no fa gaire temps gracies al Wars que em va parlar de Touch i Cross Game, jo ni tan sols havia vist mai Bateadores quan la feien per Tele 5 (anime de Touch). Va ser Instant-Fan, llegir cross game i no poder parar, en poc mes d’un més m’havia llegit gairebé tot el que hi havia per internet d’aquest autor XD

(vaya pinta shoujo que te aquesta portada de tomo XD)

Com he dit abans Miyuki es un shôjo (més orientat a noies), tot i que casi que la única diferencia amb els seus altres manga és que no hi ha cap esport pel mig. La serie tracta un triangle amorós: el protagonista (que viu “sol”), la noia que li agrada i la germana del protagonista-que-ella-no-sap-que-en-veritat-no-son-germans-de-sang-i-apareix-al-cap-de-molts-anys-ja-crescuda-i-va-a-viure-amb-ell. Amb aquest “set up” tant tipicón es desenvolupa una història Adachienca on simplement viuen (institut, vacances…) amb situacions surrealistes humorístiques cada capitol i avançant poquíssim la trama. Com sempre els personatges que crea l’Adachi son genials i MOLT carismàtics (en especial la Miyuki “germana”).

En resum, seria un manga molt bo si no durés el que dura (12 volums), que son masses per les poques coses que passen, de totes maneres, no deixaria de recomanar-lo a qualsevol fan de l’adachi!

PD: prometo actualitzar més i més variat ò_ó
PD2: buscant imatges per posar a l’entrada he descobert que aquest manga de l’adachi TAMBÉ te anime XD

Manifest «En defensa dels drets fonamentals a Internet»

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors de Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que …

1 .- Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva ia la llibertat d’expressió.

2 .- La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert en l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial-un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3 .- La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4 .- La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5 .- Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i a Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6 .- Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaços, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaços per tal que diuen perseguir.

7 .- Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el coneixement humà continuï sent lliure.

8 .- Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9 .- Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel lectual orientada a la seva fi: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10 .- En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es facin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria. Si us plau difon aquest manifest al teu bloc, Twitter, en xarxes socials, en fòrums o imprimeix-lo i reparteix-lo.

Aquest manifest, elaborat de forma conjunta per diversos autors, és de tots i de ningú. S’ha publicat a multitud de llocs web. Si estàs d’acord i vols sumar-te a ell, difon-lo per Internet.

vist a kirai.net i farre.cat

PD: tant temps sense updatejar i suddenly delicious copy pasta, però els ofesametns! s’ha de difondre, aquesta setmana faré un update normal com cal XD

la OST de la teva vida (chotto friki)

Vaig veure fa cosa d’un mes al blog de l’mrm aquesta entrada i em va fer gràcia, així que la faré i omplo XD
la cosa està en posar unes quantes cançons del que sigui, en plan friki, que m’hagin marcat, així que alla vaig, en ordre algo random XD

1.- Monkey Island

la banda sonora del meu joc preferit, aquesta canço la recordo desde ben petit quan ja hi viciava al 386… sempre que l’escolto em venen ganes de rejugar als monkeys xD ( o començar el nou!!! )

2.- Star Wars

la banda sonora de les meves pel·lícules preferides (evidentment em refereixo als episodis 4, 5 i 6). Per si no eren prou bones, també te el que possiblement sigui millor banda sonora que s’ha fet!
Gracies a Star Wars em vaig aficionar a les pelis/series de ciència ficció/espacials.

3.- Indiana Jones

Una altra del John Williams, una altra saga de pelis de la que soc fan desde petit (la meva 2a preferida XD) i de l’indiana jones and the fate of atlantis!!! una altra meravella. A qui no va marcar indiana jones de petit?

4.- All along the watchtower (la original és del jimmy hendrix)

La versió que sona al final de la 3a temporada de Battlestar Galactica i es converteix en recurrent i important a la 4a. Aquella escena és espectacular, es revelen 4 dels últim 5 cylons deixante flipant i sense acabar de creure’t-ho, per mi la millor escena de la serie. Impossible oblidar aquesta canço amb el primer plano d’en ***** dient “we’re cylons”, buf.

5.- Anna Ni Issho Datta No Ni – see saw

Primer ending de gundam Seed, la primera serie Gundam que vaig veure i que gracies a ella em vaig aficionar a Gundam. Només escoltar la cançó se’m posen els pels de punta recordant aquells finals cliffhanger. També va ser amb aquesta cançó que vaig començar a baixar algo de j-music.

6.- Ai, Oboete Imasuka (do you remember love?) – Megumi Nakajima

(no he trobat la versió original que buscava… pero ja fa el pes)
Moment àlgid de la peli de Macross en la batalla final contra els Zentradi. Crec que aquell moment és la definició perfecta de un anime space opera.
A Espanya Macross era coneguda com Robotech i la feien a tele5 pels matins els caps de setmana, tocava ficar-se el despertador per veure-la xD
Desde petit sempre havia demanat una Valkyria per reis, però trobar plamos per aquella època… era complicat, recordo anar amb els meus pares pel corte inglés preguntant xD
Un peliculón i una de les escenes més clàsiques de l’animació japonesa.

7.- God Knows… – Aya Hirano

Què he de dir de l’Aya Hirano? ja sabeu que soc fan seu i de Haruhi, la serie d’on surt aquesta cançó. Havia de posar alguna de l’Aya Hirano.

8.- M4 part 2 (faunts)

Música que sona just al final del Mass Effect, amb els crèdits. Acabes el joc hypejat màxim i la cançó li va “com anell al dit”; impossible no sentirla i notar la gallina de piel i el mono de 400kg a l’espatlla esperant la sortida del mass effect 2 (sobretot als ultims 2 minuts). El Mass Effect és un joc que em va costar arrencar, però s’ha acabat convertint en un dels meus preferits: sciencia ficció + espai + shooter + rol, que més vull?

9.- Guns & Roses

Opening de Baccano! just quan feia força temps que no veia cap anime em vaig topar amb Baccano! que va anar de cap al top10 i em va reenganxar les ganes de veure més animes. Dona gust veure series tan bones i la cançó està al nivell!

10.- Lithium Flower – Yoko Kanno / Scott Matthew

Ending de GITS-SAC. Havia d’apareixer gits-sac. Tot i que les pelis de gits mai m’han acabat d’agradar, SAC és una passada, de lo millor que he vist. El Hombre Sonriente ftw.

Bueno, amb 10 ja nhi ha prou, se que m’oblido de moltes, però no acabaria mai!
Us “repto” a que feu vosaltres també una entrada semblant, a veure que surt!

apa, a veure que us sembla!

edit: he vist que alguns goear ficats al blog no van, o sigui que fico links a la llista

Gaku (cumbres)

Gaku, minna no yama (cumbres) és un manga escrit i dibuixat per Shinichi Ishizuka i públicat a espanya per Planeta DeAgostini (3volums de 10 i oberta) guanyador del premi Shogakukan Manga Award (categoria general) aquest 2009.

Gaku tracta sobre un alpinista, Sanpo, que fa de voluntari amb el grup de rescat dels alps japonesos. La història no te cap argument definit (almenys per ara), son més aviat històries curtes sobre rescats, una mica al estil mushishi, en què mica en mica anirem descobrint més coses sobre en Sanpo i el seu passat.
Les històries gairebé sempre tenen un caire dramàtic/tràgic, però també conmovedor; el dibuix recorda al de l’Urasawa i els paisatges que ens presenta sempre son preciosos, venen ganes de anar a pujar una montanya xD. Entre els capítols als volums, l’autor va recomanant les montanyes que ell ha pujat i li han agradat més!

Gaku és un GRAN manga, qualsevol amant d’aquest tipus de Seinen li hauria de donar una oportunitat.
Una llàstima que estigui passant per espanya sense gaire pena ni glòria…

PD: vaig acabarme de llegir ahir el 3r volum i em va agradar massa XD
PD2: Feia molt que no actualitzava… volia fer una entrada del Salo del Pal ‘09, però ja nhi ha tantes… epic pal

Sitges 2009 IV – 20th Century Boys 2 i 3

Aquí la última entrada que faré de Sitges, que no acabo mai XD
dissabte i diumenge vam poder veure per fi la 2a i 3a (en primícia fora de japo!) parts de l’adaptació al cine de 20th century boys (un dels millors manga que he tingut el plaer de llegir)

Qualsevol persona que s’hagi llegit el manga (i després de veure la 1a) ja sabia el que es podia esperar, una història impresionant i que et deixa garratibat (paraules d’aquestes ruls XD) sempre i quan no es prenguessin gaire llibertats a l’hora de l’adaptació…
I deu nido les llibertats que es prenen! canvien moltes coses, sobretot a la 3a película, coses molt importants que canvien bastant la història, si be les bases segueixen sent les mateixes

Així, si treiem de banda el malament que actuen la majoria d’actors (sobretot els joves, cap queixa per Otcho, Kenji i companyia), les llicencies que s’han pres a l’hora d’adaptar i la pitjor escena quehe vist probablement mai al cine, queda una saga molt bona i interessant
Manté l’intriga i el misteri del manga, els personatges son clavadíssims i la escena dels crèdits “finals” de la 3a i última pel·lícula son molt emocionants i posen els pels de punta! (GRAN la bso amb la cançó del Kenji)

En resum, molt recomanada a qualsevol aficionat al manga (veientla sobretot sense intentar comparar-la tota l’estona ), i, que coi, també a qui no l’hagi llegit (que no se a què espera XD).
A mi personalment, em van agradar molt, la que més la 3a (tot i ser la que més inventa).

per si hi ha algú que no sap de què va pastejo una sinòpsis(imdb) i el trailer de la 1a pel·lícula:
Based on the hugely successful, award winning manga series created by Naoki Urasawa (Yawara; Monster), 20TH CENTURY BOYS is the first instalment of the mind-blowing, three-part live-action adaptation of the epic sci-fi fantasy adventure originally inspired by the T. Rex song 20th Century Boy

In 1969, Kenji, an elementary school kid and his friends built a secret base during their summer holidays. They fantasized that they had to fight villains who were out to conquer the world and wrote them in the Book of Prophecies. Years later in 1997, Kenji becomes a convenience store manager and leads a regular life after giving up his dreams to become a rock star. His boring life is suddenly turned upside down when his old classmate dies mysteriously and an entire family in the neighbourhood disappears. At the same time, a religious cult and its mysterious leader, Friend emerges and a strange chain of events duplicating exactly the events described in the Book of Prophecies follow. Is this the beginning of the end of the world? Who is Friend?

Trailer 20th century Boys 1

sitges 2009 III – Solomon Kane & Accidents Happen

Seguim amb sitges! la penúltima!
dissabte al matí va tocar Solomon Kane, gracies als retrassos de renfe vam haver de correr i vam entrar que la peli portaria 3 minuts…

Solomon Kane comença molt be, interessant, fosca, original, amb un protagonista que promet molt… però a partir de cert moment (cap a mitja peli) va cap avall en picat, no és que estigui malament, però entra dins els tòpics de sempre, venjança, salvar la noia, la promesa, el dolent es qui t’esperes TANT que fa pena i un monstre final que dius “lol wut”. Tot i ser de les fluixes que he vist a sitges, si fan una secuela la aniré a veure segur, ni que sigui per curiositat XD

Diumenge al matí RENFE va cumplir i vam arribar sense presses a Accidents Happen, una pelicula de la Geena Davis… tant al diari de sitges com pel trailer, semblava una comèdia negra, però ens vam trobar en un drama on el protagonista es un gafe i li passa de tot. Em quedo amb el moment en el funeral en que la random tieta diu la gran frase “Ja sabeu que diuen, quan Deu tanca una porta, s’obre una cervesa”. Una bona pel·lícula pero que em(ens) va agafar a contrapeu.

En resum, dos pelis que no sobresurten gaire, però de les quals tampoc vaig sortir decepcionat.

Trailer Solomon Kane
Trailer Accidents Happen

apa, entrada feta ràpida amb poc temps, però sino se m’acumulava XD
demà o passat faré la de 20th 2 i 3!

Sitges 2009 II – Moon

Segueixo amb el monòleg de sitges que encara tindrà 2 entrades més (les pelis de dissabte i diumenge)

Però no ens avançem!

Ahir a la nit va tocar anar a veure Moon, una pel·lícula escrita i dirigida per Duncan Jones (també conegut per ser el fill de david bowie, cosa que vaig descobrir a la cua XD) i amb Sam Rockwell com a actor protagonista. Aquesta era la que més ganes tenia de veure del festival, i no va decebre pas!

Al ser un passi oficial a competició vam comptar amb la presència del Director i l’actor principal, que van dedicar-nos unes paraules “disfruteu la peli i enborracheuvos molt al sortir” va dir el Sam xD

Després de les paraules ens van passar un curt “The Machine Stops” que va despertar a tothom de cop…. de lo dolent que era, xiulets i cap a la lluna (tutumpash)

A Moon ens trobem amb Sam Bell, un miner enviat a la base lunar per extreure Heli-3 amb un contracte de duració de 3 anys, allà està completament sol, només l’acompanya Gerty, una inteligencia artificial, la veu la posa en Kevin Spacey, programat per ajudar-lo. Dos setmanes abans de que se li acabi el contracte i poder tornar per fi cap a casa comença a tenir una especie de alucinacions… i no explico res més per no spoilejar res.

Moon és una pel·lícula excepcional, molt al estil ciència ficció dels 70, molt filosòfica i amb una estètica que em recordava molt al Mass Effect; el paper d’en Sam espero que tingui reconeixement en forma de premis, perquè és espectacular, de les millors actuacions que he vist (una mica de hype aquí XDDDDDDDD). La trama enganxa molt i et te tota l’estona pendent i enganxat intentant esbrinar que està passant i perquè, els escenaris. Alhora de votar pel premi del públic, la bústia de 5 punts (màxima puntuació) estava a rebossar XD

No estic gaire inspirat i no se molt que dir, excepte que si us agrada aquest tipus de cinema, ciencia ficció sense acció, però que et deixa enganxat a la butaca disfrutant com un nen… no us la perdeu: l’estrenen demà als cines! una peli de 5 estrelles sense dubte

Sitges 2009 (I) – Summer Wars

Com ja sabreu aquests dies (del 1 al 12 d’octubre) hi ha el festival de cine fantàstic i de terror a Sitges i com ha estat habitual en els darrers anys m’hi he passat (m’hi passaré) uns quants dies!

Diumenge vam anar a veure Summer Wars: una pel·licula d’animació dirigida per Mamoru Hosoda (Toki wo kakeru shojo) i duta a terme per l’estudi d’animació Madhouse. Només tenint en compte això ja era una pel·lícula MOLT atractiva (per qualsevol que sapiga de què parlo XD) si a més llegim a una entrevista al director del festival dient que “és la millor pel·lícula que projectem”… era gairebé obligat anar-hi!

Summer Wars no decepciona gens ni mica.

Ens coloca al 2010 (si no recordo malament), s’ha creat un mon virtual anomenat Oz on gairebé tot el mon hi te una compta, desde Oz es pot fer de tot depenent del “poder” que tinguis: desde fer la compra, a, si tens privilegis, llançar un mísil al mon real, vaja, que els poders que tens a Oz son els mateixos que al mon real – més aviat viceversa -, és com un google+facebook a lo bèstia (així a grosso modo).

Llavors coneixem als protagonistes, un noi estudiant d’institut, que no ha aconseguit entrar a les olímpiades de matemàtiques com a representant  pel Japò per ben poc, i la noia més popular de l’institut, d’una fàmilia rica que es remonta al segle 16~17  (que típic XD). Aquesta busca algú que l’acompanyi durant un cap de setmana per ajudar a la preparació de la festa de 90è aniversari de la seva àvia. Una nit, el noi (no recordo cap nom D:), ja a casa l’àvia,  rep un mail al movil amb un codi de 256 (eren 256?) bits, empleant els seus coneixements matemàtics i pensant que és un exercici per probar els seus coneixements matemàtics, el resol i envia la resposta. Al matí seguent, al llevar-se, Oz ha estàt hackejat  i a les noticies el senyalen a ell com a responsable. El mon està en perill! xD
Així comença summer wars, a partir d’aquí començarà una guerra tant fora com dins d’Oz on contarà (o no) amb l’ajuda de l’avia (el carisma personificat) i la família de la noia!

Amb tot això aconseguim una MOLT divertida, fantasiosa i còmica, però alhora emocionant, emotiva i amb tensió, molt completa! te de tot, fins i tot alguna part que sobra (XDDD). L’àvia és molt entranyable i tots els personatges tenent molt carisma, a mi m’agrada especialment en Kazuma (i sobretot el seu avatar a Oz), el seu “mestre” i el protagonista; però em sobra el cosíllunyàpolicia.
Per la banda tècnica l’animació, el “colorido”, son espectaculars i la combinació 3D + animació normal dins de Oz està perfectament encaixada.

Si a tot això li afegim veure-la a Sitges (si algú ha anat algun cop a veure una peli al festival de sitges (o qualsevol altre, suposo) m’entendrà)… vaig sortir molt satisfet!

En resum, que si teniu la oportunitat val molt la pena veure-la!

Summer Wars Trailer 1
Summer Wars Trailer 2